EL COE RETIRA LA LLETRA DE L'HIMNE D'ESPANYA

Després diran (o direm) que a Espanya no hi ha seny. Després de cometre l’error de voler posar lletra a l’himne de les espanyes per part del Comitè Olímpic Espanyol, se’n ha desdit. La qual cosa em sembla una idea excel•lent! Avui escoltava a la SER que tal vegada el que hauria de fer-se és canviar l’himne. Potser si. Trobo que la música del que hi ha ara ja condiciona molt la lletra. I més si de petit te’l van fer cantar una i una altra vegada a l’escola. Hi havia que deia que no calia himne... home! Tots els països del món en tenen. També Catalunya en té. I els clubs esportius i...
Potser podríem reivindicar la recuperació de l’himne de Riego. A Austràlia no fa tant que el un trompeta el va tocar tot confonent-lo amb “l’oficial”

COM A SOSTRE... L'ALCALDIA

“He segut derrotat”. Aquesta frase tan contundent i lapidària ha estat dita per Alberto Ruiz-Gallardón, Alcalde de Madrid i primer President de la Comunitat de Madrid. És una frase de desànim, d’una persona que ja està farta de veure com un cop i un altre no se’l te en compte. Com ell diu, d’un derrotat políticament parlant! I és que la única cosa que té en comú amb els del seu partit és que és de dretes. El PP, fill legítim i hereu de l’Aliança Popular. Tots dos partit creats per D. Manuel Fraga Iribarne, “genio y figura hasta la sepultura”. També ministre de Franco y repressor consumat. El diputat d’ERC Joan Tardà el va qualificar de fa poc de “tacat de sang”. O sigui, el PP hereu directe del franquisme. I la família Ruiz-Gallardón eren monàrquics, de dretes, però monàrquic. Però Fraga va voler agrupar al voltant del PP tots els altres partits que un dia eren independents i s’havien presentat en coalició juntament amb el PP.
Tothom comet errors i possiblement Alberto els va cometre fa anys, segurament pensant que un dia podria ser el líder d’aquest partit, que el temps que tot ho cura i tot ho fa oblidar (o quasi tot), un dia convertiria el PP en un partit de dreta i modern, com els que hi ha a d’altres països europeus com França, Alemanya o el Regne Unit. Però el PP del 2008 segueix sent tan franquista con l’AP de la dècada del 70.
Si Alberto Ruiz-Gallardón se’n va, la dreta perdrà un gran polític i l’esquerra la possibilitat de recuperar Madrid.

EN DURAN I LLEIDA VOL PINTAR

Duran ja deu d’estar fart de l’ostracisme imposat per la “dictadura” de CDC i diuen que vol anar a Madrid, ara sí, a pintar alguna cosa. Però es clar, això no passa per qualsevol cosa... només n’hi ha una que el pugui satisfer: la de ministre. Però es clar, no sé sap si pot ser ministre amb el PSOE o amb el PP. Amb el PSEO de simpaties ni té més bé poques i, en canvi el PP es situa més proper ideològicament si no fossa per la part catalanista, que en té ben poca. Però a l’hora de fer declaracions no pot decantar-se més cap a un costat que cap una altre, així, reparteix per a tothom amb la mateixa mesura. I igual que ell, els altres candidats de CiU.
Però resulta que l’any 95 no van votar els pressupostos del PSEO, els darrers que va presentar un govern de Felipe González i això va precipitar la seva caiguda. Més tard van ser decisius per a que Aznar pogués governar i no van dubtar massa a l’hora de donar-los suport. I així durant quatre anys. Però quan Aznar va guanyar per majoria absoluta els hi va donar una puntada de peu en tot el cul. La nit de la victòria pepera, al carrer Gènova cridaven: “Pujol, enano, habla castellano”. I Aznar va deixar de parlar català en la intimitat i una mica més ens els imposa a Catalunya.
Però es clar... tots són iguals. El PP i CiU potser sí...

MISS I MISTER NACIÓ CATALANA

Tot això del fet diferencial està molt bé. Crec amb les seleccions catalanes i penso que haurien de poder competir a nivell internacional sense limitacions. Però el fet de fer concursos per a elegir Miss i Mister nació catalana em sembla una cosa tan “hortera” com la lletra de la cançó de l’himne d’Espanya (per cert, anomenant “La marcha de los Granaderos”) Diumenge passat ja ho vaig llegir i ja valia deixar la meva opinió sobre el tema. Però quan avui han parlat d’això al programa d’Albert Om, el Club, on han portat a la miss i al responsable de l’organització del certament, és que ho veia i no m’ho creia. I la Magda Oranich aquella que fou primer roja (dels PSUC) per acabar convertida en taronja (de CDC) encara dient que ho trobava mol bé (!) Quan fan el certament a nivell nacional no ens cansem de criticar-lo, però ull! Aquest és el de la nostra nació! Ara, la miss els ha deixat ben arregladets quan els ha dit que ella també es sentia espanyola, primer catalana, però després espanyola i si calia es presentaria a Miss Espanya. Au mana, que diuen els caveros! Però au mana no per ella sinó per als altres que l’han portat i, sobre tot, han parlat del tema!