"LA NACIÓ VERDADERA"

Així qualifica a l’Estat Espanyol l’expresident José Maria Aznar. L’altra “perla va se anomenar “ultra” a l’esquerra espanyola. També aquí em penso que s’equivoca.
La unificació d’Espanya, fruit de la unió entre els reines de Castella i Aragó, al casar-se els dos hereus de llurs corones (Isabel de Castella i Ferran d’Aragó) va ser més una unió de conveniència que de fet. Així, molt abans que Espanya, a la península ibèrica existien molts més regnes (o nacions). En el cas de Portugal encara perdura. Per tant, la denominació de “nació verdadera” em sembla una mica agosarat.
Sobre dir ultres a les esquerres, es torna equivocar. Normalment s’anomenen ultra a la dreta. Les esquerres més radicals són d’extrema (esquerra) però penso que el sinònim no seria apropiat.
De totes formes, veig al PSOE encara molt moderat. Hi ha alguns temes (com el de l’avortament o l’eutanàsia) que no han volgut tocar i ho van postergant en el temps. Per tant, el PSOE d’avui és, a la meva manera de veure’l, un partit de centre-esquerra. En l’apartat social s’ha mostrat prou d’esquerra, però no així en l’econòmic.
Com dies passat no diré que Aznar pogués anar una mica “carregat”, potser perquè tenia al costat a la Botella (fumant gràcies) al decret d’Esperanza Aguirre, així com als seus fills, gendre i nets) I potser per això va ser més moderat amb el to...

EL NYAP DEL PUNT

Al diari el Punt d’avui hi ha una errada molt “visual”. Normalment errades d’aquest tipus o d’altres són freqüents als mitjans. I qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra... Vull dir amb això que jo també en faig sovint! Sota el titular “Santa Bàrbara haurà de pagar pels estralls dl vent de la fira de 1999” hi ha una fotografia que no es correspon. La d’un petit incendi al costat d’una nau. Si no em falla la memòria és l’incendi que es va produir la setmana passada al costat d’una fàbrica de botons de la localitat, fruït d’un descuit d’unes noietes que van anar allí a fer un cigarret de forma furtiva...

TORNA LA VELLA GUÀRDIA D'AZNAR?

Per a formar govern no es necessari anar a les llistes electorals. A l’actual govern de Zapatero n’hi ha uns quants que no anaven fa quatre anys (el Ministre de Sanitat i Consum, Bernart Sória o el de Justícia Fernández Bermejo en serien l’exemple)
Però el que és cert que la majoria de la vella guàrdia d’Aznar, aquell president del govern que va posar Espanya dintre d’una guerra il•legal, la de l’Iraq, pareix que després de passar-se quatre anys a l’oposició, no han volgut renovar-se. I vull remarcar el de que “no han volgut”, perquè allí segueixen tots els homes forts del Partit Popular (Zaplana, Acebes, sobre tot) Mentre que el seu president Mariano Rajoy no pot controlar aquest aparell del parit per molt que s’hi esforci. En el cas Gallardón ha quedat sobradament demostrat. Així, y segons publicava ahir el diari el Periódico, a més a més dels tres esmentats amb anterioritat segueixen: Ana Pastor, Celia Villalobos, Juan Carlos Aparicio, Juan Costa, Jesús Posada, Federico Trillo, José María Michavila, Cristobal Montoro, Pilar del Castillo i Miguel Árias Cañete. O sigui que només amb “aquests” es podria formar un govern per a dirigir Espanya en els propers anys. Sempre que guanyin les eleccions, evidentment. De tots hi ha dos que em porten, sobre els demés, records desagradables: Zaplana, el que va arribar a l’alcaldia de Benidorm gràcies a una moció de censura i responsable dels “pilotasso” de Terra Mítica y Arias Cañete, aquell que va prometre aigua als agricultors murcians amb aquelles recordades paraules: “O sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca... Será un paseo miliar... lo haremos por huevos...”. Penso que amb això ja està tot dit.

EL CELLER DEL PINELL DE BRAI

Primer es van queixar a Gandesa. El celler Cooperatiu, obra modernista de César Martinell estava en un estat deplorable. Ara ho fa la veïna població de Pinell de Brai. També es queixen de l’estat d’abandonament del altre Celler de Martinell. El primer fou escollida la “setena meravella de Catalunya” segons l’Associació de la Capital de la Cultura Catalana. El segon figurava entre les 100 obres escollides per a elegir les 10 meravelles de Catalunya, versió el Periódico de Catalunya. O sigui que totes dues obres són de singular bellesa. No obstant això reivindico la “paternitat” de la denuncia. El passat mes de juny es va publicar en diversos diaris i setmanaris (el Periódico, el Punt, Diari de Tarragona, la Veu de l’Ebre, Més Ebre, etc.) un escrit on denunciava la degradació d’aquestes obres mestres de l’art modernista català. Evidentment, ningú em recordarà. Ni molt menys m’esmentarà en els seus comentaris. Però la realitat és aquesta. No passaré a la història per això, però aquí queda...