IRRESPONSABILITAT POLÍTICA

A Amposta, si algú desperta passions és l’exalcalde Joan Maria Roig. Passions de signe contraposat segons vinguin dels seus adeptes que el tenen com un veritable líder o dels contraris, que consideren que ha estat un alcalde autoritari, prepotent i que només ha mirat pels seus propis interessos i els del seus fidels.
El que us vull explicar res té a veure amb la introducció que he fet, però és un clar exemple de la seva manera d’actuar. De com exercia el “poder absolut” que li atorgaven les majories absolutes que anava encadenant...
El fets es remunten a l’any 2000, quan a Barcelona encara governaven el seus. L’Ajuntament d’Amposta va atorgar l’explotació del nou escorxador municipal fet al polígon de Tosses a l’empresa Ganados y Carnes Martí, SL, del Perelló (Baix Ebre) El cost de la concessió rondava les 400.000 pessetes a l’any! L’empresa concessionària matava, sobre tot, bestiar de sanejament. Es a dir, el que havia patia alguna malaltia, malformació, etc. Cal afegir que cap carnisser d’Amposta sacrificava els seus animals a l’escorxador municipal.
Degut a la necessitat de fer una ampliació de les seves instal•lacions amb més corrals i més línies de matança, l’empresa concessionària va tenir la necessitat de demanar un préstec de 800 mil euros. Al no disposar de patrimoni suficient, l’Institut Català de Crèdit Agrari va demanar-li un aval. L’aval en qüestió li va fer l’Ajuntament d’Amposta i va ser aprovat pel propi alcalde mitjançant un decret d’alcaldia, sense haver passat pel ple municipal, avalat per un informe del llavors secretari en funcions.
Degut a un canvi de legislació promogut pel govern de Maragall es va prohibir matar aquest tipus de bestiar a tot el territori català. A partir d’aquí, els concessionaris van entrar en una profunda crisi que els va portar, finalment, a presentar davant un jutjat mercantil, una demanda de suspensió de pagaments.
Assabentada l’oposició de l’ajuntament i més concretament el grup municipal del PSC, va demanar a l’alcalde l’expedient de la concessió administrativa i del aval realitzat anys després. Al cap d’una espera prudencial i davant la persistència socialista, l’exalcalde va al•legar “haver extraviat dit expedient” (!)
Amb la constitució del nou ajuntament al juny de 2007 hi ha un canvi d’alcalde que no de govern ja que el grup de CiU aconsegueix un altre cop la majoria absoluta i per tant el govern de l’ajuntament. Això comporta el fet de l’arribada d’una nova secretaria municipal de formes clarament més independents que els que havia estat durant molt de temps secretari amb Roig. Només prendre possessió del càrrec, el grup municipal del PSC li va encarregar un informe sobre la possible il•legalitat del decret d’alcaldia que avalava el préstec sobre la garantia de la llicència d’explotació de l’escorxador. L’informe fou concloent: “El decret d’alcaldia era del tot il•legal i havia d’haver estat aprovat pel plenari municipal”. Evidentment el resultat final hagués estat el mateix, ja que, amb la majoria absoluta, l’aval s’hauria concedir igualment. Això és una prova fefaent de l’obscurantisme de la gestió de l’anterior alcalde...
Al ple dels mes de juliol s’incorpora a l’ordre del dia, en efectes retroactius, un punt per aprovar la concessió del aval. Fou aprovat amb els únics vots favorables del grup de CiU.
Però arribat el mes de novembre, el jutjat mercantil que ha de decidir sobre la suspensió de pagaments, comunica a l’Ajuntament d’Amposta, que faci una reserva de 525.000 € per a fer front als deutes contrets per la companyia explotadora de l’escorxador davant els seus proveïdors. La xifra total encara es desconeix, per la qual cosa es suposa que la responsabilitat de l’Ajuntament d’Amposta encara serà més gran, ja que s’ha d’afrontar el deute més els interessos de demora.
I com pot acabar tot aquest enrenou? Només hi ha dues maneres de finalitzar-lo. La primera i més senzilla, és que l’ajuntament es faci càrrec del deute i punt. Això suposaria la despesa més gran de la història de la ciutat i, evidentment, amb les repercussions negatives que comportaria tant per a Amposta com per els seus ciutadans. La segona és que, davant d’una sentència que condemnés a l’ajuntament per part del jutjat mercantil, el grup municipal socialista (l’únic grup que ha votat negativament, cada cop que han sortit a l’ordre dels dia dels plens, els punts relacionats en aquest tema) presenti un recurs de nul•litat contra tot el procés i que el jutjat acabi donant-los-hi la raó.
Però, en aquest cas, no s’hauria de demanar responsabilitats a qui ha portat a Amposta fins aquesta situació?

ANÀLISI DEL CARTELL PREELECTORAL DE DURAN I LLEIDA

Aquest matí, a l’estació de Tarragona m’he fixat amb els cartells preelectorals del candidat de CiU al Parlament espanyol. Hi sortia una fotografia amb blanc i negre de Josep Antoni duran Lleida i deia que “Catalunya ha de ser respectada com ho era abans”. Curiós slogan! En primer lloc una imatge em blanc i negre pot resultar atractiva, però també “amagar” alguna cosa que el color posa al descobert. I el lema escollit... Vol dir CiU que Catalunya en l’etapa de Pujol era molt més respectada? Ans tot el contrari! Va ser Pujol qui va portar Catalunya a un nivell d’odi per part d’altres comunitats autònomes mai assolit fins llavors!
I també he pensat... aquest senyor és la renovació? La resposta és contundent: no! Com dirien al meu poble està més vist que el TBO!! Per molt ben valorat que estigui com a líder, al seu partit han passat massa coses per deixar-les de racó a l’hora d’escollir la seva papereta per ficar-la a l’urna. Els casos turisme i treball van ser suficientment importants per a que no entrin en campanya i els passin la factura que es mereixen. I més, no ha dit mai que no pactarà amb el PP. Molt catalans de boca cap a fora, però per una mica de poder vendrien a la seva mare!

MILLOR EVITAR QUE "ADULTERAR"

Després del 13 de març de 2004, el Partit Popular es queixava que l’atemptat islamita de Madrid havia adulterat les eleccions. Unes eleccions que dies abans pareixia tenir-les àmpliament guanyades. Però l’acte terrorista, per si sol, no va ser l’única causa de la seva derrota, també ho va ser-ho la gran mentida de voler fer creure al poble que l’autora material havia estat la banda terrorista ETA. A les portes de una nova contesa electoral, la frustració d’un altre atemptat, aparentment del mateix signe, potser pugui permetre que, aquest cop si, no hi hagin interferències alienes a les que són normals en les campanyes electorals entre els diferents partits. Malgrat tot, la policia ha fet allò que havia de fer i en canvi, no va fer (o no va saber fer) ara fa quatre anys per evitar l’acció terrorista més gran de la història d’Espanya, per molts informes que pareix ser que tenien, on se’ls avisava de la possibilitat d’un temptat de grans dimensions per part d’una cèl•lula islàmica.
La cúpula del Ministeri de l’Interior, al contrari de quan el responsable era Ángel Acebes, poden estar satisfets dels èxits aconseguits en aquesta legislatura. Aquestes darreres detencions a Barcelona no ha estat més que la cirereta del pastís.

UN RAPITENC A LA CONQUISTA DE LA XINA

Emili Rosales, escriptor de la Ràpita, aquest dies és una mena de Marco Polo. Si l’italià va visitar la Xina per finals dels segle XIII, el rapitenc ho ha fet més de 7 segles després. I si un va portar d’allí espècies i saviesa, Emili els a portat els seus coneixements en forma de la seva millor obra: “la ciutat invisible”, amb la que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 2004. Aquest obra ha estat traduïda ni més ni menys que al mandarí què és la llengua oficial i més parlada de la Xina amb més de 850 milions d’habitants.
Recordem que aquest anys a Pequí es celebren els Jocs Olímpics d’estius i no sé si l’obra de Rosales pot ser un dels records que els visitants s’emportin a casa. Però el fet en si de la “internacionalització” de la seva obra ja és de per sí una bona notícia.
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/01/emili-rosales-tradut-al-mandar.html