Quasi cada dia escoltem les notícies que el barril de petroli s’ha tornat a apujar. Avui mateix, el de Brent (que sol ser l’indicador per Espanya) es cotitza per sobre dels 112 €/barril i el tipus Texas (referència per als Estats Units) per sobre dels 113. I, suposo, ni els propis experts estan en condicions de dir si l’alça s’aturarà i a partir d’aquí hi haurà alguns tipus d’abaixada o no. Ara bé, si passa com cada any que a l’arribar els mesos d’estiu on el consum de les benzines s’incrementa degut a que hi ha més moviments de cotxes per les vacances, i s’apuja quasi cada any, és previsible que aquest també ho faci. Mentre, els investigadors busquen nous combustibles per a que funcioni el parc automobilístic, estan provant altres tipus de carburants alternatius. Però segurament que a les grans companyies petroleres, la posada al mercat d’aquests nous productes no els interessa gents ni mica. Un d’aquest nous combustibles s’extreu dels cereals. Fins ara al mercat existeix el bio diessel que té una proporció del 20 % de carburant produït prenent com a base el cereals. El preu del mercat és més o menys com l’altre. També s’escolta a les noticies que els cereals, davant la creixent demanda per a fabricar els nous carburants s’incrementen de preu i amb la pujada, com no s’hi diferencia entre aquest i el consum humà i animal, també fa encarir aquests darrers. Així, la barra del pa i altres productes fabricats amb farina de blat, sofreixen fortes pujades que, a la vegada, fan que l’índex de preu al consum (el famós IPC) també es vegi repercutit.
És evident que els nous combustibles produïts a partir de matèria prima vegetal tenen les seves avantatges. La primera de totes és que el nou producte és del tot sostenible i inesgotable, ja que cada any se’n pot plantar de nou. La segona avantatja és que no es passa a dependre, energèticament parlant, de cap país. Cada país, noció o estat, com ho preferiu, pot emprar grans extensions de terreny en la producció de cereal. Possiblement també es plantejaria la possible manca d’aigua o fins quantes Ha serien necessàries per poder abastar tot el parc d’automòbils.
Però, realment interessa a les grans companyies petroleres torbar a curt termini uns solució eficaç? La resposta és “no”. A aquestes multinacional ja els hi va bé que el preu s’apugi a diari, els seus beneficis són superiors! Realment, interessa als estats que surtin al mercat carburants alternatius? Tampoc! Els impostos que hi carreguen a la gasolina i gas oil, és d’un 70 % del total del preu que paga el consumidor y, com més cars, també més impostos recapten.
El cotxe s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos (privats i públics) més gran i ningú vol matar la gallina dels ous d’or. Alternatives més barates, segur que n’hi ha, però no sortirà al mercat el producte definitiu fins que els pous de petroli d’Àsia i Amèrica del Sud estiguin pràcticament esgotats. I quan aquest nou producte es pugui comprar a les benzineres, el preu serà quasi el mateix que els carburants convencionals.
Cal esperar que un dia, l’apujada de preus s’aturi. Que algú (dels qui mana) pugui dir prou! Perquè, més barats que ara, de ben segur, no els hi veurem!
dijous, 17 d’abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
CREAR UN PAÍS DE MALFIATS
Amb les darreres decisions preses pel govern en matèria d’aigua, han aconseguit convertit les Terres de l’Ebre en un país de “malfiats”. Qui es creu ara que la solució d’interconectar les xarxes del CAT i d’AT-LL per portar l’aigua a Barcelona serà provisional? Qui es creua ara que l’Ebre no sofrirà cap detracció més? Els governs de Catalunya i Espanya han perdut bona part de la seva credibilitat quan després de dir una cosa, s’han desdit si els ha convingut fer-ho i han acabat fet el que van dir que no farien!
A les Terres de l’Ebre si alguna cosa ens sobra és memòria. El discurs d’avui de no extreure més aigua del riu, d’aprofitar els excedents, de revestir les canalitzacions del Delta, etc. és el mateix discurs que es va fer servir quan es volia portar l’aigua al Camp de Tarragona. I mentre, es crea riquesa allà on arriba l’aigua, s’omplen les butxaques els que la venen i la resta de la ciutadania segueix com estava fa anys sense percebre cap tipus de millora al territori i pensant el que sempre han pensat: Què només se’n recorden de nosaltres quan volen instal•lar una nuclear, una tèrmica o un parc eòlic o quan hi ha manca d’aigua i “necessiten atendre una urgència nacional”. Nosaltres, afortunadament, d’urgències ja no en tenim i hem aprés a viure amb el necessari el que se’ns vulgui donar a més a més, benvingut sigui!
A les Terres de l’Ebre si alguna cosa ens sobra és memòria. El discurs d’avui de no extreure més aigua del riu, d’aprofitar els excedents, de revestir les canalitzacions del Delta, etc. és el mateix discurs que es va fer servir quan es volia portar l’aigua al Camp de Tarragona. I mentre, es crea riquesa allà on arriba l’aigua, s’omplen les butxaques els que la venen i la resta de la ciutadania segueix com estava fa anys sense percebre cap tipus de millora al territori i pensant el que sempre han pensat: Què només se’n recorden de nosaltres quan volen instal•lar una nuclear, una tèrmica o un parc eòlic o quan hi ha manca d’aigua i “necessiten atendre una urgència nacional”. Nosaltres, afortunadament, d’urgències ja no en tenim i hem aprés a viure amb el necessari el que se’ns vulgui donar a més a més, benvingut sigui!
TRANSVASAMENT DE L’EBRE. PER QUÈ SE’LS HI HAVIA DE DONAR ARGUMENTS?
Què els governs (central i català) han actuat malament ho prova que ara, tant el PP com CiU els ataquin. I ho facin per incoherents, per insolidaris, per mentir... Calia?
Els dos governs ho intenten justificar segellant pactes de que no s’extraurà aigua de l’Ebre, què s’aprofitarà la sobrant, que s’optimitzarant els regadius, que només serà temporal encara què... Tants arguments sonen a excuses i a voler preparar el terreny pel que pugui venir després.
Caldrà fer pedagogia, diuen alguns. I ho voldran entendre? L’experiència em demostra que qui no vol, no vol! I els interessats en portar l’aigua a València i Múrcia i els que estan pel transvasament del Roine i que fa uns anys ja parlaven de la interconnexió de xarxes, l’única cosa que veuen és que ara es portarà aigua a Barcelona amb canonades. Si és molta o poca, si és per cas d’emergència nacional o no, si serà temporal o permanent, no els importa gens ni mica!
Els membres del govern valencià amb Francisco Camps, fan tota la demagògia que volen... però és que els hi ha donat peu a fer-ho! I també des de Múrcia, i els del PP de Catalunya… i fins i tot els de CiU ens recorden el que dèiem fa uns anys i el que deien ells!
Insisteixo: Calia tot això? S’ha escoltat la veu del territori abans de prendre les decisions? És que no temin uns delegats del govern que haurien de ser els nostres interlocutors?
Pareix que l’acord entre els dos governs és total. Ens diuen que no s’extraurà aigua del riu i la que vagi a Barcelona, serà de forma temporal i que la connexió entre les dues xarxes no es desmuntarà, però que tan sols es farà servir per a casos d’emergència com aquests. Però, certament serà així? O hi haurà lletra petita, d’aquella que no es llegeix i que sempre hi és per a fer-la servir quan convingui?
No hi ha hagut la coherència suficient a l’hora de governar: No es pot sortir cada dia donant noves solucions al problema. Tampoc s’ha tingut la sensibilitat necessària de cara a les Terres de l’Ebre. I ara, qui ho arreglarà? Si ho volen fer cal que actuïn amb rapidesa i, sobre tot, amb eficàcia. Hi ha que venir al territori, no a explicar-se i dir allò de “ho heu entès malament”, sinó a adoptar mesures urgents que busquin un veritable reequilibri territorial!
Els dos governs ho intenten justificar segellant pactes de que no s’extraurà aigua de l’Ebre, què s’aprofitarà la sobrant, que s’optimitzarant els regadius, que només serà temporal encara què... Tants arguments sonen a excuses i a voler preparar el terreny pel que pugui venir després.
Caldrà fer pedagogia, diuen alguns. I ho voldran entendre? L’experiència em demostra que qui no vol, no vol! I els interessats en portar l’aigua a València i Múrcia i els que estan pel transvasament del Roine i que fa uns anys ja parlaven de la interconnexió de xarxes, l’única cosa que veuen és que ara es portarà aigua a Barcelona amb canonades. Si és molta o poca, si és per cas d’emergència nacional o no, si serà temporal o permanent, no els importa gens ni mica!
Els membres del govern valencià amb Francisco Camps, fan tota la demagògia que volen... però és que els hi ha donat peu a fer-ho! I també des de Múrcia, i els del PP de Catalunya… i fins i tot els de CiU ens recorden el que dèiem fa uns anys i el que deien ells!
Insisteixo: Calia tot això? S’ha escoltat la veu del territori abans de prendre les decisions? És que no temin uns delegats del govern que haurien de ser els nostres interlocutors?
Pareix que l’acord entre els dos governs és total. Ens diuen que no s’extraurà aigua del riu i la que vagi a Barcelona, serà de forma temporal i que la connexió entre les dues xarxes no es desmuntarà, però que tan sols es farà servir per a casos d’emergència com aquests. Però, certament serà així? O hi haurà lletra petita, d’aquella que no es llegeix i que sempre hi és per a fer-la servir quan convingui?
No hi ha hagut la coherència suficient a l’hora de governar: No es pot sortir cada dia donant noves solucions al problema. Tampoc s’ha tingut la sensibilitat necessària de cara a les Terres de l’Ebre. I ara, qui ho arreglarà? Si ho volen fer cal que actuïn amb rapidesa i, sobre tot, amb eficàcia. Hi ha que venir al territori, no a explicar-se i dir allò de “ho heu entès malament”, sinó a adoptar mesures urgents que busquin un veritable reequilibri territorial!
dimarts, 15 d’abril del 2008
LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA: UNA SOLUCIÓ MÉS
Al seu espai diari del Periódico de Catalunya, avui, Alfred Rodríguez Picó parla de l’aprofitament de l’aigua de la pluja a les ciutats. Tots recordarem les imatges de els monumentals col•lapses de Barcelona els dies de grans aiguats. Com l’aigua de pluja, sovint mesclada amb aigües fecals, surt per les boques de les clavegueres i inunda les parts més baixes de la ciutat. Aquesta aigua sí que es perd! Davant de l’amenaça de restriccions, si alguna cosa és certa, és que de forma desesperada s’estan buscant solucions, algunes molt més imaginatives que altres. L’aprofitament d’aigua de pluja mitjançant una xarxa de canonades que acabessin portant l’agua a un col•lector gegantí o als que fes falta, seria una d’aquestes idees imaginatives. És evident que això no es pot fer ni amb una setmana ni en un mes, però tot es posar-s’hi!
La idea no és nova ni molt menys. L’altre dia al “Canal Historia”, un dels canals digitals que es poden veure a qui té televisió de pagament (Digital + o Imagenio), van fer un reportatge del col•lector existent a Paris. Deien que aquest depòsit va ser construït al segle XIII (o XIV, poc importa) i la seva missió era guardar l’aigua de la pluja. Explicaven que el París d’aquella època no tenia problemes d’aigua. El Sena és un riu prou important per abastir una població d’uns centenars de milers d’habitants com tenia el Paris medieval. Però deien que agafar aigua del riu no els resultava còmode i es va crear aquesta xarxa d’abastament d’aigua que, primer, era filtrada per la pròpia terra fins que a l’arribar a una capa argilosa i impermeable, es recollia per un sistema de canalitzacions fins portar-la al col•lector central. Ja llavors, aquella gent, pensaven que si Paris volia esdevenir una gran ciutat, havia que fer una gran xarxa de pluvials.
Cal pensar també en solucionar els greus problemes que significa la pèrdua d’aigua per les canonades de subministrament urbà. Es diu que fins un 30 % de l’aigua que porta es perd per les fuites.
S’han fet deures, però si haguéssim d’avaluar-los, posaríem allò de “necessita progressar”.
Mentre s’ha optat per la solució més fàcil i, possiblement, la que menys oposició ha tingut, com ha estat la inter-connexió de les xarxes del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i les Aigües del Ter-Llobregat (ATT-LL) Fins i tot, el govern central que s’ha oposat al transvasament del Segre i pareix (només pareix, perquè hi ha versions contradictòries) que no vol sentir a parlar del Roina francès, l’ha vist com la solució més factible.
Si realment es previsible que Barcelona i la seva àrea d’influència, sofreixen greus problemes d’abastament d’aigua domèstica per a dintre de pocs mesos, es evident que se’ls hi ha de donar una solució, però... S’ha pres la millor? I una altra pregunta: No s’han posat a buscar solucions alternatives a qualsevol tipus de transvasament quan ja és massa tard? Segurament les respostes són “no” i “sí”!
La idea no és nova ni molt menys. L’altre dia al “Canal Historia”, un dels canals digitals que es poden veure a qui té televisió de pagament (Digital + o Imagenio), van fer un reportatge del col•lector existent a Paris. Deien que aquest depòsit va ser construït al segle XIII (o XIV, poc importa) i la seva missió era guardar l’aigua de la pluja. Explicaven que el París d’aquella època no tenia problemes d’aigua. El Sena és un riu prou important per abastir una població d’uns centenars de milers d’habitants com tenia el Paris medieval. Però deien que agafar aigua del riu no els resultava còmode i es va crear aquesta xarxa d’abastament d’aigua que, primer, era filtrada per la pròpia terra fins que a l’arribar a una capa argilosa i impermeable, es recollia per un sistema de canalitzacions fins portar-la al col•lector central. Ja llavors, aquella gent, pensaven que si Paris volia esdevenir una gran ciutat, havia que fer una gran xarxa de pluvials.
Cal pensar també en solucionar els greus problemes que significa la pèrdua d’aigua per les canonades de subministrament urbà. Es diu que fins un 30 % de l’aigua que porta es perd per les fuites.
S’han fet deures, però si haguéssim d’avaluar-los, posaríem allò de “necessita progressar”.
Mentre s’ha optat per la solució més fàcil i, possiblement, la que menys oposició ha tingut, com ha estat la inter-connexió de les xarxes del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i les Aigües del Ter-Llobregat (ATT-LL) Fins i tot, el govern central que s’ha oposat al transvasament del Segre i pareix (només pareix, perquè hi ha versions contradictòries) que no vol sentir a parlar del Roina francès, l’ha vist com la solució més factible.
Si realment es previsible que Barcelona i la seva àrea d’influència, sofreixen greus problemes d’abastament d’aigua domèstica per a dintre de pocs mesos, es evident que se’ls hi ha de donar una solució, però... S’ha pres la millor? I una altra pregunta: No s’han posat a buscar solucions alternatives a qualsevol tipus de transvasament quan ja és massa tard? Segurament les respostes són “no” i “sí”!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)