A l’apartat de cartes del director del diari el Punt he llegit avui una carta del bon amic Pere Ferré on criticava un aspecte de la Expoagua de Saragossa, el que feia referència al català. Segons ell, una exposició que es diu “universal” hauria de ser molt més tolerant respecte als idiomes y l’Expo de Saragossa, només en “parla” dos: el castellà i el anglès. Tot i compartir amb ell molts sentiments respecte al nostre idioma (qui em segueix ho sap bé) no estic d’acord amb el contingut d’aquesta carta. Es veritat que Marcelino Iglesias parla el català propi de la Franja, però aquesta no és excusa per a convertir el català amb idioma co-oficial de l’Expo. Cal recordar que a l’Aragó també es parla l’aragonès, encara que és més minoritari que el català. Seguint la teoria de la universalitat de l’Expo, el que està clar és que no poden ser idiomes oficials tots els dels països expositors.
El català està greument atacat. El manifest signat pels pseudo-intel•lectuals, al que es refereix Pere i al que jo també feia referència ja fa uns dies, així ho posa de manifest.
Però crec que el que cal és preocupar-nos del nostre idioma dintre dels nostres àmbits competencials. Dintre de Catalunya i en la mesura que es pugui als altres territoris de parla catalana, penso que si que cal potenciar-lo i fins i tot mimar-lo. Crec que per a la Franja ja existeixen programes d’introducció del català a les escoles. Però no cal anar més enllà d’aquesta hipotètica frontera lingüística.
De vegades utilitzem qualsevol excusa per a criticar persones o aspectes de la vida política, social, etc. que no són dels nostre grat. Fixeu-vos que he emprat la primera persona perquè, ho reconec, jo també ho faig. Però tothom té el dret d’opinar i de replicar, dintre de les regles del joc establertes i tolerables!
dimarts, 8 de juliol del 2008
dilluns, 7 de juliol del 2008
CONGRÉS DE BOUS DE CORDA
Està tan arrelada la tradició de fer bous a bona part dels pobles de les comarques de l’Ebre i del País Valencià, que no s’entendria una festa major sense aquest tipus d’actes.
Però com tot a la vida té diverses modalitats: els bous de carrer i de plaça o “vaquetes”, el bous embolats o de foc i a les comarques de Tarragona també el bou capllaçat.
Aquesta modalitat, amb variants, també es fa a altres pobles de la geografia espanyola on es solent dir bous de corda.
Els dies 4, 5 i 6 va tenir lloc a Amposta el 5è congrés de bous de corda amb la participació dels pobles: Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta.
Però aquest congrés no ha estat exempt de polèmica, sobre tot entre l’associació de veïns de l’Acollidora i l’ajuntament.
El antecedents caldria buscar-los a les festes del barri que l’associació va organitzar l’any passat pels voltants de Sant Cristòfol i l’incident que hi va haver precisament amb un bou capllaçat. El bou en qüestió va escapar-se i va tenir que intervenir la policia local que, davant del perill que suposava i per evitar mals majors, van acabar per donar-li mort. Arran d’aquest indecent, tampoc exempt de polèmica, la policia local va comprar un rifle de dards per evitar matar el animal si es tornés a produir un incident semblant.
Quan des de la regidoria de Governació es va decidir organitzar el congrés, va caler buscar una data on, la festa dels bous, fos tradicional a Amposta. Aquests actes s'organitzent durant les festes majors i també a les festes dels barris representats per l’Acollidora i fins fa poc al barri del Grao.
L’Acollidora per a poder-los organitzar va tenir que demostrar aquesta tradició de forma documental amb programes antics del barri de Sant Cristòfol i "Lligallos", ara inclosos dintre de l’associació.
Al passat ple del mes de maig, els grups d’ERC i el PSC, a l’oposició, van presentar una moció conjunta per a demanar que l’ajuntament assumís la responsabilitat dels bous de les festes de l’Acollidora igual com ja passa amb els que organitza el Poble Nou del Delta, també barri d’Amposta. CiU, amb majoria absoluta va rebutjar la moció amb el conseqüent malestar de la majoria d’assistents al ple: membres de la junta de l’associació i de diverses penyes taurines locals.
Aquest fet van acabar d’erosionar unes, ja de per si, pèssimes relacions entre l’ajuntament i l’òrgan veïnal i van posar seriosament en perill l’organització del congrés, ja que, l’ajuntament, pretenia organitzar-lo aprofitant els actes festius de la mencionada associació.
Però vet aquí que va entrar en escena un tercer protagonista: l’associació de veïns del Grao. Aquesta associació que portava dos anys sense fer bous duran la celebració de les festes i anava en camí de perdre els drets governatius i que a més, no forma part de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, creada aquest mateix any, va cedir les dates a l’ajuntament per a celebrar els actes del congrés, salvant així la celebració del mateix que, com a últim recurs l’hauria traslladat a la festa major local, amb els conseqüents problemes de cancel•lació de les reserves d’hotel, viatges, etc.
Però ara ha sorgit una nova controvèrsia: les relacions entre la dissident associació de veïns del Grao i la de l’Acollidora i la resta d’associacions d’Amposta. És alguna cosa així com fer d’esquirols en una vaga... El Grao es guanyarà encara més uns favors de l’ajuntament, que per altra part, ja disposava, mentre que la Federació de Veïns pot quedar greument afectada i continuar les males relacions amb l’equip de govern municipal.
Aquesta situació no és bona ni per a la Federació d’Associacions ni per a l’equip de govern ni, evidentment, per al poble. Tothom té més a perdre que a guanyar.
Faria bé l’alcalde i el seu equip de posar fi a aquesta controvèrsia convocant en caràcter d’urgència una reunió amb els representants de les diverses associacions amb la finalitat de que l’aigua torni a circular sense torbolencies al poble d’Amposta.
Però com tot a la vida té diverses modalitats: els bous de carrer i de plaça o “vaquetes”, el bous embolats o de foc i a les comarques de Tarragona també el bou capllaçat.
Aquesta modalitat, amb variants, també es fa a altres pobles de la geografia espanyola on es solent dir bous de corda.
Els dies 4, 5 i 6 va tenir lloc a Amposta el 5è congrés de bous de corda amb la participació dels pobles: Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta.
Però aquest congrés no ha estat exempt de polèmica, sobre tot entre l’associació de veïns de l’Acollidora i l’ajuntament.
El antecedents caldria buscar-los a les festes del barri que l’associació va organitzar l’any passat pels voltants de Sant Cristòfol i l’incident que hi va haver precisament amb un bou capllaçat. El bou en qüestió va escapar-se i va tenir que intervenir la policia local que, davant del perill que suposava i per evitar mals majors, van acabar per donar-li mort. Arran d’aquest indecent, tampoc exempt de polèmica, la policia local va comprar un rifle de dards per evitar matar el animal si es tornés a produir un incident semblant.
Quan des de la regidoria de Governació es va decidir organitzar el congrés, va caler buscar una data on, la festa dels bous, fos tradicional a Amposta. Aquests actes s'organitzent durant les festes majors i també a les festes dels barris representats per l’Acollidora i fins fa poc al barri del Grao.
L’Acollidora per a poder-los organitzar va tenir que demostrar aquesta tradició de forma documental amb programes antics del barri de Sant Cristòfol i "Lligallos", ara inclosos dintre de l’associació.
Al passat ple del mes de maig, els grups d’ERC i el PSC, a l’oposició, van presentar una moció conjunta per a demanar que l’ajuntament assumís la responsabilitat dels bous de les festes de l’Acollidora igual com ja passa amb els que organitza el Poble Nou del Delta, també barri d’Amposta. CiU, amb majoria absoluta va rebutjar la moció amb el conseqüent malestar de la majoria d’assistents al ple: membres de la junta de l’associació i de diverses penyes taurines locals.
Aquest fet van acabar d’erosionar unes, ja de per si, pèssimes relacions entre l’ajuntament i l’òrgan veïnal i van posar seriosament en perill l’organització del congrés, ja que, l’ajuntament, pretenia organitzar-lo aprofitant els actes festius de la mencionada associació.
Però vet aquí que va entrar en escena un tercer protagonista: l’associació de veïns del Grao. Aquesta associació que portava dos anys sense fer bous duran la celebració de les festes i anava en camí de perdre els drets governatius i que a més, no forma part de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, creada aquest mateix any, va cedir les dates a l’ajuntament per a celebrar els actes del congrés, salvant així la celebració del mateix que, com a últim recurs l’hauria traslladat a la festa major local, amb els conseqüents problemes de cancel•lació de les reserves d’hotel, viatges, etc.
Però ara ha sorgit una nova controvèrsia: les relacions entre la dissident associació de veïns del Grao i la de l’Acollidora i la resta d’associacions d’Amposta. És alguna cosa així com fer d’esquirols en una vaga... El Grao es guanyarà encara més uns favors de l’ajuntament, que per altra part, ja disposava, mentre que la Federació de Veïns pot quedar greument afectada i continuar les males relacions amb l’equip de govern municipal.
Aquesta situació no és bona ni per a la Federació d’Associacions ni per a l’equip de govern ni, evidentment, per al poble. Tothom té més a perdre que a guanyar.
Faria bé l’alcalde i el seu equip de posar fi a aquesta controvèrsia convocant en caràcter d’urgència una reunió amb els representants de les diverses associacions amb la finalitat de que l’aigua torni a circular sense torbolencies al poble d’Amposta.
dijous, 3 de juliol del 2008
EN PERILL D'EXTINCIÓ
Després d’un parell de dies sense escriure, la veritat és que m’ha costat escollir un tema per poder opinar. Finalment he optat amb aquest títol de “en perill d’extinció” comentar dues noticies: una apareix al diari Público d’ahir i l’altra, entre d’altres, al Punt d’avui.
Público porta un extens informe que ocupa les pàgines 4, 5 i 6 del diari d’ahir. Amb el títol prou eloqüent de “Castigados por hablar su idioma” parla de les dificultats que tenen dintre del seu propi territori els català, l’euskera i el gallec. Hi ha opinions de diverses persones que conten les experiències viscudes en la seva vida. Hi posen exemples de quan se van casar que, el jutge volia imposar-los el castellà o les dificultats a l’hora de trobar impresos oficials a l’administració de l’estat redactats en un altre idioma que no sigui el castellà, etc. Conclusió: que segueixin fent manifestos en defensa del castellà perquè el que pareix és que té totes les de perdre davant els altres idiomes. Només faltarà que a sudamèrica els natius vulguin imposar les llengües precolombines!
Qui també està en perill d’extinció són els paratges verges de les nostres costes. Segons l’informe que va fer públic ahir Greeenpeace diversos espais del litoral marítim català es troben en pèssimes condicions. La majoria d’ells a les comarques del sud. És a dir del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Posen per exemple el litoral de l’Ametlla de Mar que amb el vist i plau de l’ajuntament que hauria pogut prescindir de l’antiga llei a aplicar la llei de costes més recent, ha optat en fer ull grossos davant el tema i permetre la degradació de la costa, sobre tot a la zona del Bon Capó. Recordo que fa uns anys Greenpeace va fer un acte de protesta a l’Ampolla on s’estava construint un hotel que acabava to just al límit de la zona de la costa. També recordo una anècdota que en van contar sobre un xalet del costat mateix que portava molts d’anys intentant que li donessin permís per a construir una piscina. No ho va aconseguir. Mentre que l’hotel es va construir més prop del mar sense cap entrebanc. Poderoso caballero es don dinero...!
Per acabar una noticia positiva. El nou disc del grup ebrenc Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries: Oco! Una expressió molt nostra! Però el que més m’agrada de tot és que s’hagi tingut en conte la unitat cultural que representen les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat. Jo fa temps que ho defenso, com també penso que el Taula del Sénia ha estat una excel•lent iniciativa per unir uns territoris que mai s’haurien d’haver separat. Territoris com el dels antics hospitalers d’Amposta o el propi bisbat de Tortosa havien significat (i signifiquen) aquesta unió de territoris veïns que, políticament, estan integrats en 3 autonomies diferents: Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Però molts de cops, si no hi hagués en rètol que t’indica que entres o surts d’un d’aquests territoris, no aconseguiries diferenciar-los entre sí, al menys que fossis un expert en temes lingüístics. Sempre recordaré quan un bon amic de Vinaròs, Antoni Fabregat m’explicava quan el gran filòleg valencià va arribar a Vinaròs fent un treball de camp sobre les diferents parles del antic Regne de València. Em deia que s’havia emocionat al sentir parlar vinarossenc i que, fonèticament, no hi havia cap diferència entre aquest i els parlars d’Alcanar o Ulldecona.
No m’oblido: Felicitats als “Quicos”!
Público porta un extens informe que ocupa les pàgines 4, 5 i 6 del diari d’ahir. Amb el títol prou eloqüent de “Castigados por hablar su idioma” parla de les dificultats que tenen dintre del seu propi territori els català, l’euskera i el gallec. Hi ha opinions de diverses persones que conten les experiències viscudes en la seva vida. Hi posen exemples de quan se van casar que, el jutge volia imposar-los el castellà o les dificultats a l’hora de trobar impresos oficials a l’administració de l’estat redactats en un altre idioma que no sigui el castellà, etc. Conclusió: que segueixin fent manifestos en defensa del castellà perquè el que pareix és que té totes les de perdre davant els altres idiomes. Només faltarà que a sudamèrica els natius vulguin imposar les llengües precolombines!
Qui també està en perill d’extinció són els paratges verges de les nostres costes. Segons l’informe que va fer públic ahir Greeenpeace diversos espais del litoral marítim català es troben en pèssimes condicions. La majoria d’ells a les comarques del sud. És a dir del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Posen per exemple el litoral de l’Ametlla de Mar que amb el vist i plau de l’ajuntament que hauria pogut prescindir de l’antiga llei a aplicar la llei de costes més recent, ha optat en fer ull grossos davant el tema i permetre la degradació de la costa, sobre tot a la zona del Bon Capó. Recordo que fa uns anys Greenpeace va fer un acte de protesta a l’Ampolla on s’estava construint un hotel que acabava to just al límit de la zona de la costa. També recordo una anècdota que en van contar sobre un xalet del costat mateix que portava molts d’anys intentant que li donessin permís per a construir una piscina. No ho va aconseguir. Mentre que l’hotel es va construir més prop del mar sense cap entrebanc. Poderoso caballero es don dinero...!
Per acabar una noticia positiva. El nou disc del grup ebrenc Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries: Oco! Una expressió molt nostra! Però el que més m’agrada de tot és que s’hagi tingut en conte la unitat cultural que representen les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat. Jo fa temps que ho defenso, com també penso que el Taula del Sénia ha estat una excel•lent iniciativa per unir uns territoris que mai s’haurien d’haver separat. Territoris com el dels antics hospitalers d’Amposta o el propi bisbat de Tortosa havien significat (i signifiquen) aquesta unió de territoris veïns que, políticament, estan integrats en 3 autonomies diferents: Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Però molts de cops, si no hi hagués en rètol que t’indica que entres o surts d’un d’aquests territoris, no aconseguiries diferenciar-los entre sí, al menys que fossis un expert en temes lingüístics. Sempre recordaré quan un bon amic de Vinaròs, Antoni Fabregat m’explicava quan el gran filòleg valencià va arribar a Vinaròs fent un treball de camp sobre les diferents parles del antic Regne de València. Em deia que s’havia emocionat al sentir parlar vinarossenc i que, fonèticament, no hi havia cap diferència entre aquest i els parlars d’Alcanar o Ulldecona.
No m’oblido: Felicitats als “Quicos”!
dilluns, 30 de juny del 2008
LA NOSTRA (les nostres?)
Un dels eslògans usats per TV3 és precisament “La nostra”. Però... la nostra? De qui?
Recordo que davant la situació partidista que va optar la televisió pública catalana arran del PHN, va ser un des motius de crítica per part dels que enteníem que, tot i formar part de Catalunya, la televisió del nostre país optava per jugar un paper molt proper a les tesis que defensava el darrer govern Pujol amb Mas i Puig al seu govern. Per tant he de respondre a la pregunta dient que de CiU! Perquè TV3 sempre ha estat supeditada als interessos de CiU, com també Catalunya Ràdio. Aquest anys, precisament se’n celebra el 25è aniversari des de que el govern Pujol donés llum verda a l’inici de les emissions.
I dic tot això perquè ahir vaig llegir que CiU demanarà al govern el motiu de la marxa d’Antoni Bassas, el director i locutor del programa Els Matins i que ho ha estat durant els darrers catorze anys. I jo sóc de l’opinió que la pregunta sobra. Crec que el que hauria de fer CiU és preguntar-li al Propi Bassas el perquè plega de Catalunya Ràdio. No crec que ningú més que ell podrà donar millor resposta a la pregunta.
El govern, en boca del conseller de Cultura i Mitjans de Telecomunicació, podrà dir la seva, però, tal vegada, el veritable motiu estarà molt lluny de conèixer-lo.
En aquest tipus de coses, normalment, es un seguit de circumstàncies que fan que una persona pugui prendre en un determinat moment una decisió tan important com la que ha pres l’Antoni Bassas. Potser darrerament no es trobava còmode a un mitjà que potser ja no el reconeixia com a propi. Potser, darrerament, alguna vegada, des de la direcció, li havien cridat l’atenció per decantar-se massa cap a una determinada posició política. Potser també perquè creu que ja ha cobert una etapa hi ha que buscar nous reptes a la seva carrera professional. Potser un cúmul de tot plegat... I finalment, també hi ha que dir-ho, perquè, segurament, ha rebut una oferta econòmica d’un altre mitjà on, segurament, podrà expressar millor les seves opinions sense cap tipus d’interferència, tal i com ho devia de fer abans!
Recordo que davant la situació partidista que va optar la televisió pública catalana arran del PHN, va ser un des motius de crítica per part dels que enteníem que, tot i formar part de Catalunya, la televisió del nostre país optava per jugar un paper molt proper a les tesis que defensava el darrer govern Pujol amb Mas i Puig al seu govern. Per tant he de respondre a la pregunta dient que de CiU! Perquè TV3 sempre ha estat supeditada als interessos de CiU, com també Catalunya Ràdio. Aquest anys, precisament se’n celebra el 25è aniversari des de que el govern Pujol donés llum verda a l’inici de les emissions.
I dic tot això perquè ahir vaig llegir que CiU demanarà al govern el motiu de la marxa d’Antoni Bassas, el director i locutor del programa Els Matins i que ho ha estat durant els darrers catorze anys. I jo sóc de l’opinió que la pregunta sobra. Crec que el que hauria de fer CiU és preguntar-li al Propi Bassas el perquè plega de Catalunya Ràdio. No crec que ningú més que ell podrà donar millor resposta a la pregunta.
El govern, en boca del conseller de Cultura i Mitjans de Telecomunicació, podrà dir la seva, però, tal vegada, el veritable motiu estarà molt lluny de conèixer-lo.
En aquest tipus de coses, normalment, es un seguit de circumstàncies que fan que una persona pugui prendre en un determinat moment una decisió tan important com la que ha pres l’Antoni Bassas. Potser darrerament no es trobava còmode a un mitjà que potser ja no el reconeixia com a propi. Potser, darrerament, alguna vegada, des de la direcció, li havien cridat l’atenció per decantar-se massa cap a una determinada posició política. Potser també perquè creu que ja ha cobert una etapa hi ha que buscar nous reptes a la seva carrera professional. Potser un cúmul de tot plegat... I finalment, també hi ha que dir-ho, perquè, segurament, ha rebut una oferta econòmica d’un altre mitjà on, segurament, podrà expressar millor les seves opinions sense cap tipus d’interferència, tal i com ho devia de fer abans!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)