PACTE PER LA SANITAT

Tal i com deia aquest matí la Cadena SER, en el temps que corren, arribar a pactes, no és la cosa més habitual. Però ahir, la ministra de Sanitat Trinidad Jiménez va aconseguir arribar a un acord amb totes les comunitats autònomes en temes sanitaris.
Una societat avançada té una despesa molt important en sanitat. I, amb l’envelliment de la població, aquesta despesa té més tendència a incrementar-se conforme passin els anys, que no a reduir-se. Al menys que es posin mesures per a evitar-ho i això és el que va fer-se precisament ahir.
La primera mesura que vaig escoltar que s’aplicaria és la creació d’una “central de compres”. Evidentment no és el mateix que cada comunitat autònoma per ella sola acudeixi a comprar als proveïdors que anar plegades. En el segon cas sempre s’aconsegueixen millors preus, es a dir, estalvi.
També he escoltat avui que una de les coses que es vol fer és incrementar la compra dels medicaments anomenats “genèrics”. El “genèrics” són medicaments sense marca però amb els mateixos components que el que en tenen. Evidentment, les principals farmacèutiques venen els seus medicaments amb marca pròpia i més cars.
A partir d’ara, en el cas de que existeixi al mercat el “genèric” i no es compri, no es rebrà la subvenció per part del Ministeri de Sanitat.
Entre les coses que s’han explicat, ha estat que qui recepta més genèrics són els metges d’atenció primària. En canvi els metges residents i els particulars, els que menys. Suposo que “bona part de la culpa” la tenen els visitadors de les empreses de farmàcia i els regals que els hi donen per a que receptin els seus medicaments.
Finalment, l’altra mesura que, segurament s’acabarà aplicant encara que és molt més impopular que les anteriors, és el copagament de la visita. Es a dir, pagar encara que sigui un preu simbòlic (entre 3 i 5 euros) per cada cop que acudeixis a visitar-te al metge. Dient també aquest matí de forma “miraculosa”, als països que s’aplica, un 25 % dels pacients es posen “bons de cop”.
Per acabar vull dir que quan van nomenar Trinidad Jiménez ministra, vaig pensar que ho faria bé. I si, finalment es tanca el pacte respectant les mesures que s’han acordat inicialment, tindrà un mèrit considerable.
Curiosament Juan José Güemes, el conseller de Sanitat del govern de Esperanza Aguirre (segons es diu, un dels polítics més guapos d’Espanya i gendre del tot poderós Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló) va dimitir ahir del seu càrrec, mentre per Madrid sonaven encara més aires de conspiració amb la reaparició d’Eduardo Tamayo, l’exdiputat socialista que amb la seva absència (juntament amb la de Maria Teresa Saez) de l’Assemblea de Madrid van propiciar que la presidència de la Comunitat parés a mans de Dña. Espe en lloc de Rafael Simancas,el candidat socialista i que, juntament amb el vots d’IU tenien la majoria.

NOU RADAR A LES CASES D'ALCANAR

El món Internet permet una informació global i immediata. Avui m’han arribat 3 correus iguals, avisant-me de la col•locació d’un nou radar a les Cases d’Alcanar.
Un m’ha arribat d’Ulldecona, l’altre de la Ràpita i el tercer, d’Amposta.
Qui avisa no és traïdor!

A QUI SORPRÈN?

Reconec que una de les manies que tinc és votar quasi que diàriament en diverses enquestes de les que es fan per Internet. Normalment voto les del Periódico de Catalunya, el Punt i el Plural. De tant en tant alguna més com la del 3cat24 (el portal informatiu de la Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio), Ebredigital, etc.
Ahir la del Punt em va sobtar una mica. La pregunta era la següent. “Què us va semblar l’entrevista de la Mònica Terribas al president Montilla a TV3?" I les possibles respostes eren: 1.- “Molt correcta i professional”. 2.- “Excessivament condescendent”. 3.- Va usar un to massa insolent” i 4.- “No la vaig veure”. Com que sé com sé les “gasta” la Terribas amb les membres de l’actual govern vaig pensar en votar l’opció número 3. Però després vaig dir que calia ser rigorós i votar l’opció “correcta”: “No la vaig veure”.
Però avui, en llegir el diari m’he trobat amb el següent titular: “Càrrecs del PSC critiquen el 2setge’ de Terribas a Montilla”.
Evidentment, la pregunta del Punt no era casual, hi havia un darrera fons de la qüestió. Possiblement el resultat sigui el menys important. Va guanyar l’opció “Molt correcta i professional” (178 vots) per davant de “No la vaig veure” (168), seguida de “Va usar un to massa insolent” (58) i, per acaba “Va ser massa condescendent” (57).
Normalment aquest tipus d’enquestes tenen molt que veure amb el perfil dels seus lectors. Igual que les opinions que en un moment donat podem expressar sobre determinada persona o fet.
Però ne de dir que jo, aquí al meu blog, he criticat diverses vegades a la Mònica Terribas i de com actua quan fa una entrevista al president Montilla o al cap de l’oposició Arturo Mas o al propi ordi Pujol. No és ben bé igual. Es mostra molt més benèvola amb els convergents mentre que, amb els socialistes actua amb més “agressivitat”. Recordo que una vegada ho vaig comentar amb el pintor i amic Joan Rebull en el transcurs d’una exposició que va fer a Amposta. Ell em va respondre que li estranyava molt el que jo dia, ja que coneixia personalment a la Terribas i la considerava una gran professional.
Però si abans va ser Manel Mas i aquesta vegada Joan Ferran, és evident que alguna cosa a fet disparar les alarmes del PSC.
I a sobre, l’actual govern “li reconeix els mèrits” i la nomena directora de TV3. I jo pregunto, ¿Amb els governs de Pujol s’hauria permès una desconsideració pública al President i a sobre se l’hauria promocionat a un càrrec important? Rotundament no. Qualsevol dia, els mitjans de comunicació haurien parlat del relleu de la periodista. Això sí, sense estridències.

Podeu llegir les meves anteriors entrades sobre el tema:

-TV3 i Pujol.
-Joc d'equilibirs.
-TV3 ha canviat!!

GÀBIA DE GRILLS

Darrerament, si llegeixes el diari, te’n adones que les actituds d’alguns dels membres del govern de la Generalitat són més paregudes a un gàbia de grills que al que haurien de ser realment.
Primer van ser les picabaralles entre ERC i ICV-EUA per casos con els del foc d’Horta de Sant Joan l’Estiu passat. Ara, des de la conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (controlada per ICV-EUA) miren cap a la conselleria d’Economia a l’hora de buscar culpables per l’apagada general que van patir les comarques gironines.
I mentre, des de CiU s’estan fregant les mans de tot plegat i van atiant el foc per mirar de treure’n rendiment electoral.
Així no és d’estranyar que determinades enquestes d’opinió, com la apareguda a la Vanguardia la setmana passada donin a la coalició nacionalista quasi que la majoria absoluta.
I per acabar-ho d’arrodonir llegim al diari que “Carod posa en marxa un ‘cos diplomàtic’ propi de Catalunya”. Quan ho he vist jo he pensat: Tocava ara? I la pregunta me la ha contestat un company a l’hora d’esmorzar que, també, en llegir-la ha exclamat: “Amb el munt de coses importants que hi ha que fer, cal posar en marxa un ‘cos diplomàtic català’”. Potser Carod que sap que se’n va (és difícil que continuï governi qui governi) vol deixar la seva empremta personal. No obstant no és el primer cop que “envia ambaixadors” de Catalunya arreu del món. Recordem que ja ho va fer amb el seu germà Apel•les.
Amb coses així no és d’estranyar que avui, al Periódico, el mestre Ferreres hagi publicat l’acudit que s’adjunta.