VAGA!!

Després d’anunciar les mesures contra la crisi més dràstiques de la història d’aquest país, per a mirar de reduir com sigui el dèficit públic que arrastra sobre tot el govern de l’Estat (espanyol), Zapatero es va reunir ahir amb els dos líders dels sindicats més grans i representatius, la UGT i CC.OO., per mirar de convèncer-los de les bondats de les mesures anunciades.
Res més lluny, els dos sindicalistes, Méndez i Fernández Toxo, van anunciar, de moment, una vaga a tota la funció pública per al proper 2 de juny.
Més enllà de tota la demagògia que es pot arribar fer en aquests casos, la convocatòria de vaga és, en principi, per a fer arribar al govern presidit per Zapatero el profund malestar que a creat entre tots els empleats públics del país la rebaixa del seu sou en un 5 % de mitjana.
En principi, crec, el sou que figura a les nòmines és un dret consolidat fruit, en molts de casos, de molts anys de treball i dedicació al servei de la ciutadania. A més a més de feixugues negociacions i petits avenços, ja que l’administració és, sense cap mena de dubte, el pitjor empresari que es pot tenir.
Potser aquesta darrera afirmació pot arribar a sorprendre, però és del tot cert. Qualsevol empresari de qualsevol sector, la primera cosa que vol, es guanyar diners. Si per aconseguir-ho cal afluixar, s’afluixa. També, de vegades, quan hi ha períodes de crisi, potser caldrà prendre mesures més dràstiques, com l’acomiadament, però estic segur que la majoria, sobre tot, dels petits empresaris, quan han de prendre una mesura així ho fan a desgana, ja que els treballador acomiadat ha estat un íntim col•laborador durant molts d’anys. No passaria el mateix amb les multinacionals.
L’administració, en canvi, és del tot impersonal. En primer lloc, qui coneix personalment el càrrec més alt. Sovint no es coneix ni el nom. L’objectiu de l’administració no és guanyar diners, per tant, la convocatòria de vaga sol significar, només, un petit entrebanc i, quasi sempre, amb solució immediata.
Avui mateix, el meu cap en deia que per al 2 de juny ja havia pres la primera mesura (i la única important que prendrà) tancar totes les taules que confeccionen la renda i confirmen esborranys. A partir d’aquí, el públic que acudirà a l’administració aquell dia, serà més aviat poc i atès pels serveix mínims i els qui no faran vaga.
Ara imagineu-vos que la vaga s’allargués o es fes en un final de termini. Quin problema té l’administració en treure una ordre ministerial i perllongar el termini els dies necessaris?
A més a més, les vagues, més que anar en contra dels nostres governs, als qui realment causa perjudici és al ciutadà. Per això, aquest mateix ciutadà, a sobre, ens criticarà i aplaudirà totes i cadascuna de les mesures que s’han pres en contra nostra, sobre tot, la baixada del sou!
I una altra cosa, ja per acabar. ¿Quans dels nostres companys i companyes, molts d’ells disgustats per aquestes coses o per altres (jo m’ho sento sovint), el dia dos de juny decidiran no secundar la vaga i anar a treballar? Segurament excuses no els hi faltaran...
Som, per a bé o per a mal, empleats públics, amb avantatges i inconvenients, però que em triat ser-ho en lloc d’haver escollit una altra cosa. Ens prima la nostra seguretat laboral als sous elevats, però com la resta de treballadors no tenim la culpa de la crisi que patim. Per això pensem que no som nosaltres qui em d’acabar pagant per un problema que no em creat.

ÉS EL QUÈ HI HA (O EL QUÈ QUEDA)

De la darrera enquesta del CIS feta pública el passat dilluns es desprenen moltes coses. La primera de totes es que entre el partit del govern i el de l’oposició el marge d’intenció de vot s’escurça. Segurament perquè als “populars” els comença a afectar l’evidència del cas Gürtel.
Els casos de corrupció es poden intentar amagar, dissimular, minimitzar, però hi ha un moment que són tant evidents que ningú es creu les excuses raonaments, etc. que puguin fer servir els que han volgut enriquir-se i financiar il•legalment.
Però encara hi ha una dada molt més evident. El descrèdit de la classe política en general.
Dels polítics de primera fila no n’hi ha cap que aprovi i ni tant sols arriben al “4”. El millor valorat és Josep Antoni Duran Lleida, el president del comitè de govern d’UDC. Segurament, si l’enquesta s’hagués fet el dies posteriors a les declaracions que va fer on, implícitament, donava suport a una alternativa de govern presidida per Rajoy, la seva valoració també hauria caigut força.
No hi ha cap membre del govern que aprovi i, entre Zapatero y Rajoy, encara és el president qui se’n surt més ben parat.
Però en pocs dies les coses poden canviar molt. Aquest matí el president Zapatero havia de comparèixer al Congrés per anunciar la gran retallada de la despesa pública. En els darrers dies sé li havia demanat tant de la UE com pel president Obama.
Els remeis, en aquests caos, solen ser diversos i variats. Però el que més repercussió tindrà és la baixada salarial dels funcionaris i càrrecs de l’administració. Sense cap mena de dubte és el recurs més fàcil que té el govern (qualsevol govern) S’ha anunciat que la retallada mitjana serà d’un 5 %. Als ministres i alts càrrecs (per donar exemple) se’ls hi baixarà un 15 %. Però molts d’aquests seguiran cobrant unes bones productivitats, excel•lents dietes i disposaran de tota una sèrie de beneficis inherents al seu càrrecs com el cotxe oficial, xofer, etc. Cal que molts d’aquests que tenen cotxe oficial i xofer a la seva disposició en segueixin gaudint?
I els ministeris ni tocar-los! I les administracions “inútils”, tampoc!!
Menys mal que Espanya era el país on no hi havia crisi, on el model bancari era exemplar, on es lligaven els “gossos amb llonganisses” i que no estàvem (ni molt menys!) amb la mateixa situació que Grècia. El passat 13 de març (fa avui dos mesos) el Ministre de Treball Celestino Corbacho “considerava ‘radical’ la proposta de la CEOE de retallar els sous”. Potser es referia només als que “depenen” de la patronal empresarial, ja que els públics van per un altre costat...
Els “populars”, corruptes, especuladors i més fauna com aquesta s’estaran fregant les mans!

TORTOSA COL·LAPSADA

Una vegada més les deficiències de la C-12, més coneguda com a l'Eix de l’Ebre, han quedat en evidència després de la tromba d’aigua que ha caigut a Tortosa a partir de quarts de tres de la tarda d’avui.
En sortir de treballar, tocades ja les tres, he fet el meu recorregut habitual per anar-me’n cap a casa. A l’arribar a la cruïlla on antigament hi havia la fàbrica de pinsos Dertusa i, encara bans, la “Central Lechera de Tortosa” he vist mols més cotxes del que sol ser habitual. Fins al punt que he trigat uns minuts en poder traspassar la carretera per anar cap a la C-12. I gràcies a un vehicles que s’ha aturat per deixar-me passar. Les cues eren immenses fins al punt que, de vegades, s’havien de parar. Ràpidament he pensat que l’Eix de l’Ebre devia d’estar tallat. En arribar a la rotonda, la policia local, amb un cotxe patrulla en mig de la carretera, impedia el pas en direcció Roquetes i Jesús. Com tothom que ha passat per allí sap, la carretera va una petita baixada, ja que per dalt hi ha un pont per on passava el tren. L’aigua l’havia inundada i suposo que s’ha tallat per precaució, perquè en aquell moment no he vist cap cotxe avariat.
Recordo que la mateixa incidència ja ha passat alguna vegada més. Em van dir que, en aquest indret hi ha unes bombes per treure l’aigua quan plou intensament, però com això no passa sovint, les bombes estaven avariades i no podien fer la seva funció que no és una altra que bombejar l’aigua.
No sé si és que no les van reparar o és que s’han tornat a avariar després. El cert és que avui, aquella part de Tortosa ha quedat col•lapsada per una bona estona amb els problemes de transit que això significa.

NOMS PROPIS

Alguns dels personatges que citaré a continuació han fet com la cançó de Ricky Martin: “Dos pasitos pa lante, Maria, dos pasitos pa tras”. De totes formes, aquesta actitud és força habitual (més del que caldria)

1. Angela Merkel presidenta del govern alemany. Després de la derrota soferta pel seu partit (CDU) a una de les regions més riques i poblades del seu país, Renània del Nord-Westfàlia, ha hagut de repensar-se la seva política econòmica d’abaixar els impostos.
2. Gordon Brown, el “premier” britànic, cap de files del partit Laborista, després de perdre les eleccions de dijous passat contra el candidat conservador David Cameron, està negociant am el tercer en discòrdia, el liberal-demòcrata Nick Clegg, la formació d’un govern de coalició. Per a fer-ho possible ha hagut de prometre diverses coses, entre les que destaquen la seva retirada com a líder laborista al congrés de la propera tardor i la reforma de la llei electoral, que, fins ara, fomenta el bipartidisme a les illes Britàniques.
3. Josep Antoni Duran i Lleida, president del comitè de govern de UDC (la “U” de CiU) Va dir el passat cap de setmana que s’haurien d’avançar les eleccions per a facilitar l’alternança del govern de la nació. Les crítiques a dites manifestacions per part dels principals partits (PSC, ERC, ICV, etc.) no es van fer esperar ja que de les paraules de Duran s’interpretava que “volia que el Partit Popular assumís el govern de l’Estat” (fins i tot li van arribar a dir que “volia ser ministre amb el PP). A mi em sembla que a Duran “ja sé li ha passat l’arròs”. Ho hauria pogut ser tot dins de CiU si no hagués estat el líder del partit minoritari de la federació. Mas i Convergència li han barrat el pas. Potser ser ministre amb el PP seria el darrer tren de Duran per poder tenir responsabilitats de govern. Ahir va dir que les seves declaracions s’havien extret de context.
4. Arturo Mas, president de CDC (la “C” de CiU) Va dir que desconfiava de la capacitat de governar tant al president del govern de l’Estat com el de la Generalitat de Catalunya. Com sempre, ell és el “millor de tots”. Mai ho ha demostrat, però s’ho pensa. Igual no va tenir iaies. Aquest no ha donat cap pas enrere, ni el donarà...
5. Mariano Rajoy, president nacional del PP (al partit de la dreta i de l’extrema dreta) va donar suport incondicional a Francisco Camps, el president de la “Cheneralitat” valenciana dient que serà el millor candidat de cara els propers comicis autonòmics, malgrat la imputació d’aquest en el cas Gürtel. També ha tingut que fer marxa enrere i condicionar-ho a la resolució que puguin prendre els tribunals sobre la xarxa corrupta que esquitxa el PP en diverses comunitats autònomes.
6. Esperanza Aguirre (Dña. Espe o Espe), presidenta de la Comunitat de Madrid. Ahir va quedar ben retratada a l’Assemblea de Madrid al rebutjar una esmena presentada pel PSM-PSOE que demanava la retirada del sou als diputats imputats (també) pel cas Gürtel. Només fa uns mesos Dña. Espe va presumir d’haver apartat del grup Popular als citats diputats i haver-los “arraconat” al grup Mixt. Una estratègia de “si però no”, que ara ha quedat destapada quan s’ha demanat la retirada del sou que és, aproximadament d’uns 4.000 € mensuals.