S’hi accedeix des del voral dret de la
carretera que va cap a Tivissa (C-44). Des d’allí, i per un camí asfaltat,
s’arriba a les restes del poblat iber. Poc abans hi ha un pàrquing on poder
deixar el cotxe. L’entrada és lliure.
El primer que et crida l’atenció són les
restes de dues torres pentagonals que protegien el poblat per la part més
vulnerable, ja que pels altres tres costats el desnivell és considerable i de
difícil accés. Es creu que aquestes torres van ser bastides a finals del segle
III abans de la nostra era i, segons els últims estudis, podrien haver estat
construïdes pels romans, perquè no n’hi ha de similars a cap altre poblat iber
d’arreu de Catalunya.
El recinte té una superfície d’uns 4,4 Ha, la
qual cosa el converteix en un dels més importants de Catalunya. Des de
l’entrada hi ha el que seria un carrer central bastant ample que divideix el
poblat en dos, i al final d’aquest carrer, a la part més propera a l’Ebre,
també hi ha grups de cases.
El poblat iber estava habitat per ilercavons,
que era la tribu que controlava aquesta zona.
A l’esquerra del poblat, també mirant cap al
riu, s’hi troben les ruïnes de l’anomenat castellet de Banyoles, d’origen
medieval i que dona nom al lloc.
Per a accedir al castellet, s’ha de superar
una rasa d’aproximadament un metre, excavada durant la batalla de l’Ebre i que
va fer les funcions de trinxera pel seu domini del territori.
Ja dintre del que havien estat les estances
del castellet i mirant cap a la vall de l’Ebre, hi ha un panell informatiu que
t’indica tots els punts més importants que es poden veure. Així, per exemple,
s’hi veuen les poblacions de Rasquera, Ginestar, Miravet, Benissanet, Móra
d’Ebre i Móra la Nova, les serres de Tivissa, Cardó-Boix, els Ports, Pàndols,
Cavalls, del Tormo i el Montsant i, un extens tram del riu Ebre.
El recinte està ple de panells informatius que
van explicant-te els detalls de cada punt en concret. El més important
segurament són els de l’entrada, on s’explica la funció de les dues torres de
defensa, però també de les troballes que s’hi van fer al principi de les
excavacions.
El 1912 i de forma casual es van fer les primeres troballes. Es tracta d’un conjunt d’arracades, braçalets, anells, mànecs de mirall i monedes i, posteriorment, en 1925, una parella de bous de bonze. Però va ser l’any 1927 quan es van fer la descoberta més important. S’hi van trobar un total de 27 peces d’orfebreria de caràcter ritual fetes amb plata i plata daurada. Aquestes peces són considerades el millor exemple d’art ibèric a Catalunya i estan custodiades al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada