AMPOSTA "CAN PITXA"

Quan vaig per Amposta tinc la sensació de que quasi tot està permès. No fa gaires dies, pel carrer Amèrica, davant del Pere Mata, un cotxe estava circulant en sentit prohibit tot veient que els cotxes li venien de cara. El carrer Amèrica és un carrer força transitat i més ara que les obres al Miquel Granell limiten molt la circulació pel centre de la ciutat.

Torbar cotxes en sentit contrari o aparcats allí on no es pot, es una constant massa habitual.

Quan es va dissenyar el pla de circulació, va haver-hi coses que, evidentment no es van tenir en compte i que podrien ser millorades. Quan vull aparcar prop de casa, si no trobo aparcament (hi ha comerços, un esplai de la tercera edat, etc.) tinc que donar un tomb de al menys dues cantonades, ja que ni per un costat ni per l’altre, puig girar pel primer cantó. Aquesta situació, aparentment tan inoportuna, no ho és per a molts de cotxes, veïns i no veïns que entren al carrer en sentit invers o en marxa enrere. De vegades em pregunto que passaria si fos jo qui ho fes... O és que hi ha qui té “patent de cors” per a poder-ho fer. 

Prop de casa meva hi ha una empresa que es dedica al lloguer de furgonetes. De vegades en té 6 o 7 d’aparcades pels voltants de la “central”. I és que aquesta empresa no té local per a deixar-les. No és força lògic que una empresa que es dediqui a llogar vehicles disposi d’un local on deixar-los? Sembla que no.Una cosa pareguda passa amb una altra empresa dedicada en aquest cas, al servei de grua. Normalment, els dos camions estan aparcats a un terreny de “ningú” prop del supermercat Dia, però una nit de la setmana passada estaven aparcats davant de casa meva i, un d’ells, literalment deixat al mig del carrer. Però és que a més hi ha una altra pregunta: Encara que un camió d’aquestes característiques estigui “ben aparcat”, pot estacionar dintre de la ciutat? Em sembla que no.

Però hi ha que per a “reservar-se” un aparcament se les enginya força bé. Imagineu-vos un centre mèdic on, bàsicament s’hi fan altres activitats con estètica, massatge, etc. Davant del local hi ha un aparcament reservat a ambulàncies... Però és que jo no n’he vist mai cap!! En canvi si que és freqüent veure-hi cotxes aparcats. No sabria dir amb exactitud si son treballadors o clients del centre o bé del bar que hi ha al costat mateix.

  

RODA DE PREMSA D'ANTONI ESPANYA, CANDIDAT DEL PSC

Antoni Espanya, candidat pel PSC a l’alcaldia d’Amposta, va reunir ahir els mitjans de comunicació per a fer pública al seva candidatura.
Per a l’ocasió va escollir el recent inaugurat auditori de Fira Amposta per a posar de manifest la implicació que han tingut les administracions (tant l’autonòmica com l’estatal) amb Amposta. La qual cosa pareix que ignora l’equip de govern municipal.
Espanya, que estava acompanyat per diversos militants de l’agrupació local, va aprofitar l’ocasió per a exposar les línies mestres del seu programa. Segons ell, Amposta ha de saber explotar els recursos dels que disposa en aquests moments. Amposta és una ciutat de serveis, sobre tot, els sociosanitaris (hospital comarcal, centre de salut mental, etc.) i les activitats derivada de l’esport (centre de tecnificació, futura seu de la facultat d’INEFC, etc.)

A part d’això, també va dir que una de les principals preocupacions seria l’estat de la via pública (el que ja era tot un clàssic als programes dels socialistes ampostins): la circulació, la manca de neteja i la degradació de determinades zones de la ciutat. 

També va fer incidència en la “relaxació” de l’actual govern municipal després de 24 anys al capdavant de la ciutat, bona part dels quals, amb majoria absoluta. Com a exemple de mala gestió va parlar de l’estat de l’escorxador municipal que acumula un forat de 1,7 milions d’euros o la manca de llicència dels multicinemes Amposta durant més de 7 anys i mig, la qual cosa va comportar que els Cinemes Oscar de Roquetes presentessin una demanda contra l’ajuntament que, posteriorment, va ser retirada. O la polèmica més recent: la conversió de la Lira i la Filha en escoles municipals de música i la posició que va prendre el consistori en contra de la voluntat de la Lira. 
Sobre la candidatura a les municipals de maig, Espanya, va incidir que “era el primer candidat en molts d’anys que repetia com a número 1, ja que es portaven diverses eleccions on sempre hi havia un cap de llista nou, la qual cosa no donava temps a que la ciutadania els acabés de conèixer bé”. També va anunciar que, de número 2 anirà la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga, que ahir no va poder estar presenta per estar a Madrid i també que els altres dos regidors del grup (Josep Maria Monfort i Joan Ferré, no continuaran), la qual cosa suposarà una forta renovació de la llista.
Després de la seva intervenció, els mitjans presents van poder fer preguntes al candidat.

L’ARRIBADA D’EN MAS

Bé, certament encara no ha estat nomenat “Molt Honorable”, però després de no superar la votació d’investidura d’avui dimarts, cada cop queda menys per assolir l’anhelada a fita.

Després del discurs d’ahir, algunes coses ja van quedant clares. La primera, en termes econòmics, és la d’aconseguir el concert econòmica per a Catalunya. I la segona, en termes nacionals, és impulsar una “transició nacional”. Aquesta darrera proposta m’ha recordat quan, des de l’oposició va voler crear (no estic segur de que ho aconseguís) la “casa gran del nacionalisme”.

Evidentment, tant una com l’altra estan molt en la línia del discurs polític convergent.

Tanmateix, una de les primeres mesures que es prendran serà la supressió total de l’impost de Successions i Donacions. No ens enganyem, si suprimeixen l’impost, els diners que es recaptarien per aquest concepte els hauran de buscar d’un altre lloc.

Avui, en un horari poc habitual per a mi, he pogut escoltar les intervencions de Jan Laporta, el líder de SCI i la d’Albert Rivera, cap de cartell de C’s.

Laporta li ha dit a Mas que la proposta de concert econòmica é “fer volar coloms” ja que Madrid no hi consentirà. Però és que a més, el concert econòmic, segons la Constitució, només el poden tenir les comunitat forals, es a dir, el País Basc i Navarra. També li ha parlat del victimisme endèmic de CiU, etc. No obstant, Laporta ha insistit en la “independència”, ja que segons ell, és factible. En el cas de que Catalunya proclamés la independència com li ha demanat l’anterior president del Barça de forma unilateral (la qual cosa no passarà ja que Mas no està disposat a fer-ho) tal i com ho va fer Kosova i, encara que Laporta parli d’integració a la Unió Europea, la pressió d’Espanya sobre els països integrants, seria tant forta que no acabarien mai reconeixent-la.

Les dues propostes (tant el concert econòmic com la transició nacional) són dos picades d’ullet a ERC, una formació que, a priori, no està per la labor d’abstenir-se a la segona sessió d’investidura.

Però a part de les propostes que va fer Mas en el seu discurs, és obvi que quan governi canviaran moltes coses.

Unes d’aquestes ja ens les apunta avui el setmanari el Triangle en la seva edició digital. Segons el Triangle, hi haurà canvi de programació a TV3. La notícia per si sola, no suposa cap novetat important, ja que de canvis de programació sempre n’hi ha. Però quan un d’aquest canvis afecta un dels programes més emblemàtics en els darrers anys, fa, al menys, reflexionar-hi. Estic parlant de “Polònia”. Mentre Mas ha estat cap de l’oposició i amb el govern d’Entesa dirigint els destins de Catalunya, no hi ha hagut més problema. El programa ha parodiat a Montilla, Carod, Saura, el propi Mas, Zapatero, etc. Però Mas no consentirà que se’l parodiï com a president de Catalunya. On anirem a parar! Us imagineu Polònia durant l’època de Pujol Jo no!

L’altre programa és Infidels. Aquest programa no reflecteix per a res els valors de la federació nacionalista. Fins i tot deuen de considerar-lo com a “perillós” per a les ments de molts dels seus votants.

EL BARÇA DELS RÈCORDS

Diumenge 12, Canal + va donar el Barça-Reial Societat. Robinson, comentarista habitual, es desfeia en elogis al Barça: què si era el millor equip que havia vist jugar mai, què si jugaven de meravella, etc., etc.
Ahir el mateix canal va oferir el Madrid-Sevilla. Qui va poder veure els dos partits, se’n va poder donar comte (comentaris a part) que entre el joc del primer classificat de la Lliga i el segon, hi ha un abisme. Mentre el Barça li va fer 5 a la Reial Societat, el Madrid va guanyar per un "ridícul" 1-0 i gràcies. Reclamaven penal a cada caiguda o mans  a l’àrea. I al final buscaven brega per qualsevol cosa, tal i com va declarar l’entrenador del Sevilla Manzano. Gràcies que el Sevilla no és el dels altres anys... Amb el d’ahir porta 5 partits seguit perdent.
Mentre, el Barça va fent al seva feina. Dissabte, en un altre gran partit, va guanyar l’Espanyol per 5-1. Fins aquest dia, l’Espanyol portava 7 partits guanyat al nou estadi de Cornellà el Prat (tots els que havia jugat aquesta temporada) i el Barça guanyant-los tos com a visitant. Era lògic que alguna de les ratxes s’havia d’acabar. I va continuar la del millor equip, establint un nou record de victòries fora de casa. Un record que ja s’havia superat guanyant l’Osasuna per 0-3.
Després del partit, TV3 va oferir el reportatge del partit i, en acabar, vaig tornar al Canal + per a veure el programa esportiu “El dia del futbol”, per veure que deien. Una vegada més tot van ser elogis. També ahir, a Cuatro van qualificar el joc del Barça com “Futbol total”. També ho qualifica així el Periódico d’avui que fa un ampli reportatge de la trajectòria d’aquesta temporada. Una denominació que ve del temps de Marinus Michels, un dels primers entrenadors de Johan Cruyff tant a l’Ajax com al Barça. Així que “Rinus” Michels va ser l’inventor del futbol total (tots defensaven i tots atacaven) i el va exportar al Barça. Des de llavors, aquest estil de joc forma part de l’ADN de l’equip.
Amb la victòria de dissabte el Barça no només trencava la imbatibilitat de l’Espanyol a casa d’aquesta temporada, sinó que li feia 5 gols, una quantitat que mai en la història del derbi als diferents camps “pericos” li havia fet.
En aquestes alçades de la lliga, el Barça porta més punts que mai, més gols a favor que mai i menys gols en contra que mai (?) Els tres davanters titulars (Messi, Villa i Pedro) van camí d’escriure una pàgina d’or a l’entitat blaugrana. Messi dissabte no va marcar, però va participar amb 4 gols. En canvi, els altres dos ho van fer per partida doble.
No obstant, segurament que el Barça, per a ser campió (si finalment ho és) haurà de patir fins el darrer sospir, igual com va passar l’any passat. I és que després del Barça i el Madrid, els altres equips estant a molta distància futbolística. Només cal mirar la classificació. Per això, possiblement, el partit del Bernabeu pot ser clau per a decidir quin dels dos equips s’emporta el “gat a l’aigua”, es a dir, serà campió de lliga.
Per acabar voldria incidir en una cosa que s’està escoltat sovint: “què s’acaben els piropos” per a definir el joc del Barça. És difícil ser original. Dilluns passat, Martí Perarnau, al Periódico els qualificava com “poetes amb botes”.