El passat divendres, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya feia públic els resultats de la seva darrera enquesta.
Sense entrar en detalls, a Catalunya tornaria a guanyar CiU amb uns resultats molts semblants als que va aconseguir el novembre de 2010. La petita baixada de volts es veuria “compensada” amb la possibilitat d’obtenir un escó més a costa dels mediocres resultats socialistes que ni amb el seu congrés han aconseguit aixecar el vol.
Ahir el Periódico de Catalunya també publicava una enquesta de l’institut GESOP o també es “calquen” pràcticament, els resultats del 20-N. Segons els titular “Les primeres retallades només costen 2 punts al PP” que, no obstant, cediria de 5 a 7 diputats però mantindria la majoria absoluta. El PSOE, si fa o no fa, repetiria resultats.
Quina conclusió en trec? Què encara ens retallen poc i que haurien d’anar pel carrer donant-nos garrotades per imbècils!!
Així de clar i així de contundent i a qui li piqui, que es rasqui, faltaria més.
Sabeu, per exemple que trobo a faltar? Una manifestació d’aturats on surtin al carrer 4 milions de persones demanant llocs de treball. En un primer moment m’és ben bé igual si aquest són estables o temporals. De moment en que se’n creessin per absorbir una gran part d’aquest col·lectiu que es troba sense feina, ja m’aniria bé. Però atenció, tampoc a qualsevol preu. Encara que m’imagino que per aquells que estan desesperats, qualsevol cosa, per precària que fos, ja els estaria bé.
Si finalment, es convoca vaga general per al 30 de març, quants aturats sortiran al carrer a manifestar-se? M’agradaria que se’n fes un estudi. Segur que ni la meitat del que han d’acudir a les oficines de l’atur periòdicament.
En canvi, els sindicalistes, els treballadors de les grans indústries que sí que estan treballant, molts de funcionaris, etc. segurament atendran la crida sindical i aquell dia no ocuparan els seus respectius llocs de treball. O els estudiants que també han demostrat que estan en contra de tot els que està caient i el que encara és més greu, el que encara queda per a caure...
Com és possible que, tot i les retallades, tot i la pèrdua de drets socials i laborals, etc., els votants, majoritàriament segueixen donant suport a qui governa i que són els màxims responsables de la situació que estem vivint.
Podria acabar parlant sobre la “casera de bruixes” que el PP ha organitzat, sobre tot a l’oficina antifrau de l’Agència Tributària i, a sobre, col·loca a una persona que va haver de dimitir per afavorir al seus (Pilar Valiente) de número 2. També de com la Justícia és tova amb els uns (cas Gürtel) i dura amb qui va investigar la trama, com el jutge Garzón... Però potser un altre dia.
Avui estic indignat amb els qui no hi estan o només ho fan veure. Vergonya me’n dono! (L'acudit de FER es va publicar al Punt Avui d'ahir diumenge)
