LA PREPOTÈNCIA DEL MADRID

Després de patir durant molts d’anys una greu síndrome d’inferioritat (aquí també l’hem patit sovint), el Madrid passa ara per una perillós estat de prepotència.
No en tenen prou en aconseguir la lliga amb la màxima puntuació de la història i ser l’equip màxim golejador, com passarà amb tota probabilitat sinó que volen aconseguir els títols individuals (més honorífics que un altra cosa)
L’any passat Cristiano Ronaldo va aconseguir ser el màxim golejador del campionat i va guanyar el trofeu “Pitxitxi”. Va ser l’únic “títol” del Madrid, a part, evidentment de la Copa del Rei (no faré broma) Per a que Ronaldo fos el màxim golejador, al final, i davant la impossibilitat de guanyar la lliga, al final tot l’equip jugava per a ell (més inclús del que ho acostumen fer normalment) Aquest any també va en camí d’aconseguir-ho, sobre tot si els àrbitres els hi van xiulant penals a favor. De no se així, Messi aniria destacat a la classificació de golejadors.
Però com he dit al principi, amb tot això, no en tenen prou. Vaig escoltar la setmana passada (no recordo on) que un dels objectius d’aquesta temporada és que Casillas “el capità de la selecció espanyola”, pugui ser el porter menys golejats i guanyar el Zamora. Deien que fa molts d’anys que un porter del Madrid no guanya aquest trofeu i per al qui està considerat el millor porter del món.

La premsa mediàtica, l’entorn, no pararà fins que ho puguin aconseguir. Els és igual els mètodes emprats, com per exemple que els àrbitres no els xiules penals en contra, com els que van cometre dissabte Xabi Alonso i Sergio Ramos. Sobre aquest penals, concretament sobre el de Sergio Ramos, explicaven aquest matí a Catalunya Ràdio que el diari As va consultar a diversos exàrbitres i tos coincideixen que no era penal. Sí així renten la seva consciència, millor per ells, però els qui varem veure en directe les dues jugades (crec parlar en nom de la majoria, encara que sempre hi haurà que no ho vulgui veure així) pensem que van se dos penals com dos campanars.  

Però aquest anys, molt abans de que comencés la lliga, el títol ja estava decidit. El Madrid fa anys que es gasta molts diners i no recull els fruits desitjats. Però és que a sobre ho han de fer en prepotència i “xuleria”, com la que tenen  Cristiano Ronaldo i Mourinho, els màxims representants d’aquesta “filosofia”.
Què els hi aprofiti!!

SANT JAUME D'ENVEJA. LA VIA VERDA VII

3 FOTOS DE GODALL

RAJOY, EL “DESGRACIAT”

Desgraciat: “Que té desgràcia o mala sort”. Desgràcia: “Pèrdua de la gràcia o el favor d’algú”.

De fet, és doblement desgraciat. Sí, certament. Els que, com jo, ja teniu una edat, imagino que us en recordareu que a les monedes del dictador hi posava la següent inscripció: “Caudillo de España por la G. de Dios”. Érem molts els qui no compreníem que volia dir la “G.”, fins que un dia, algú, ens va dir que aquella lletra amb el punt volia dir “Gracia”. Per tant Franco era “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. No per haver guanyat una guerra donant un cop d’estat a la II República, sinó perquè Déu li havia concedit la “gràcia divina”.

Rajoy ho és per les urnes, d’una forma molt més democràtica que Franco, però no té la “gracia de Déu”, què hi farem... Per tant, i en aquest sentit, Rajoy ja és un “desgraciat”.

Però encara n’ha perdut una altra de Gràcia. La que normalment es dóna a tots els governants quan accedeixen a un càrrec. “Els 100 dies de gràcia”. No està escrit en lloc, però normalment, l’oposició i d’altres forces socials com els sindicats, concedeixen aquest 100 dies per a veure quin rumb prendran les seves polítiques abans de començar a fer una oposició ferma. En aquest cas, els sindicats, no li han concedit i, molt abans de complir-se, ja li han convocat una vaga general, la qual ja va pronosticar el president quan va anunciar la reforma laboral.

Des de que Rajoy va ser nomenat president, totes les mesures que ha pres, han anat encaminades a acontentar, primer que res, a la Merkel i al Sarkozy i també als “mercats” que no és una altra cosa que el gran capital i els especuladors. Després calia acontentar els de casa, sobre tot a la CEOE i a la resta d’associacions empresarials. Tenia (té) bona part de la premsa al seu favor, per tant, li lloaran qualsevol mesura que prengui encaminada a fer perdre drets als ciutadans i als treballadors i criticaran qualsevol acció que es prengui en contra del govern del PP. 

Si després de la vaga general (dono per fet que Rajoy no negociarà abans amb els sindicats i, per tant, no es desconvocarà) la pressió sindical no sorgeix efecte, l’economia de les classes mitjanes (les que fins ara han pagat els impostos i han aguantat el país) anirà a la baixa cada dia que passi i el valor dels seus diners disminuint a pressa feta. 
I per finalitzar, és que pobre no té cap gràcia. Li heu pogut veure alguna? Jo no!

El que jo dic, un desgraciat!!