PER ACCIÓ I PER OMISSIÓ

Durant els actes de commemoració de l’atemptat de l’11-M de Madrid, el president a Catalunya de la dretana “Asociación de Víctimas del Terrorismo” va criticar els sindicats per dues coses:
-Per haver escollir aquesta data per a convocar les manifestacions.
-Per no haver assistit mai als actes que organitza dita associació.
Sobre la data escollida i per molt respecte que haguem de tenir a unes víctimes innocents, no crec que el dia que es commemora els atemptats, per aquest simple fet, sigui un impediment per a organitzar qualsevol tipus d’esdeveniments. Per posar un exemple: Si per a un 11 de març d’un any qualsevol  la UEFA (o la FIFA)hagués planificat un partit de Champios on jugués el Madrid o un partit d’eliminatòries de la Copa de Europa o Copa del Món de futbol, caldria modificar el calendari? També es tindrien que cancel·lat tota mena d’actes, com per exemple la projecció de pel·lícules de cinema o les representacions teatrals? Perquè partits de futbol en hi van haver, no? Cal ser una mica més seriosos.
I ara anem al segon punt, per a mi molt més important. La mateixa pregunta que va fer el president de l’AVT, li faria jo a la inversa. Ha acudit mai dita associació a les manifestacions sindicals organitzades pels sindicats? (exceptuant Manos Limpias, per suposat)

L’AVT es sentiria molt més còmoda si pogués assistir a les manifestacions sindicals que s’organitzaven durant el règim de Franco per al primer de maig al camp del Santiago Bernabeu i on els “coros y danzas de la Sección Femenina” (de la Falange) feien passar-ho bé a tot el públic assistent i als que des de casa ho miraven per la televisió, entre altres coses perquè no hi havia res més que veure.

Cadascú tria les companyies amb qui vol anar, com recordava l’altre dia Alfredo Pérez Rubalcaba i “l’Asociación de Víctimas del Terrorismo” ja fa molts d’anys ser companys de viatge del PP per a manifestar-se en contra dels governs socialistes i tot allò que pugui fer olor a “roig”. 
Per cert, la manifestació més gran que s'ha fet mai a Amposta va ser la que es va organitzar en contra dels atemptats de Madrid. Aquell dia les forces polítiques, socials i ciutadanes van omplir els carrers de la nostra ciutat.

SANT JAUME D'ENVEJA. LA VIA VERDA VIII

LA FOTO CURIOSA DEL DIA

La "BERVENA" de la Paloma, per exemple... Com us sona? I a sobre ho porta per tot arreu. O no hi ha sentit del ridícul o molts no saben ni com s'escriu.

EL LÍMIT DE LA PACIÈNCIA

Diuen que el cos humà, posat ens situacions límits té un aguant increïble.  
I la paciència? Quin és el límit de la paciència?
Mas no para. Crec que ja es hora que vagi al Registre Civil a canviar-se el cognom. Evidentment s’hauria de posa “MÉS”. MÉS retallades en Sanitat, MÉS retallades en Ensenyament, MÉS retallades en els sous dels treballadors públics... MÉS, MÉS, MÉS...
Arribarà un moment que caldrà diu PROU, NO?
I a sobre arenga a Rajoy per a no quedar ell com el dolent de la pel·lícula. Amb el guapo que és i fer de dolent... On s’ha vist? Mai abans els dolents de les pel·lícules havien tingut la planta de Mas (vull dir, MÉS)... Una mica baixet, això sí, no acaba de donar la talla... I en política, dóna la talla? Està molts centímetres per baix...
Els més fidels seguidors del meu blog us en recordareu que la passada setmana faig fer un comentari titulat  “Mas amb el cul a l’aire”. De moment Rajoy no imita els seus mètodes de retallar els sous i això, per  Mas (Vull dir MÉS) és intolerant. Per això no para de reclamar que també es retalli els sous dels treballadors que cobrem la nòmina de l’Estat o, al menys, que Rajoy, com va fer en el seu dia Zapatero, estableixi una retallada general d’àmbit estatal i que afecti a tots els treballadors públics sigui quina sigui l’administració per a la que treballin: central, autonòmica o local.
Mas es pensa que els treballadors públics son com les esponges que pots anar esprement, esprement i que sempre els hi cau alguna gota d’aigua. Però al final, hi haurà una gota que serà la que farà vessar el got de la paciència.

 

El Periódico publica avui un titular que m’ha cridat profundament l’atenció: “SOS per a les beques de menjador”. Diu el rotatiu que al Baix Llobregat hi ha quasi 7.000 alumnes que es quedaran sense beca de menjador. Llavors que hauran de fer? Anar a dinar al Palau de la Generalitat? Potser Mas (MÉS, perdoneu) ho ignora (no ho crec), però per a molts d’aquests xiquets i xiquetes l’àpat del migdia és l’únic que fan en condicions. Els seus pares ja no poden ni donar-los menjar i si ho fan és gràcies a oeneges com Càritas.

El risc d’exclusió local anirà en augment en la mateixa progressió que els retallades. Mentre més pobres siguin els treballadors públics, més pobres encarà seran els estaments socials que estan per baix d’aquests.
Durant molts d’anys, els treballadors públics i la resta de treballadors amb treball fix o jornals decents, anàvem als restaurants on hi havia mileuristes contractats. Ens en anàvem de vacances, encara que fos a una casa de pagès d’un poble de la zona. Dintre de poc ja no o podem fer, la qual cosa generarà més atur... I l’atur s’acaba... I amb la resta dels subsidis es passen moltes penúries. Penúries que Mas (MÉS) no té ni tindrà, encara que s’abaixi el sou un 5 % com els hi vol retallar als treballadors de la Generalitat, segons la darrera “estimació” del nostre Govern.
Fins quan podrem aguantar aquesta situació? Fins quan tindrem paciència per a fer-ho? 

(La il·lustració és de Sant Jop, el patró de la paciència)