PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RIBERA I

LLEGIT AL DOGC

De conformitat amb el que disposen la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, i les seves modificacions, així com el Reial decret 605/1999, de 16 d'abril, de regulació complementària dels processos electorals, modificat pel Reial decret 1382/2002, de 20 de desembre;

Atenent a la situació de restriccions pressupostàries i a la reducció de la despesa no financera de la Generalitat de Catalunya, es minoren els imports de les subvencions en un percentatge d'un vint per cent, en comparació amb l'anterior procés electoral.

Per tot això, a proposta de la vicepresidenta del Govern i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Determinació de les subvencions

1.1 L'Administració de la Generalitat subvencionarà les despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, d'acord amb les regles següents:

a) 16.101,60 euros per escó obtingut.

b) 0,61 euros per vot aconseguit per cada candidatura que hagi obtingut, com a mínim, un escó.

c) 0,17 euros per cada elector d'una circumscripció electoral, sempre que la candidatura obtingui un escó en aquesta circumscripció i aconsegueixi formar grup parlamentari, per a les despeses originades per la tramesa directa i personal als electors dels sobres i les paperetes electorals, o de propaganda i publicitat electoral.

1.2 Cap partit, federació, coalició o agrupació d'electors no pot superar en aquestes eleccions, per despeses electorals, el límit que resulti de multiplicar per 0,40 euros el nombre d'habitants de població de dret de les circumscripcions electorals on presentin candidatures.

La quantitat subvencionada a què fa referència l'apartat 1.1.c) no s'inclourà dins aquest límit. No obstant això, s'haurà de justificar la realització efectiva de l'activitat per a la qual s'atorga la subvenció.

Article 2

Bestretes

2.1 El Departament de Governació i Relacions Institucionals pot concedir als partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions bestretes de les subvencions que els corresponguin per les despeses electorals originades.

L'import d'aquesta bestreta no pot ser superior al 30% de la subvenció percebuda pel mateix partit, federació, coalició o agrupació en les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2010.

2.2 Les sol·licituds de bestreta les hauran de presentar els administradors electorals davant de qualsevol de les juntes electorals provincials, entre els dies vint-i-unè i vint-i-tresè posteriors al de la convocatòria. Les juntes electorals han de donar trasllat al Departament de Governació i Relacions Institucionals de les sol·licituds que els hagin estat presentades.

2.3 A partir del dia vint-i-novè posterior al de la convocatòria, l'Administració de la Generalitat posarà a disposició dels administradors electorals les bestretes corresponents.

2.4 Després de les eleccions s'hauran de retornar les bestretes en la quantia en què superin l'import de la subvenció que correspongui a cada partit polític, federació, coalició o agrupació d'electors.

Article 3

Lliurament de les subvencions

Dins el termini de trenta dies posteriors a la presentació de la comptabilitat davant la Sindicatura de Comptes, el Departament de Governació i Relacions Institucionals abonarà a les candidatures que les hagin de percebre una bestreta del 90% de l'import de les subvencions que els corresponguin d'acord amb els resultats generals d'aquests comicis publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta quantitat es deduirà, si és el cas, la bestreta concedida d'acord amb el que estableix l'article 2 d'aquest Decret.

No obstant això, quan aquestes candidatures hagin notificat a les juntes electorals provincials que l'import de les subvencions sigui lliurat, totalment o parcialment, a les entitats bancàries que designin, l'abonament d'aquests crèdits a les entitats esmentades tindrà caràcter preferent.

Per poder percebre aquesta bestreta caldrà presentar un aval bancari, tal com estableix l'apartat 4 de l'article 133 de la Llei orgànica del règim electoral general.

Article 4

Control de la comptabilitat electoral

Correspon a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb les competències que li atorga la Llei 18/2010, de 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, i a l'empara del que disposen els articles 133 i 134 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, fiscalitzar la comptabilitat dels processos electorals l'àmbit dels quals se circumscriu a Catalunya, i també la comptabilitat i l'activitat econòmica i financera dels partits polítics, les federacions i les agrupacions d'electors que participen en aquests processos, d'acord amb la normativa reguladora del finançament dels partits polítics, així com proposar les actuacions i mesures correctores corresponents per l'incompliment de la normativa electoral i de la normativa de finançament dels partits i les formacions polítiques.

Disposicions finals

--1 Es faculta la consellera de Governació i Relacions Institucionals per al desplegament i l'execució d'aquest Decret.

--2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 2 d'octubre de 2012

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

Joana Ortega i Alemany

Vicepresidenta del Govern

(12.275.095)

LA FOTO DELS DIA 20-10-2012

Un graffiti amb missatge? 
Una obra d'art al carrer? 

Una pintada diferent!!

Vist al passatge Neptú d'Amposta.

AMB LA MALETA DE FUSTA

Boisviel. El primer pis d'aquesta casa era la nostra residència.

El cert és que tinc molt pocs records de quan mon pare havia de marxar a França per a poder guanyar uns diners que aquí li era impossible fer-ho. I no és perquè no hi hagués feina, que la havia, sinó perquè a França es guanyava molt més que aquí.

De fet mon pare va començar a immigrar abans de casar-se. Crec recordar que un parell d’anys abans (per sentir-ho dir, es clar) Si mons pares van casar-se l’any 1955, devia de ser l’any 1953, amb 25 anys (potser encara no els havia fet), quan va agafar per primera vegada la maleta de fusta i una mica de roba i potser alguna cosa de menjar i va immigrar cap a la zona de la Camarga a la campanya de la plantada de l’arròs. Res de nou per a ell, ja que ja havia plantat arròs més vegades a la Ribera (llavors no es deia delta de l’Ebre, sinó Ribera –encara hi ha qui ho diu-)

Les poques imatges que tinc de mon pare d’aquella època, el recordo amb la pesada maleta de fusta i la boina al cap. Quan arribava a casa després de la dura campanya jo el rebia amb molta alegria perquè a part del cafè (llavors aquí el cafè era de molt baixa qualitat) sempre em portava alguna petita joguina. Poca cosa, però suficient per a una criatura poc acostumada a tenir regals. Els temps no estaven per a tot això.

Més tard, amb ma mare, marxàvem els tres a fer la campanya de la verema: Lespignan (el poble on vivien mons oncles), Rognes i els masos de Boisviel, le Petit Manusclat, la Prégentière, etc. Quan vaig anar la primera vegada encara no havia fet els 5 anys. No estava sol; normalment sempre et trobaves amb més xiquets que, com jo, havien d’acompanyar els pares per no separar la família. La finca de Boisviel era molt gran i estava partida entre el Nord i el Sud. Cada part era d’un germà. Mons pares anàvem amb la colla de Juanito de l’Estamero, de Santa Bàrbara i a la del Sud hi treballava una colla de la Galera. En aquella colla anàvem els pares de Jaume que, com jo, era de la Galera, però tenia 3 anys més. De tant en tant també trobava a Josep Roig, el director de la Plana Ràdio.

La primera vegada que vaig veremar (llavors no es parlava de l’explotació infantil ni res que s’hi assemblés), tenia 10 anys. Van ser dues tardes mentre esperàvem que madurés la verema del patró del poble de Rognes. Mai més he vist uns ceps tan carregats...

Als 11 anys (el darrer any que vaig anar a França), el patró em va oferir treballar. Vaig acceptar i vaig fer-ho durant uns 10 dies. Era l’any 1968 i res havíem sentir dir del maig francès. Em van pagar a raó de 20 francs al dia, es a dir, unes 280 pessetes quan aquí, els homes, difícilment arribaven a les dues-centes...  

Poc a poc, i degut a la mecanització, la immigració de treballadors espanyols cal a França, però també cap a Alemanya o Suïssa, va anar minvant. I només al cap d’unes dècades, Espanya passaria a ser un país que exportava ma d’obra (la majoria barata i no qualificada) a ser-ne importador, sobre tot els anys de la bombolla immobiliària.

La ma d’obra que va arribar, sovint, també tenia les mateixes condicions: barata i sense qualificar. I que estava qualificada, en una bona part dels casos, havia de conformar-se en fer feines d’inferior categoria.

Amb la crisi, Espanya ha retornat al passat i una vegada més, mira com els seus joves tornen a agafar la maleta (les d’ara ja no són tan pesades i solen portar rodes) i agafen el camí de la immigració buscant un futur que aquí, difícilment trobaran. Les seves destinacions, però, són molt més variades. A les típiques d’Alemanya, França i Suïssa sé li han de sumar les del Regne Unit, Brasil, Holanda, Estats Units, Argentina, etc.

I encara hi ha una diferència més 8i la més important) Ja no es tracta de ma d’obra barata i sense qualificar, sinó de joves amb molta preparació, sovint amb carreres universitàries. A part de que molts dels països citats i d’altres demanden professionals qualificats, el preu sol ser superior al que guanyarien aquí.

Ja veieu, algunes coses s’hi assemblen, d’altres no tant. Però això ha estat un constant de l’evolució humana. L’home sempre ha marxat cap allà on podia sobreviure: des de la recerca de l’aigua i les terres fèrtils per a poder sembrar i criar tot allò que necessitaven per a menjar, fins els campus universitaris i els laboratoris que els hi puguin permetre investigar per a millorar el futur.