diumenge, 10 de febrer del 2013

ELS CASTELLS, UNA TRADICIÓ FORANA



Un dia de fa quasi 4 anys, mon fill Albert em va dir que s’havia fet casteller. Davant la meva sorpresa em va dir: No m’has dit sempre que tenim que estimar els nostres tradicions?  I jo li vaig respondre: Les que ens son pròpies, no les dels altres territoris de Catalunya.
Quan l’Albert i la Núria van tenir el primer contacte amb els Castellers de la Sagrada Família de Barcelona, la Meritxell, que també és d’Amposta, ja feia uns quants anys que hi estava. Després altres noies d’Amposta anirien recalant a la mateixa colla. Ara mateix en són 8, més un noi de Sant Jaume d’Enveja.
L’afició als castells és enganxosa. A part, es cultiven diversos valors, com ara l’amistat, el treball en equip, el sacrifici, la superació, la constància... Amb tots aquest ingredients, no ens ha de semblar gens estrany que un dia, l’Albert, pensés en portar la tradició castellera a les Terres de l’Ebre. Així va ser com va començar a agafar cos la colla castellera dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que, després de fer un taller sobre castells a Deltebre a finals del mes de novembre, va reunir joves de les 3 poblacions deltaiques.
El que desconeixien però, és que a l’Ametlla de Mar també s’estava formant una colla castellera i, encara que fos per poc, els portaven un lleuger avantatge. Es podria comparar amb aquella cançó de Mecano que explicava la historia del capità Scott que quan va arribar al Pol Sud es va trobar la bandera noruega que havia plantat poques setmanes abans Roald Amundsen.

Los Xics Caleros, que és com s’anomena la colla de l’Ametlla de Mar, van ser batejats diumenge passat dintre dels actes de les festes majors de la Candelera, la patrona del poble mariner. A l’esdeveniment hi van assistir com a padrins representants de les colles Xiquets del Serrallo (de Tarragona) i Castellers de Vilafranca, així com una nodrida representació dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que van col·laborar activament fent pinya, que, en l’argot casteller, és el grup de persones que subjecten la base del castell. L’expectació va ser tan gran que pràcticament no hi va faltar cap mitjà de comunicació relacionat amb les nostres comarques.  
De moment, els Xiqüelos i Xiqüeles d’Amposta continuen amb els assajos cada dissabte per la tarda, alternant el Casal d’Amposta i el Maset de Deltebre. La colla ha anat ampliant el nombre de membres, així com les poblacions de procedència. Ara mateix, a part dels iniciadors, hi ha components de Vinaròs (un d’ells, Xavier Fontelles, va ser  cap de colla dels Castellers de Sant Boi), la Ràpita, Tortosa, la Sénia i la Galera. De tant en tant, també hi col·laboren membres de la colles de Barcelona de la Sagrada Família i de la Vila de Gràcia i, diumenge passat, durant el bateig dels Xics Caleros, es van oferir els Xiquets del Serrallo. A part de les colles estrictament castellers també han mostrat el seu interès grups de dolçainers i tabalers.
Perquè a diferència de la resta de colles existents arreu de Catalunya, als Xiqüelos i Xiqüeles del Delta els acompanyarà un grup de dolçainers en lloc dels tradicionals grups de gallers. El color de la camisa que, a l’igual que els equips esportius diferencia unes colles de les altres, serà el blau i l’escut, a hores d’ara encara està per escollir.
Precisament, sobre l’escut, s’ha fet un concurs on, finalment, s’hi van presentar més de 20 propostes, entre les quals, s’escollirà el que identificarà a la colla.
Com es pot comprovar, l’èxit està assegurat abans de començar. Ara només falta debutar (en una data encara per concretar) i la continuïtat que ha de tenir qualsevol tipus d’associació.
Com diu l’eslògan casteller: Força, sacrifici, valor i seny!        

10 misterios de la Economía Cuántica aunque hay más:

01.- No hay trabajo para nadie, pero debemos trabajar hasta los 70 años
y los fines de semana.


02.- Combatimos el fraude fiscal amnistiando a los defraudadores.


03.- ¿El consumo se desploma? Bajamos los sueldos y subimos los impuestos.

04.- Teníamos 4 millones de parados y aprobamos una Reforma Laboral para
facilitar los EREs y los despidos. Ahora tenemos casi 6 millones.


05.- El modelo de la construcción se va a la mierda y recortamos el 50% en I+D.

06.- Subimos el IVA y el IRPF pero las SICAV siguen intactas.
El capital se fuga a niveles nunca vistos.


07.- Recortamos en sanidad y educación, pero si hablas de tocar coches oficiales o
dietas te acusan de demagogia.


08.- Ponemos en la calle a miles de científicos y nos peleamos por
Euro Vegas.


09.- El problema es el déficit y nos endeudamos con 100.000 millones para salvar a
los bancos para que sigan desahuciando.


10.- Las CCAA piden rescate al Estado, que pide rescate a la UE y nos
endeudamos para pagar la deuda.

EL CARNAVAL INFANTIL DE DELTEBRE 2013 I
















STOP LLEI WERT: El plurilingüisme i la LOMQE



ASSEMBLEA COMARCAL DEL PROFESSORAT, PERPLEXA DAVANT LA LLEI WERT
Perplexos, bocadabats, estupefactes i fins i tot espatarrats. Així ens hem quedat els membres de l´Assemblea  de Professors Baix Maestrat Contra les Retallades davant l´esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Els canvis presentats pel Ministeri d´Educació a última hora, una vegada esgotat el termini de temps de negociació amb les comunitats autònomes, suposen un atac a l´ensenyament públic des de diversos punts de vista. De tots, del que més se n´està parlant és l´atac frontal a les llengües cooficials com el Valencià i el model d´immersió lingüística.
Segons el nostre parer, la LOMQE ignora 29 anys de model de línia en Valencià i els resultats acadèmics dels seus alumnes, per damunt de la mitjana estatal; menysté l´opinió de la immensa majoria de pedagogs quan estableixen que l´escola ha de treballar a partir de les llengües del seu entorn; i s´oposa al model lingüístic de països capdavanters en aquest aspecte com Canadà i Finlàndia que intenten assolir l´aprenentatge de l´anglès a partir de la competència lingüística assolida en les llengües del seu entorn, en el nostre cas el valencià com a llengua pròpia i el castellà com a llengua oficial de l´estat. A més, aquesta llei se situa fora del consens educatiu ja que no ha estat negociada amb els docents, pedagogs i famílies. Per açò, pensem que la Llei Wert menysprea les llengües i les cultures no castellanes de l´estat i no respon a criteris pedagògics, sinó ideològics i econòmics. En aquest sentit, subvencionar les famílies que opten per les línies en castellà a l´escola concertada i privada no deixa de ser més volum de negoci per a l´església i les empreses, que fins i tot podria incentivar un trasvansament d´alumnat de l´escola pública a la privada.
Per a nosaltres, defensar la immersió lingüística en valencià és irrenunciable; igual que irrenunciable és el nostre compromís amb l´aprenentatge del castellà o de l´anglès. La competència lingüística en totes tres llengües res té a veure amb repartir percentatges i quotes horàries d´una o altra llengua, sinó en aconseguir d´una vegada per sempre un ensenyament centrat en l´alumnat i no en els continguts, amb plantilles estables coneixedores de l´alumne i del seu entorn, reduint les ràtios per tal d´afavorir l´intercanvi comunicatiu, invertint en materials didàctics i tecnologies de qualitat, afavorint contactes reals amb les llengües estrangeres i amb els seus parlants, i assegurant l´aprenentatge de l´anglès o del francès a partir de la competència lingüística assolida en les llengües de l´entorn immediat de l´alumne tal com fan els models canadenc i finlandés.
Assemblea deL Professorat  Baix Maestrat contra les retallades