Ser funcionari avui

Jo no ho hauria expressat millor. Som molts els que al llegir la carta ens sentim identificats amb el seu autor. Fixeu-vos bé, a mode d'exemple us diré que el nostre fill Albert dijous va exposar el treball amb el que finiquitava tercer de carrera. Està fent Nàutica i la carrera és de 5 anys. Només per poder exposar-lo varem pagar 250 euros i 200 més per a que li donessin el justificant conforme l'havia exposat i poder-se matricular de 4t. El treball anava sobr les repercussions que pot tenir el corredor del Mediterrani amb el port de Barcelona. Afortunadament va treure un 9 i ara ja és diplomat en Nàutica.

Divendres, 15 de febrer del 2013 Josep Nicolau (L'Hospitalet)

La meva dona i jo som funcionaris. Som pares de dos fills i tenim una hipoteca per pagar. Com que tinc feina, encara que no arribi a mileurista no tinc dret a cap mena d'ajuda social. Això sí, he de treballar més, i si em poso malalt, els meus fills passen gana perquè em descompten la meitat del sou durant 20 dies. Aquest Nadal els meus fills no van tenir joguines, però com que jo tinc feina --el doble, perquè han reduït la plantilla del departament--, no tenen dret que els donin joguines als centres d'ajuda, ni a una beca de menjador... Però tinc feina, tanta que m'han augmentat la jornada laboral, així que no tinc dret a deixar de pagar la hipoteca a canvi que em concedeixin un lloguer social. Tampoc estic fix: sóc interí i tenen dret a acomiadar-me quan vulguin sense indemnització. I, com que estic de cara al públic, he d'aguantar insults sense queixar-me perquè em poden expedientar. Això és ser funcionari avui.

ESCAC AL REI

Des de fa molt de temps la monarquia espanyola ha perdut prestigi. No fa gaire em deia un company de treballa que ell, més que monàrquic era juancarlista, però després del que va dir a la sortida de l’hospital on va ser operat després de l’accident que va patir caçant elefants, allò de lo siento mucho, no lo volveré a hacer, li havia perdut tota la confiança que s’havia guanyat durant molts d’anys, sobre tot després dels fets del 23-F de 1981.

Si són certs els correus que Diego Torres va entregar al jutge que porta el cas Nóos on, segons sembla, la Corona estava assabentada de totes les martingales efectuades per Urdangarin i el seu soci, estem davant d’un escac al Rei en tota regla.

Fins ara l’única integrant de la Casa Reial que s’havia vist esquitxada (en major o menor grau) havia estat la infanta Cristina, l’esposa de l’Iñaqui Urdangarin. Més tard es va saber que també podria haver estat al cas de totes les actuacions il·lícites el preceptor de les infantes, el qual hauria supervisat els negocis que feia el marit de la Infanta.

Però de ser cert que el Rei també n’estava assabentat dels negocis poc clars del seu gendre, l’enrenou prendria una altra dimensió. Llavors el Rei seria còmplice (encara que només fos com a coneixedor dels fets delictius)

Amb tots aquests antecedents, si el jutge fa el que ha de fer i acaba per imputar a l’infanta Cristina i, probablement, també al Rei, a aquest no li quedaria una altra solució que abdicar a favor del seu hereu.

Hi ha qui opina que des de fa molts anys hi ha una campanya perfectament orquestrada per a substituir el cap de l’estat i per això surten a la llum afers que abans no sortien. Sempre he pensat que si no es cometessin aquestes relliscades, evidentment, no sortirien a la llum pública i no caldria fer tota mena de desmentits per mirar d’allunar tota ombra de dubte sobre la casa reial espanyola.

Personalment m’importa un rave si la infanta i el Rei acaben sortint malparats. Sóc un dels qui penso que la monarquia hauria de desaparèixer i instaurar-se una república més d’acord amb els temps actuals.    

8è ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DELS DELTA III

El silencio de los corderos

El Gobierno de Mariano Rajoy ha emprendido una sorda pero muy dura cruzada contra los pocos grandes medios de comunicación que no le son afines. El más importante grupo mediático español, Prisa, y dos cadenas de televisión, La Sexta y Cuatro, están en el punto de mira del PP. Mediante operaciones diversas, desde el acoso por parte del sector financiero y empresarial en el caso de Prisa hasta el uso y abuso de la regulación de la TDT en el caso de los citados canales, el PP se ha propuesto acallar las pocas voces discrepantes en el panorama de los grandes medios de comunicación de nuestro país. La decisión está tomada ya y parece haberse acelerado con el estallido de los recientes escándalos de corrupción, básicamente con el decisivo papel ejercido por el diario El País con la publicación de los ya célebres “papeles de Bárcenas” y con la difusión de este escándalo por parte de La Sexta y Cuatro.
El PP quiere imponernos el silencio de los corderos. No tolera no ya la denuncia pública sino ni tan siquiera la discrepancia ideológica o la crítica política. Buena prueba de ello es la deriva propagandística que ha impuesto al conjunto de RTVE, en especial al conjunto de los programas informativos de TVE, convertidos cada vez más en meros remedos del “No-Do” franquista, al modo de lo ya realizado en otras cadenas públicas dominadas por el PP, como Telemadrid o Canal 9, por ejemplo.
La gran operación financiera y empresarial auspiciada por el Gobierno del PP para que el Banco Santander, La Caixa y Telefónica se hagan con el control accionarial del Grupo Prisa para imponer en él un significativo cambio de orientación editorial, unida a la cada vez más probable reordenación de las concesiones de TDT para que tanto Antena 3 como Tele 5 se vean condicionadas a clausurar o a cambiar de orientación también a sus respectivas filiales –La Sexta y Cuatro-, es una maniobra de gran calado político.
En una situación de gravísima crisis económica, política, institucional, cultural y sobre todo ética como la actual, resultaría particularmente grave y escandaloso que el Gobierno del PP presidido por Mariano Rajoy lograse silenciar estas u otras de las escasas voces discrepantes en los grandes medios de comunicación. Sería un nuevo y muy grave retroceso en nuestro sistema democrático, un regreso al pasado que nos retrotraería a los tiempos de la dictadura franquista.

Jordi García-Soler es periodista y analista político