dimecres, 20 de febrer del 2013

Ser funcionari avui

Jo no ho hauria expressat millor. Som molts els que al llegir la carta ens sentim identificats amb el seu autor. Fixeu-vos bé, a mode d'exemple us diré que el nostre fill Albert dijous va exposar el treball amb el que finiquitava tercer de carrera. Està fent Nàutica i la carrera és de 5 anys. Només per poder exposar-lo varem pagar 250 euros i 200 més per a que li donessin el justificant conforme l'havia exposat i poder-se matricular de 4t. El treball anava sobr les repercussions que pot tenir el corredor del Mediterrani amb el port de Barcelona. Afortunadament va treure un 9 i ara ja és diplomat en Nàutica.


Divendres, 15 de febrer del 2013 Josep Nicolau (L'Hospitalet)
La meva dona i jo som funcionaris. Som pares de dos fills i tenim una hipoteca per pagar. Com que tinc feina, encara que no arribi a mileurista no tinc dret a cap mena d'ajuda social. Això sí, he de treballar més, i si em poso malalt, els meus fills passen gana perquè em descompten la meitat del sou durant 20 dies. Aquest Nadal els meus fills no van tenir joguines, però com que jo tinc feina --el doble, perquè han reduït la plantilla del departament--, no tenen dret que els donin joguines als centres d'ajuda, ni a una beca de menjador... Però tinc feina, tanta que m'han augmentat la jornada laboral, així que no tinc dret a deixar de pagar la hipoteca a canvi que em concedeixin un lloguer social. Tampoc estic fix: sóc interí i tenen dret a acomiadar-me quan vulguin sense indemnització. I, com que estic de cara al públic, he d'aguantar insults sense queixar-me perquè em poden expedientar. Això és ser funcionari avui.