Us poso en situació. Imagineu-vos que arriba
el carter del barri amb una carta certificada. Com que és del Ministeri de
Treball i esteu a l’atur, no li doneu més importància i signeu el justificant de
recepció. Poc després, amb la tranquil·litat que dóna la intimitat de casa,
l’obriu, llegiu el contingut i us trobeu amb la sorpresa.
Amb el
formulisme que usa l’administració en aquest casos, sé li notifica que, al seu
dia, el servei d’ocupació, per error li va pagar un cèntim d’euro de més i ara
sé li reclama amb interessos de demora i l’amenaça de ser embargat si no
retorna el cèntim d’euro en el termini establert. A quan poden pujar els interessos de demora
d’un cèntim d’euro? És que hi ha cap fracció més petita? I si et cobren 2
cèntims (el 100%), no és usura?
Igual la
situació us sembla del tot inversemblant i difícil de creure, però és un
cas real que va passar a Tortosa la setmana passada i del que se’n han fet
ressò la majoria (per no dir la totalitat) dels mitjans de comunicació
comarcals i, fins i tot, un dels diaris amb més difusió a Catalunya com és el
Periódico, va publicar-ne la notícia dijous i li va dedicar un dels editorials
divendres.
Com a
treballador de la funció pública puc entendre que coses així puguin passar,
però penso que s’haurien d’evitar per evitar fomentar la mala imatge que, de
per si, ja té, en general, l’Administració.
No ho puc
afirmar-ho de forma contundent, però penso que una situació tan absurda bé pot
ser conseqüència de les retallades que està patint l’Administració i, fins i
tot, de la desmotivació que poden patir les funcionaris a causa de les
congelacions salarials, supressió de la paga extra de Nadal de l’any passat,
etc.
Partint de
la base de que cada vegada l’Administració està més informatitzada i, per tant,
més deshumanitzada, cal pensar també que s’haurien d’establir uns paràmetres
molt més ajustats per evitar situacions com la que estic explicant. Al menys al
meu àmbit, abans de sortir una remesa de cartes al carrer, normalment
requeriments, es depuraven i així es podien detectar errors i d’altres
situacions i evitar que en sortissin d’improcedents al carrer.
La
reducció d’efectius degut a les jubilacions i l’eliminació dels concursos per a
incorporar nou personal, sobre tot dels grups més baixos (D, C1 i C2), provoca
que no es puguin realitzar amb efectivitat determinades tasques que, abans, si
que es portaven a terme.
En català
sempre s’ha dit que la pela és la pela; a partir d’ara potser haurem de
dir: un cèntim és un cèntim!
Acabaré
amb una mica d’humor.
Fa anys
l’actriu i còmica Beatriz Carvajal explicava un acudit sobre
l’estereotip català més parodiat: la garreperia.
Un català
buscava desesperadament pel terra. El veu un amic i li diu:
-Què
estàs buscant amb tanta insistència?
-M’ha
caigut una pesseta i no la trobo...
-Home,
home.. .Avui en dia una pesseta ja no va en lloc...
-Per
això mateix: no pot estar molt lluny!!
