És ben curiós com corre el món de la política quan
interessa els polítics. Tot just acaba de començar la campanya electoral de les
eleccions Europees i ja hi ha qui pensa amb el dia 26, el dia següent, una
vegada els resultats ja siguin públics i toqui pair la derrota o gestionar la
victòria, ves a saber...
Segons el CIS, ara mateix el PP té un
avantatge de 5,5 punts sobre el PSOE. Però els experts dubten de la veracitat
dels resultats i sospiten que les dades han estat cuinades per a beneficiar
el partit del govern o sigui el PP.
Llegia dimecres dia 7 al Periódico de
Catalunya que el millor que li pot passar a Rajoy és que Rubalcaba segueixi
liderant el PSOE perquè no és una opció de canvi (Orfes polítics davant el
25-M, un article d’opinió signat pel d’advocat de l’Estat Jesús López-Medel)
Intueixo que si el PSOE, després de l’evident
corrupció al si del PP i de dos anys de pèrdua de drets i llibertats, de
retallades i despropòsits de tota mena, no remunta, la derrota pot ser el detonant
per a precipitar els esdeveniments.
Si no tinc mal entès, està previst que la
propera tardor es faci el procés de primàries per escollir-ne el candidat que,
presumiblement, s’enfrontaria a Rajoy en les pròximes eleccions generals. Si la
derrota socialista fos d’aquelles que fan mal, el que podria haver al novembre
seria un congrés extraordinari que, a part de decidir-ne el candidat,
escolliria la nova cúpula socialista (cal pensar que molt rejovenida)
I a Catalunya? Per primera vegada es parla de
que pot guanyar les eleccions ERC. De ser així es demostraria que els
republicans són els qui estant traient més profit de la situació que s’està
vivint a Catalunya i per tant, caldria aplaudir l’estratègia dissenyada per la
cúpula dels republicans, la Carme Forcadell, al front de l’ANC i de Muriel
Casals al capdavant d’Òmnium Cultural, artífex totes dues de marcar el pas en
tot aquest procés sobiranista camí de la consulta del 9-N.
Sembla ser que Mas ja ha anunciat un
replantejament de la seva estratègia si, finalment, ERC acaba guanyat les
eleccions a Catalunya. Què farà Mas? Primer que res, marcar distàncies amb els
de Junqueras i qui sap si acabarà fent-li cas a Duran i Lleida i optarà per la
tercera via, tal i com sembla desitgen molts europeus (editorial del Financial
Times del dia 6 de maig)
I els PSC? Tot indica que seguiran perdent
vots. Fins i tot es parla de la meitat del que va aconseguir 5 anys enrere. Si
durant la campanya electoral no s’aconsegueix remuntar els resultats (la qual
cosa em sembla molt difícil, per no dir impossible), Pere Navarro s’haurà de
fer l’harakiri.
Potser sigui l’única manera d’aturar la
davallada socialista i, a partir d’aquí trobar la solució per a que el partit
no s’acabi trencant tal i com pronostiquen molts dels seus antics dirigents.
