dimecres, 18 de juny del 2014

DIMECRES 18 DE JUNY. SETZÈ (I ÚLTIM) DIA SENSE REI

Tocar el que no sona. Quines ganes que té ICV-EUA d’enredar la troca? Qui demana als diputats ecosocialistes que presentin una moció (o el que sigui) per a que el Parlament de Catalunya rebutgi al Rei?
Si s’accepta a tràmit i es debat al plenari del Parlament de Catalunya, em temo que més d’un sortirà retratat.
Entenent que els socialistes votaran en contra, es a dir, el seu vot serà favorable a la Monarquia, així com els grups del PPC i C’s i que els propis ecosocialistes, juntament amb ERC i les CUP hi votaran a favor, quedarà per veure que serà el que votarà el grup de CiU. En poques paraules: poden quedar en evidència.    
Caldrà estar expectant.
Gestora PSC. Josep Fèlix Ballesteros, president de gestora del PSC que ha de preparar el congrés extraordinari que es farà el proper juliol, ha dit que no creu que després del congrés el partit canviï d’opinió sobre el dret a decidir.
Aquest detall sense importància serà clau a l’hora d’aglutinar els diferents sectors del partit. Si d’entrada ja es posen portes al camp, el més fàcil és que el sector crític, el més catalanista i que precisament té el dret a decidir com un dels objectius a assolir, s’acabarà, sense dubte, desmarcant i, segurament, creant un nou partit que acabarà afeblit el PSC i de retruc, el PSOE.
Sembla mentida que no vulguin veure quin és l’origen del problema.
Reconeixement. Fa uns dies parlava amb els meus companys de treball dels premis Ebreliders que es van concedir el passat 6 de juny durant la gala que es va celebrar a Alcanar.
Els meus companys coincidien amb mi de que alguns reconeixements no són merescuts, degut a que tothom es pot inscriure sense haver de passar per una selecció prèvia. Fins i tot hi va haver qui va opinar que els premis estaven muntants per a satisfer l’ego personal d’alguns dels que es presenten.
Un d’aquests companys em va ensenyar ahir pel matí una notícia que, segurament no tindrà l’abast que es mereix.
La noticia feia referència a José Miguel Millan Igual, un tirador del Club de Tir Montsià d’Amposta que fa poc s’ha proclamat campió de la copa President.
Segurament el seu club passarà la notícia a la Revista Amposta que serà l’únic mitjà de comunicació del territori que se’n farà ressò.
Encara que Millan viu i treballa a Amposta és dels Valentins, popularment els Masets, un barri d’Ulldecona. El conec des de fa molts d’anys. Jo era un marrec i ell tenia uns anys més que jo i solia baixar a la Galera per festes majors. En aquell temps ja treballava de professor d’autoescola.

CROÀCIA. DUBROVNIK I























dimarts, 17 de juny del 2014

DIMARTS 17 DE JUNY. QUINZÈ DIA SENSE REI

Exaltació monàrquica. Fa uns dies, la delegada del govern de Madrid Cristina Cifuentes va prohibir una manifestació republicana per a dijous coincidint amb els actes de coronació del nou monarca Felip VI.
Ahir es va saber que l’alcaldessa de Madrid (i durant uns anys presidenta consort d’Espanya) va enaltí a la població madrilenya a donar mostres de suport al nou monarca col·locant estendards i altres símbols patris per a donar-li la benvinguda.
El primer que vaig pensar és que l’Ana Botella la pot armar grossa. I no perquè els madrilenys atenen les seves recomanacions puguin ornamentar les façanes dels seus habitatges, sinó perquè hi pot haver un rebot republicà d’aquells que van veure com es coartaven la seves llibertats (expressió, manifestació, reunió...) en una mostra més del autoritarisme que els govern del PP ve demostrant des de que Rajoy va prendre possessió de la presidència del govern d’Espanya.
Si dijous, a Madrid hi ha aldarulls entre monàrquics i republicans, la gran part de la culpa estarà compartida per l’alcaldessa i la delegada del govern, encara que, segurament (com sempre) els més perjudicats siguin aquells que seran detinguts per la Policia Nacional acusats de manifestar-se il·lícitament i tal vegada empresonats per ordre judicial. Això sí, tots del costat republicà, dels que mostrin un fervor monàrquic, per desmesurat que sigui, ja veureu com no els passa res.  
 
Tocata y fuga. Si esperpèntica va ser la fugida de l’Esperanza Aguirre de la policia local de Madrid a l’haver estat identificada quan va aparcar a un carril bus de la capital d’Espanya, no menys esperpèntica va ser la del fill d’Alberto Ruiz-Gallardón, Ministre de Justícia del Regne d’Espanya.
Efectivament, un fill del Ministre de Justícia va tenir un accident de transit al centre de Madrid i abans de que arribessin els municipals es va donar a la fuga, amagant-se a casa del seu pare. Per aquest motiu, la policia local, no va poder fer-li la proba d’alcoholèmia que es realitzar en casos d’accident.
No hi ha res com ser fill de papà. Vius a costa seva mitja vida i, al final, quan t’independitzes, si et surt cap problema, sempre pots acudir a ell per a que et tregui les castanyes del foc.
No patiu que no li passarà res al fill de Gallardón i si li passa, tranquils que es farà justícia: el seu papà l’indultarà. Això si, després de castigar-lo sense comprar-li el cotxe esportiu que li va demanar el darrer aniversari... Penós! 
 
Només Iceta. Amb l’eslògan Reconstrucció, el que va ser Vice-primer Secretari del PSC en tems de José Montilla, ha estat l’únic que, de moment, ha presentat candidatura per a dirigir el PSC.
De moment ha rebut el suport de l’aparell i d’Àngel Ros, l’alcalde de Lleida, que s’ha desmarcat del partit en temes com el de la consulta sobiranista.
En canvi, els sector crític, amb Joan Ignasi Elena, líder del corrent Avancem, al cap davant, ja ha mostrat les seves reticències a que Iceta encapçali el nou projecte socialista català.
Des del meu punt de vista no és la persona que necessita el partit actualment. Les seves simpaties amb el PSOE fan pensar que aplicarà una línia continuista i allunyada del que una bona part de les bases del partit està demanant: un gir catalanista i social.
Es remoreja que Elena pugui presentar també candidatura dintre de poc. Tampoc ho veig factible. Amb ell tampoc retornarà la unitat al si del partit, ja que durant aquest temps, hi ha agut massa desavinences internes per a que pugui ser possible la reconciliació de les parts.
Si ara per ara no existeix la persona ideal per a dirigir el partir, s’haurà d’inventar. Aquesta persona ha de representar i dirigir el canvi necessari que permeti remuntar el vol del partit.
Però molt em temo que hi ha massa fricció per a que aquesta missió es pugui portar a terme.
L’única solució passa per una refundació del partit, amb gent jove que puguin pujar des de les Joventuts Socialistes i que aportin aire fresc al clima enrarit que hi ha a l’actualitat.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ALTRES FOTOS DEL DIUMENGE A L'ERMITA D'ULLDECONA VI