El govern del PP ha tornat a gestionar
malament un nou cas mediàtic, d’aquells dels que la premsa en parla i dels que
la societat, també. Ens pregunten fa un mes si sabíem que era l’evola i un gran
percentatge de gent no haurien tingut resposta. Ara qualsevol podria escriure
una tesi.
Històricament, els governs del PP han
demostrat ser uns incompetents totals a l’hora d’afrontar una crisi seriosa.
Volia posar inútils però la paraula m’ha semblat massa forta... O no.
Si fem memòria retrospectiva, segur que
recordarem el cas del Prestige, el petroler que va embarrancar prop de la costa
gallega i que va causar una de les catàstrofes ecològiques més importants del món.
Per a que els gallecs tornessin a votar el PP (allà sempre el voten), van haver
d’abocar molts bitllets.
Però el cas el Prestige na ha estat, ni molt menys l’únic. El de l’avió rus que
portava militars espanyols a l’Afganistan, el Iak 43 també va causar un cúmul
de despropòsits o sinó que els hi pregunten als familiars.
I què em dieu de la guerra de l’Iraq? Aznar va
voler estar a l’alçada dels principals mandataris mundials (Bush, Blair i ell
mateix) i com que Espanya es caracteritza per ser una potència mundial, ens va
ficar de peus en una guerra declarada il·legal per l’ONU.
I tot i això, a les eleccions de 2014 hauria
tornat a guanyar (les enquestes així ho anunciaven) si no hagués estat pel
criminal atemptat de Madrid de l’11 de març, dos dies abans de les eleccions.
Una vegada més la incompetència del PP va
sortir a la llum. I no només la incompetència, sinó també l’engany per a mirar
de capgirar la situació cap el seu terreny. Tan evident era que el PP intentava
ensarrona al poble que sé li va girar la truita i es va capgirar la situació:
de tenir les eleccions guanyades a patir una catastròfica derrota que mai van
acabar de pair.
I si ens remuntem al govern de Rajoy, també
ens trobarem en un altre cas: el de l’accident del tren Alvia de Santiago de
Compostel·la. La culpa no va ser ni de RENFE, ni d’Adif. No es va produir per
manca de mesures de seguretat actives, ni tampoc perquè no va fallar res... Com
passa sempre, la culpa, en aquell cas va ser del conductor del comboi.
Igual que ara en l’evola: la culpa de l’auxiliar
d’infermeria per tocar-se la cara després de treure’s el guant. I de l’Excàlibur, no ho oblidem... Segurament
la víctima més innocent de tot aquest cúmul de despropòsits.
I postats a no oblidar, cal recordar l’origen
de tot: la repatriació dels dos missioners espanyols. A part de costar una
burrada les despeses de repatriació, van arribar a un país, on desgraciadament,
sempre ens em caracteritzat més per semblar-nos a Pepe Gotera i Otílio que no per ser un prodigi de bona gestió. O
dit d’una altra manera: normalment, ho deixem tot a la improvisació i anem
torejant la situació i resolvent els problemes que surten sobre la marxa.
Però quan passa alguna cosa greu, tal com ja
he explicat durant aquest escrit, la culpa sempre és dels altres. El PP mai
assumeix errors i mai accepta crítiques. Però el bo de tot és que, malgrat
comportar-se de manera prepotent i fins i tot xulesca, molts dels seus votants,
si demà mateix es fessin eleccions els tornarien a votar.
Som ximplets i encara ens ajudem per a
superar-nos.
Però mentre parlem dels casos d’evola (per
cert, cada dia en surten de nous) la gent ha deixat de parlar de les targetes black de Caja Madrid i Bankia.
L’evola ha servit al PP de cortina de fum, de
salvavides de situacions, segurament molt més compromeses.
Espero i desitjo que dintre d’un any i escaig
aquesta situació canviï i que la ciutadania, massivament, boti el PP. Però també demano que tinguin memòria i que tardin en
oblidar com es s’han comportat allà on han tingut responsabilitats de govern.