dijous, 16 d’octubre del 2014

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI: El Camí de Sant Jaume de l'Ebre I










L'única solució: la dimissió d'Artur Mas

Article de Jaume Reixach, director del Triangle.

La situació d'atzucac que viu Catalunya només té un desllorigador: la dimissió immediata del president Artur Mas i la seva substitució per un diputat de CiU que tingui el suport majoritari de la federació (Germà Gordó?) i el dels socialistes per tal de salvar la legislatura i endreçar les caòtiques finances de la Generalitat. És l'hora dels democristians –tant dels del sector catòlic de CDC com dels d'Unió Democràtica- i a ells pertoca donar el "cop d'Estat" intern que forci la decisió, imprescindible i inajornable, de renovar el lideratge de la principal institució d'autogovern dels catalans.

Hi ha moltes raons per exigir la dimissió d’Artur Mas:

1. És l'hereu i marmessor de l'estructura corrupta muntada, des de fa dècades, per la família Pujol per tal de saquejar els Pressupostos de la Generalitat

2. L'aparició d'una còpia del seu DNI en el compte del banc LGT de Liechtenstein que figurava formalment a nom del seu pare i la seva connexió amb un compte a la banca UBS de Suïssa l'inhabilita, segons els cànons europeus de transparència exigibles a la classe política, per continuar ni un dia més a la presidència de Catalunya

3. A través del seu fidel secretari i home de màxima confiança, Daniel Osàcar, està "pringat" fins al coll en l'escàndol del saqueig del Palau de la Música. És absolutament impensable que Artur Mas no estigués assabentat i al corrent de la trama Ferrovial-Millet-CDC i només la pèssima instrucció judicial menada pel jutge Juli Solazexplica que hagin desaparegut proves i pistes cabdals que, sens dubte, haurien determinat amb més precisió el tràfic de bitllets entre el Palau de la Música i la seu del carrer Còrsega, on l’actual president de la Generalitat ostentava, com a secretari general del partit, la màxima responsabilitat sobre les finances de Convergència.

4. Durant els quatre anys que porta com a president de la Generalitat, Artur Mas ha mantingut i alimentat les dinàmiques corruptes a l'administració catalana. Esmentaré alguns casos que fan una pudor que espanten i que han passat desapercebuts sota el "soroll" del "procés": l'adjudicació de multimilionaris contractes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a empreses vinculades aDavid Madí i al seu cunyat, Joan Antoni Rakosnik; la creació d'una cèl·lula d'espionatge polític a partir del CTTI; la privatització de l'empresa pública ATLL a Acciona, anul·lada pels tribunals; la venda massiva d'edificis públics de la Generalitat amb la intermediació del despatx d'advocats deMiquel Roca Junyent; la renovació dels escandalosos contractes entre TV3 i Mediapro; les subvencions als mitjans de comunicació i l'adjudicació de les noves freqüències de ràdio per tal que inflessin el "globus" del "procés"…

Però, a banda dels affaires més escabrosos, hi ha dues raons polítiques concretes per exigir la dimissió d'Artur Mas:

1. El fracàs de la consulta del 9-N. Artur Mas va prometre solemnement que el dia 9 de novembre els catalans votaríem la consulta sobre el "dret a decidir" i és evident que això no serà així. Aquesta setmana ha anunciat una pantomima sense cap mena de credibilitat jurídica ni internacional. Si li queda un bri de decència i coherència democràtica, just després de fer l'anunci que la versió original del 9-N quedava enterrada havia de presentar la seva renúncia al càrrec.

2. Les brutals retallades que, en els últims quatre anys, ha perpetrat la Generalitat de CiU en la sanitat, en l'educació, en els serveis socials, en els sous dels funcionaris… han enfonsat amplis sectors de la societat catalana en la misèria. I, per postres, aquesta despietada política neoliberal menada pel conseller Andreu Mas-Colell no ha servit de res. Les finances de la Generalitat, el dia d'avui, estan totalment en fallida i l'endeutament del Govern català s'ha disparat dels 35.000 milions (any 2010) als 65.000 milions (any 2014). Per dir-ho sense embuts: els Pressupostos pactats per CiU i ERC eren paper mullat, les previsions d'ingressos eren quimèriques i avui no hi ha ni un euro a la caixa per pagar les nòmines i els proveïdors.

Només hi ha un problema: de què viurà Artur Mas un cop deixi la presidència de la Generalitat? Que Isidre Fainé li trobi un càrrec ben remunerat i ben lluny de Catalunya.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-10-2014

La taca d'humitat que veieu al terra és una pixerada.... I no de gos, sinó que és de persona humana. Concretament d'un home. 
Quan aquesta tarda me'n anava cap a la clínica, me'l he trobat amb les mans a la massa
Potser li hagués pogut fer la foto llavors, però quan veus una cosa així et quedes tan sorprès que no reacciones a temps. 
Hi ha gent que són ben marrans i a sobre no tenen cap problema de fer-ho a un lloc prou visible: Passatge Neptú d'Amposta.  

DINERS PÚBLICS A MANS PRIVADES


La setmana passada l’assemblea local de les CUP d’Amposta va fer un acte davant de l’Hospital Comarcal (conegut popularment a Amposta com la Clínica) on es denunciava el secretisme de la direcció de la societat que el gestiona (Gecohsa) a l’hora de facilitar informació detallada sobre l’estat de comptes, tot al·legant que la CUP no forma part del consell d’administració.
Si Gecohasa (que forma part del grup Sagessa de Reus juntament amb els hospitals de Móra d’Ebre, Jesús i l’antiga Aliança) tingues uns comptes clars i nets, no tindria cap tipus de problema en donar comptes a aquells que els demanessin.
A més, no cal que donin excuses, perquè em consta que quan algun grup membre del consell d’administració que forma part d’un grup polític de l’oposició a l’ajuntament d’Amposta, en primera instància també s’han negat de entregar-los.
I és que des de que va esclatar a Reus tot l’enrenou en torn del cas Innova, és evident que totes les societats que estan sota el mateix paraigua estan al punt de mira, perquè costa molt de creure que les ramificacions no arribin a tots els indrets del territori. Però com em deia l’altre dia un ampostí, en arribar a Amposta, s’atura sense saber-ne els motius...
Però és cert que a l’hospital d’Amposta hi passen coses inversemblants. Es fa difícil comprendre com es pot estar pagant per una grua que no presta cap servei. El que estic dient és un fet provat i contrastat, el que no puc assegurar-vos és si la situació va canviar des de que es va denunciar el fet. Com he dit, l’hospital estava pagant al voltant de 1.000 euros al mes per una grua que s’havia deixat a un pati interior després de les darreres obres.
La CUP va denunciar que la despesa de personal de l’Hospital d’Amposta augmentés un 70%, tot i que s’ha reduït la plantilla de professionals sanitaris i els que queden, han vist com se’ls hi reduïa o congelava el sou. On ha anat a parar aquest increment pressupostari? Tal com està la situació avui en dia on hi ha més casos de corrupció que rovellons aquesta temporada al Port, es fa difícil pensar que no hagin anat a parar a mans privades com ha passat tantes i tantes vegades...
Els de la CUP també veuen sospitós el contracte pel servei d’ambulàncies entre l’hospital i l‘empresa Ambulàncies Baix Ebre de Roquetes, el gerent de la qual és un dels imputats en les ramificacions del cas Innova.
També es va denunciar que aquesta empresa d’ambulàncies prestava un servei a l’Hospital de Móra d’Ebre pel qual cobraven 10.000 euros al mes. Un servei que es va fer sense cap concurs públic i pel que ara es paga una mica més de 1.000 euros mensuals.
Aquí pot cridar l’atenció que un servei d’ambulàncies només costi 1.000 euros al més, però és que el que s’estava pagant era un servei de missatgeria camuflada com un servei assistencial per a que d’aquesta manera es pogués incrementar el preu. On han ant a parar la diferència de 9.000 euros al mes?
El jutge que va imputar el gerent de l’empresa d’ambulàncies l’acusa de pagar 5.000 euros al mes a Josep Prat, director de Catsalut. Quan es suborna a algú amb 5.000 euros al més, quin benefici s’espera obtenir?
Perquè és evident que ningú dóna una quantitat de diners a canvi de res, més bé, esperes incrementar-la considerablement.
Mireu, una cosa lògica, del més lògica. Quan una empresa concursa per a fer-se amb algun contracte de serveis, ha d’ajustar-se molt a les clàusules d’aquest contracte i, evidentment en el preu de sortida. Per tant, sí que s’hi pot fer negoci, però fins a cert punt.

Ambulàncies Baix Ebre va passar de tenir un simple despatx dintre de la població de Roquetes a tenir unes grans instal·lacions al polígon de la Ravaleta... D’on han sortit els diners per a fer una infraestructura tan gran?