Ahir, per sorpresa, va dimitir el president de la FIFA Joseph Blatter, reelegit precisament el passat divendres.
Per sorpresa? Encara que vaig escoltar-li dir a algun comentarista esportiu que sí, la veritat és que per a mi no va ser tanta sorpresa. M’explicaré.
Un parell de dies abans de que sé celebrés la votació per a nomenar el president de la FIFA, es van detenir diversos vicepresidents per corrupció per ordre de la FBI. Malgrat tot, no hi va haver cap acusació contra Blatter que, com ja he dit més amunt, va estar reelegit en el màxim càrrec del futbol mundial. L’altre contrincant, el príncep Alí de no sé on, fins i tot es va retirar després de la primera votació en veure que per a la segona no comptava amb els suports necessaris.
Imagino que els membres de la FIFA amb dret a vot van tenir una papereta difícil, ja que davant la disjuntiva de votar a un o a l’altre, què fer? Per molts milions de petrodòlars que tingui el tal Alí, no sé si són suficients per a dirigir el món del futbol, ja que de relacions i coneixements deu d’anar més aviat escàs.
Durant el dia d’ahir també es va detenir al Secretari General i ma dreta del propi Blatter. Per tant, pocs arguments li devien de quedar per a continuar ni un dia més al càrrec.
De totes formes, penso, que la decisió va ser totalment premeditada. Esgotar el període electoral és una forma de barrar el pas (ni que sigui de moment) al príncep Alí dels trons per a que quan es convoquin noves eleccions, es puguin presentar nous candidats tal vegada més preparats. Que llavors guanya el príncep, cap problema, s’accepta i punt, ja que haurà estat la voluntat dels representants de l’estament esportiu.
La situació de Blatter té moltes similituds amb la d’Esperanza Aguirre i d’altres dirigents del PP (com per exemple Paco Camps) que, tot i que l’ombra de la sospita el plana per sobre, de moment, han sortit indemnes. Com es possible (es pregunten molts) que la corrupció hagi esquitxat a la majoria del qui ens envolten i ells (Blatter, Aguirre o el propi Rajoy) no sàpiguen res? Però res de res, com si no se’n adonessin del tren de vida que portaven tots els que han estat imputats i, en alguns casos jutjats i condemnats.
La corrupció és com un enorme wàter embussat i ple; tan ple que vessa pels costats, ompli el terra i la pudor que desprèn sé sent des de totes les estàncies de la casa i que ni posant quilos d’ambientador es pot dissimular.
