dimecres, 12 d’agost del 2015
El pressupost màgic
ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
La campanya electoral ha començat i el seu primer acte s'ha celebrat al Palau de la Moncloa. Encara no és clar si ha comparegut el president del Govern per valorar el curs polític o només el director de campanya del Partit Popular per oferir un brífing d'estratègia.
A Mariano Rajoy li han dit tantes vegades que els ciutadans no perceben la recuperació econòmica de la qual tant ens parla que finalment ha decidit fer-hi alguna cosa. Algú a la Moncloa ha trobat la solució definitiva perquè, per fi, els espanyols vegem la recuperació encara que no la sentim: pintar-nos un gràfic, o dos, o els que faci falta.
El paper i el PowerPoint ho aguanten tot. La crisi i les arrels vigoroses ja són història. Tot va tan bé que ara ja hem entrat en un cercle virtuós de més creixement, més ocupació, més ingressos i menys impostos on tota la virtut es concentra en el Partit Popular.
En el relat de les gestes econòmiques del president Mariano Rajoytot creix a ritmes que sorprenen el món, però no es diu ni una paraula sobre el creixement increïble de la precarietat, la pobresa i la desigualtat. El candidat Rajoy només parla de coses boniques, com apujar les pensions i el sou dels funcionaris, o abaixar els impostos i augmentar les beques.
Pressupost màgic
Les retallades i l'austeritat són història. El pressupost que els populars volen aprovar a l'estiu per guanyar les eleccions a l'hivern, a més de virtuós, ha de ser màgic. Únicament una màgia molt poderosa pot explicar que retallant encara més la despesa tindrem més de tot i amb tanta abundància.
La corrupció també és història, una cosa que ni val la pena anomenar, com la trama Púnica. Tot el que no li agrada o no convé al seu balanç triomfal és passat i a Mariano Rajoy només li interessa el futur, com a Woody Allen, perquè allà pensa passar la resta de la seva vida, o almenys quatre anys més a la Moncloa.
La resta del missatge marianista es resumeix en una frase: tot el que no sigui un govern del Partit Popular representa una seriosa amenaça per al futur de prosperitat. Espanya no es trenca i a Catalunya no hi haurà eleccions plebiscitàries, però podria trencar-se i podria haver-n'hi si perd el Partit Popular. Allà on ha guanyat, però no governa perquè els altres s'han coalitzat en contra seu, tot va malament perquè no mana el Partit Popular. Espanya no és Grècia, però podria ser-ho si no torna a guanyar el PP. I així fins a l'infinit.
Mariano Rajoy va arrencar la seva campanya electoral anunciant-nos el final de les penúries i de tot patiment. Si no ens equivoquem i votem a qui toca, en el futur tot serà despesa social, pensions a l'alça i pagues extraordinàries tornades. La decisió de nomenar José Ignacio Wert ambaixador davant l'OCDE perquè els nuvis puguin reunir-se a París, la ciutat de l'amor, amb càrrec a l'erari públic ha d'entendre's com una altra mostra del gir social que el Govern del PP busca imprimir a les seves polítiques. Una aposta sense complexos per la conciliació entre la vida laboral i familiar.
dimarts, 11 d’agost del 2015
DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 11
Continua
l’incivisme
Tot i que l’Ajuntament va engegar fa uns dies
una campanya per a sensibilitzar els ciutadans de que han de ser curosos a l’hora
de dipositar la brossa als contenidors, encara són ven visibles les males praxis
d’alguns d’aquests ciutadans.
Quan penges alguna d’aquestes fotos a les
xarxes socials, la gent hi fica comentaris de tot tipus, com per exemple: s’haurien de posar càmeres per a identificar
els infractors, s’haurien de canviar els contenidors per uns que tinguessin la
boca més grossa, haurien de passar a recollir la brossa més sovint...
Quasi mai cometo aquests comentaris (i valgui
la redundància), encara que, normalment poso un m’agrada, però la veritat és que sovint aquest m’agrada vol dir que l’he llegit.
El tema de les càmeres, a part de car (us
imagineu que es tinguin que instal·lar a totes les illes de contenidors d’Amposta?)
té que estar autoritzat per pel departament de Governació de la Generalitat i
posar-se respectant escrupolosament la normativa. Personalment no m’agradaria viure
sota un estat policial i sentir-me vigilat constantment com si d’un Gran Hermano es tractés.
A aquells que reclamen que els contenidors han
de tenir una boca més gran, jo els hi pregunto: Però que és el que teniu que tirar?
Els contenidors que hi ha arreu d’Amposta i
una bona part de les poblacions dels voltants, estan pensats i dissenyats per a
que es pugui tirar la brossa domèstica que normalment consta de la fracció orgànica,
envasos lleugers (ampolles de plàstic, llaunes i altra mena d’envasos), vidre
(que no cristall) com per exemple ampolles, pots, etc., paper i cartró i,
finalment la fracció resta que també es pot fer servir per a tirar-ho tot
aquella persona que no vulgui reciclar pel motiu que sigui, tan em dóna.
Segurament els residus més conflictius són el
de la fracció orgànica, pels mals olors que comporta, sobre tot a l’estiu
(imagineu el que pensa el veïnat quan s’amunteguen fora dels contenidors...) i
el cartró, ja que tal com s’indica al contenidor blau, els cartrons hauran d’estar plegats i lligats per a que
ocupin el menor volum possible. Si no es fa així, evidentment, poden quedar
enganxats a les parets de la bústia i
impedir que se’n pugui tirar més.
Però en tots els casos, si passa una de les
coses que he esmentat amb anterioritat, és per culpa del ciutadà (les males praxis
de les que parlava)
Després hi ha un altre comportament incorrecte
que hauria de ser sancionat severament: els que dipositen fora o dintre residus
comercials. Es a dir, aquells que tenen un establiment (bar, comerç, etc.) i
que en lloc de gestionar els seus residus tal i com contempla la normativa,
opten per a deixar-los com si es tractessin de residus domèstics.
Aquest són els que normalment deixen les
ampolles de vidre dintre d’una bossa de plàstic al costat del contenidor de
vidre, els que amunteguen els embalatges de cartró per sobre la vorera (ja que
l’espai que solen ocupar és molt gran, etc.
I tot el que no sigui això (excepte l’oli d’ús
domèstics per al que s’han habilitat contenidors especials, piles i restes de
medicaments que es poden deixar a alguns establiments com les farmàcies,
bombetes i fluorescents a les botigues del ram), s’han de portar a la
deixalleria. Per tant, no cal fer una llista. Descartant els que es poden
deixar als contenidors, tota la resta.
Una pregunta indiscreta, amic lector: Quantes
vegades has anat fins la deixalleria per a portar, per exemple material electrònic
(pantalla d’ordinador, mòdem, teclat...), discs d’ordinador o cintes de vídeo,
etc. O has avist al telèfon habilitat per l’ajuntament per a que passin per
casa a recollir els voluminosos? Bé, no cal que em responguis...
Rectificació
L’altre dia parlava sobre la presa de possessió
de Juan Manuel Martín Masdeu com a director de l’IDECE i deia que el seu
predecessor al càrrec o bé s’hauria jubilat o hauria tornat a la seva antiga
professió (crec recordar que era el gerent d’una indústria de Móra d’Ebre on
també hi treballava l’amic Mellado) Bé, el també amic Miquel Castelló em va dir
que Jordi Borràs hauria ocupat el càrrec de gerent al Consello Comarcal de la
Ribera d’Ebre) Per tant, queda dit.
No obstant, remarco que a la foto de l’acte de
presa de possessió, no sortia. Pot ser, evidentment, per motius personals o
laborals. Voldria recordar que el director de l’IDECE té rang de sots-director
general de la Generalitat i, per tant, el mateix sou.
Contratemps
Si algú no va anar a veure l’escultura
Emmirallar que es va instal·lar ara fa una mica més d’un mes a la platja del
Trabucador d’Amposta, ja no ho podrà fer. El temporal d’aquests passats dies la
va malmetre i ja ha estat retirada. Llàstima!
Però sempre ens quedaran les fotos i els vídeos...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)