Ahir a la tarda es va poder escoltar una
entrevista enregistrada a l’espai el Balcó de la Cadena SER que presenta la
periodista Carla Torró.
Francesc de Carreras és un intel·lectual
català que després de passar pel PSUC que va abandonar l’any 1986 quan es va
integrar a IC, ja que segons ell això comportava una deriva nacionalista.
Per tant, la seva ideologia l’hem de situar al
costat d’aquells que sé senten tan catalans com espanyols. Aquest fet ha
comportat que després d’abandonar la militància d’esquerres hagi estat un dels
fundador del Foro Babel i més
recentment el partit Ciutadans (C’s) amb Albert Rivera i d’altres.
Com podeu suposar, la seva manera de veure les
coses dista molt de com les veiem una bona part dels catalans, fins i tot
m’atreviria a dir que la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Si es pregunta a un independentista convers
quin ha estat el motiu pel qual s’hi ha fet, segurament respondrà que perquè
està cansat de que Espanya ens maltracti i no compleixi amb la part que li
pertoca. I si li preguntem quin va ser el detonant, l’origen de tot plegat, el
més normal és que et digui que el frustrat Estatut d’Autonomia que va promoure
el president Maragall.
En canvi, a l’anàlisi que ahir feia Francesc
de Carreras sobre la situació actual, posava l’Estatut de Miravet com el gran
error del govern Tripartit. Segons ell, l’articulat del darrer Estatut era
massa llarg i hi havia articles que, literalment, no servien per a res.
Certament si el comparem amb l’Estatut de
Núria (en vaig poder veure l’original a una exposició que es va fer a Barcelona
sobre els papers de Salamanca i la memòria històrica), aquell era extremadament
curt; crec recordar que només tenia una vintena d’articles. En canvi, el de
Miravet passava en escreix dels 100.
Però l’opinió de Francesc de Carreras només és
un punt de vista. És evident que no tots els experts pensen com ell i, si es
preguntés de forma individualitzada (que ningú pogués escoltar l’opinió dels
altres), segurament ens trobaríem amb grans diferències.
Ara us explicaré el que vaig escoltar diumenge
per la nit a la Sexta dintre de l’Objetivo
de Ana Pastor. Davant les reiterades
vegades en que Rajoy ha afirmat que Espanya és la nació més antiga d’Europa,
alguns dels experts consultats matisaven els conceptes de nació i estat.
L’estat seria el poder polític sobre un territori determinat, mentre que nació
és el conjunt de ciutadans que tenen un idioma, una cultura i una història
pròpies.
Per tant, si els experts fan aquesta afirmació
sobre la nació, quin problema hi ha que al preàmbul de l’Estatut de Miravet
(que recordem-ho, no té valor jurídic) hi surti aquest concepte? Catalunya és
una nació sense estat, ja que el poder s’exerceix des de Madrid.
Dit això, deia també Francesc de Carreras que
qualsevol iniciativa que es prengui que porti a la proclamació de la
independència de Catalunya, anirà en contra de la Constitució y de les lleis de
l’Estat i, per tant, serà il·legal des del seu inici.
Tampoc cal que un sigui un expert en lleis per
arribar a aquesta conclusió. Està clar que l’ordenament jurídic espanyol és
molt hermètic i no permet arribar allà on s’ha proposat Mas, Junqueras i la
resta d’independentistes passant per la CUP.
El que passa és que allà on no arriben les
lleis hauria d’arribar la política. Aquests tipus de situacions s’han de
solucionar a partir del diàleg i les ganes d’entendres de les parts (en aquest
cas Espanya i Catalunya)
Abans d’ahir, Alex Salmond, qui va ser primer ministre escossés i principal
impulsor del referèndum pactat que va tenir lloc a Escòcia el setembre de l’any
passat, va fer un flac favor a aquells que pensen en una DUI o de continuar amb
el full de ruta pactat. Segons Salmod,
dels resultats de les eleccions del dia 27, no legitimen per a fer una
declaració unilateral d’independència, però si per a fer un referèndum
secessionista pactat amb l’Estat central.
De totes formes la situació em sembla força
complicada ja que ni populars, ni socialistes, ni evidentment Ciudadanos es mostren disposats a començar
qualsevol negociació que pugui acabar en aquesta acord.
