Fa deu anys estava vivint un dels seus millors moments. Després de passar-se mitja vida a l’ombra del totpoderós Roig, li arribava a quest l’hora del relleu i l’havia tocat amb la seva vareta màgica escollint-lo com el seu successor. I aquest fet era molt important. Del millor que li podia passar en la seva dilatada vida política.
Després de que es trenqués el seu matrimoni, havia trobat un nou amor que li cobria les seves necessitats més primaris. I ja sé sap, davant d’aquets casos el millor és construir un nou niu d’amor per a deixar enrere els anteriors per a evitar, qui sap!, records desagradables...
Va fer el mateix que havien fet abans desenes d’ampostins, potser centenars: demanar permís per a fer un magatzem agrícola i acabar fent un xalet amb totes les comoditats i fins i tot amb aire condicionat (suposadament per a refredar el motor del motocultor) Tampoc calia patir més del compte... Només una petita diferència (suposo que, des del seu punt de vista insignificant: el seu xaletet estava en una zona qualificada com a PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) Un detall sense importància!
Ningú li demanaria explicacions i, el totpoderós Roig, fins i tot li beneiria la seva iniciativa concedint-li el pertinent permís d’obres. Quin problema hi havia? Cap, per suposat! Tot estava en ordre i sinó hi estava, era igual, manaven els seus (què dic si ell mateix hi formava part) i ho continuarien fent durant generacions (o al menys d’això estaven convençuts)
Quan algú es va atrevir a denunciar la irregularitat que havia comés, ràpidament van posar en marxa els mecanismes d’autodefensa per a que paregués que els culpables eren els denunciants que anaven, no contra ells, sinó contra Amposta, cap i casal de l’eficàcia en la gestió i la defensa dels seus conciutadans. Deia Roig en aquella època: Jo em partiria el pit per Amposta!
El moment culminant li va arribar el 2007 de la ma de la seva primera majoria absoluta: el poble l’estimava i fins i tot més que al seu gran mentor, ja que va aconseguir recuperar una part dels vots perduts per no haver defensat el riu. Segurament la ciutadania no va entendre mai el sacrifici que això les hi havia representat: s’havien de seguir les directrius de Pujol, encara que això els hi comportés un cert descrèdit.
Va tocar el cel el 2011 amb la seva segona majoria absoluta. Havia superat escàndols amorosos i d’altres entrebancs. Si algú gosava criticar-lo era un mal ampostí (a Amposta sempre ha estat així), què és pitjor que dir una mala persona. Tot el que feia ho va aprendre de Roig i no s’havia de qüestionar si estava bé o no. Estava bé, segur!!
Però alguna cosa va haver de fer malament per a que la vida, de sobte sé li compliqués en desmesura. Primer van ser les dues denúncies d’un intrèpid foraster que, en lloc de fer els que sempre s’havia fet, va optar per tirar pel recte i acudir als tribunals. Primer va ser per bufandes pagades al personal de la seva més estricta confiança, després per perdonar diverses multes de transit a amics, companys de partit i altres persones relacionades amb ell i, finalment, per carregar dietes a l’Ajuntament quan els desplaçaments es feien per motius que res tenien que veure amb la seva tasca de primer edil. No era el primer cop que aquell foraster li causava problemes.
(Continuarà demà...)
