Per a la cacera varem utilitzar el que a la Galera dèiem rateres i a la Sénia cepets i en català normatiu paranys i com esquer s’hi posava o una alada (formiga amb ales) o una grémena (cuc de farina)
Aquella cacera representava tota una experiència, ja que havíem de dormir una nit a una caseta de camp, fer-nos el menjar, etc. A part, ens hi havíem de desplaçar amb motocicleta (la conegudaMobilette) i els que no en teníem amb bicicleta. Jo feia poc temps que n’havia aprés i, per tant, un viatge així em va suposar una aventura doble.
La finca escollida va ser la de Joaquin Accensi, conegut com el Fantxequet (recentment traspassat), al terme de la Sénia, a uns 15 Km de la Galera entre carretera i camins de terra.
Varem marxar després d’haver dinat i només en arribar havíem de parar les rateres que revisaríem el dia següent. El desig era agafar el màxim nombre de tords possibles, encara que normalment també s’agafaven barba-rojos (pit-rojos), rufardes, pinsans i alguna espècie més. Però para poder menjar-nos aquests ocells, primer els havíem de caçar, per tant, havíem anat a comprar ous i patates per a poder sopar. Sembla ser que jo era l’únic que tenia una mica d’idea de cuina i vaig ser l’encarregat de fer els ous ferrats (estrellats) i les patates fregides. Quan ja havia fet els ous per a tots, vaig fer-me una truita a la francesa per a mi. Aquí va arribar el primer conflicte, ja que a un de tots no li agradaven els ous i els hi havia donat a un altre. Però quan em vaig fer la truita a la francesa, va voler que n’hi fes una a ell, ja que les truites si que li agradaven. Així que va voler recuperar els ous que li havia donat a l’altre i aquell no hi estava d’acord.
Després de sopar, amb les mobilettes (dos a cada una) anàrem primer als Masets (els Valentins) Allí al de la Marisol prenguérem cafè i posteriorment ens enfilarem cap a la Sénia on la coral del poble (Nova Joventut) actuava conjuntament amb la coral local Joventuts Unides dirigida pel gran Andreu Martínez Motos. El concert es va fer a l’església de Sant Bertomeu.
I després, a dormir cap a la caseta. Deixar el foc encès era una bona manera d’escalfar l’ambient gèlid d’una nit d’hivern.
Ja pel matí i després d’esmorzar amb els aliments que havíem comprat (la veritat és que no recordo si a part dels ous, les patates i galetes de la marca Reglero, havíem comprat alguna cosa més) varem anar a revisar les rateres i veure si la caça havia estat o no important. Aquí cal mencionar a Ismael Tomàs, sense dubte un dels millors caçadors de ratera que he conegut. Recordo que a les 18 primeres rateres que havia parat, va agafar 18 tords. A partir de la 19 el nombre de captures va disminuir, però tot i això, va ser de llarg qui en va agafar més.
A l’hora de dinar ja poguérem menjar-nos els tords i els moixonets caçats, després d’haver-los pelat, evidentment. Més tard, abans de caure la nit, anàrem a desparar les rateres, per a acte seguit marxar cap a casa.
El darrer problema el vaig tenir al trobar-me la bicicleta punxada, per la qual cosa vaig haver d’anar de paquet a la de Vicent Bort (Tofulet), que al ser més menut que jo, a dures penes em podia portar...
A part dels esmentats, els altres components de la partida de caça, foren: Joan Igual, Carlos Valmaña, Carlos Vilasacra i Conrado Pons.
