VALLFOGONA DE RIUCORB (1)

VILAFRANCA DE CONFLENT (3)

Viure en funcions

JORDI ÉVOLE

Periodista

El Govern d'Espanya i el Govern català estan en funcions. O sigui, dos governs provisionals a l'espera dels definitius. I, mentrestant, la nostra vida també està en funcions, a l'espera del que pugui passar. És com si el futur s'hagués apoderat del present, però no per casualitat. El present és, entre altres coses, precarietat laboral i l'economia dels Pujol. Tinc la sensació que alguns no volen que ens fixem gaire en tot això. Per a ells, només importa el futur. Per a uns, el futur és guanyar les eleccions. Per a altres, el futur és la independència.

El PP de la precarietat laboral encapçala les enquestes. Jo, si fos un partit de l'oposició, abans de criticar el PP em criticaria a mi mateix per haver sigut incapaç, fins ara, d'oferir una alternativa convincent.

Guanyi qui guanyi el 20-D, el més probable és que durant la nit electoral el vencedor aparegui en un balcó i deixi anar: «Penso governar per a tots, m'hagin votat o no». Un prec: ¿seria possible que no comencessin a mentir des de la primera nit? És impossible governar a favor de la llei mordassa i contra la llei mordassa, és impossible governar a favor de la reforma de la Constitució i contra aquesta reforma, és impossible governar a favor d'un referèndum a Catalunya i contra el referèndum. Ningú pot governar a gust de tothom, però dóna gust que un govern dialogui amb totes les parts.

Per exemple, si el PP guanya el 20 de desembre, fora que canviï d'opinió no hi haurà a Catalunya un referèndum a l'escocesa. És a dir, vinculant i de comú acord amb el Govern de l'Estat. I no n'hi haurà perquè és impossible que hi hagi acord si no hi ha diàleg. I, en segon lloc, perquè el PP insisteix que no vol que Espanya es trenqui.

Poder i imposar

Jo tampoc vull que es trenqui, però voler no és poder, llevat per a aquells que creuen que poder és imposar. I això val igual per als que, sense diàleg, pretenen imposar la unitat com per als que, amb el 48% de vots favorables, pretenen imposar la independència.

Viure junts no significa viure a gust. Però si del que es tracta és de viure junts pesi a qui pesi, llavors el PP va ben encaminat. És possible que això li doni vots, però no aconseguirà evitar la fractura. A més de la precarietat laboral, haurà aconseguit la precarietat matrimonial. Serem un matrimoni trencat que segueix vivint en parella. Ideal per guardar les aparences, res més. Una altra mentida, com la del balcó en la nit electoral. Tan increïble com declarar la independència de Catalunya sense ni tan sols obtenir a les urnes el suport de la meitat de votants. Però si del que es tracta és de separar-se d'Espanya i, a la vegada, de la majoria de catalans, llavors els independentistes van ben encaminats. Encara que, per mi, és un altre frau, com els Pujol.

MANOLITO DESPERTA PASSIONS (Segona part)

(...Continuació) 

Dijous de la setmana passada, un d’aquests incondicionals va trucar a Amposta Ràdio i va dir més o menys això:

-L’alcalde d’Amposta ha fet fora de la Clínica a Manel Ferré en el seu afany de voler fer net... Ja n’hi ha prou!!

  

Segurament aquest senyor (que no dubto que anés de bona fe), desconeixia els fets i la raó per la qual Manel Ferré ja no treballa a l’hospital, encara que segueix mantenint la seva consulta privada.

Evidentment aquest fet em va donar que pensar i el vaig comparar amb un altre que es va donar a l’agrupació local del PSC. Resulta que mes d’una vegada, quan s’apropaven les eleccions municipals, sortia el nom de Júlia Idiarte per a formar part de la llista socialista, fins i tot, d’encapçalar-la. Però Júlia tenia un contratemps: era treballadora d’una empresa municipal, concretament de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) De sortir elegida regidora hauria hagut de decidir-se si deixar la feina a l’escola o renunciar al càrrec. Suposo que a Manolito li hauria de passar un fet semblant, ja que, com sabeu, l’Hospital Comarcal és de propietat municipal.  

Però pel motiu que sigui (potser perquè ningú s’ho havia plantejat fins ara i perquè el fet de que Manolito fes de metge es veia com un fet normal) no s’havia reparat en la irregularitat fins que Germán Ciscar se’n va assabentar i ho va comunicar a la direcció del centre que, ràpidament, va posar fil a l’agulla i va haver de prendre la decisió de comunicar-ho a l’afectat i explicar-li sobre el que feia el cas.

Sembla ser que, actualment, al Dr. Ferré només li queda la seva consulta privada. Divendres per exemple el van veure baixar i pujar per les immediacions de la plaça de Cecilia Carvallo, segurament anant i venint de la seva consulta. Per no tenir, crec que ni té el Ranger Rover que el Consorci de Salut i Social de Catalunya que presidia havia posat a la seva disposició.

Si com deia l’alterat oient d’Amposta Ràdio, Adam Tomàs pretengués fer net, possiblement també hauria fet fora a la seva dona que és treballadora municipal.

Sobre això, em crida poderosament l’atenció de que de regentar una petita empresa de distribució d’enviaments (de fet només la recordo repartit la Revista Amposta), passés a fer la mateixa feina com a empleada municipal. És l’únic cas que conec que en lloc de privatitzar un servei el municipalitzen.

Ara bé, tampoc és que es dediqués massa temps en fer aquesta feina de repartir la revista (excepte quan venien les eleccions municipals i ho aprofitava per a fer campanya a favor del seu maridet)

Potser algun dia s’hauria d’esbrinar de quina forma sé la va contractar i com va passar a formar part de la plantilla de treballadors fixos de l’ajuntament.

Hi ho deixo aquí...  (per avui...)