Viure en funcions

JORDI ÉVOLE

Periodista

El Govern d'Espanya i el Govern català estan en funcions. O sigui, dos governs provisionals a l'espera dels definitius. I, mentrestant, la nostra vida també està en funcions, a l'espera del que pugui passar. És com si el futur s'hagués apoderat del present, però no per casualitat. El present és, entre altres coses, precarietat laboral i l'economia dels Pujol. Tinc la sensació que alguns no volen que ens fixem gaire en tot això. Per a ells, només importa el futur. Per a uns, el futur és guanyar les eleccions. Per a altres, el futur és la independència.

El PP de la precarietat laboral encapçala les enquestes. Jo, si fos un partit de l'oposició, abans de criticar el PP em criticaria a mi mateix per haver sigut incapaç, fins ara, d'oferir una alternativa convincent.

Guanyi qui guanyi el 20-D, el més probable és que durant la nit electoral el vencedor aparegui en un balcó i deixi anar: «Penso governar per a tots, m'hagin votat o no». Un prec: ¿seria possible que no comencessin a mentir des de la primera nit? És impossible governar a favor de la llei mordassa i contra la llei mordassa, és impossible governar a favor de la reforma de la Constitució i contra aquesta reforma, és impossible governar a favor d'un referèndum a Catalunya i contra el referèndum. Ningú pot governar a gust de tothom, però dóna gust que un govern dialogui amb totes les parts.

Per exemple, si el PP guanya el 20 de desembre, fora que canviï d'opinió no hi haurà a Catalunya un referèndum a l'escocesa. És a dir, vinculant i de comú acord amb el Govern de l'Estat. I no n'hi haurà perquè és impossible que hi hagi acord si no hi ha diàleg. I, en segon lloc, perquè el PP insisteix que no vol que Espanya es trenqui.

Poder i imposar

Jo tampoc vull que es trenqui, però voler no és poder, llevat per a aquells que creuen que poder és imposar. I això val igual per als que, sense diàleg, pretenen imposar la unitat com per als que, amb el 48% de vots favorables, pretenen imposar la independència.

Viure junts no significa viure a gust. Però si del que es tracta és de viure junts pesi a qui pesi, llavors el PP va ben encaminat. És possible que això li doni vots, però no aconseguirà evitar la fractura. A més de la precarietat laboral, haurà aconseguit la precarietat matrimonial. Serem un matrimoni trencat que segueix vivint en parella. Ideal per guardar les aparences, res més. Una altra mentida, com la del balcó en la nit electoral. Tan increïble com declarar la independència de Catalunya sense ni tan sols obtenir a les urnes el suport de la meitat de votants. Però si del que es tracta és de separar-se d'Espanya i, a la vegada, de la majoria de catalans, llavors els independentistes van ben encaminats. Encara que, per mi, és un altre frau, com els Pujol.