diumenge, 27 de desembre del 2015
El PP guanya, però pot perdre el Govern
JOAN TAPIA
Periodista
Al'escriure aquesta nota sembla clar que el PP ha guanyat les eleccions perquè és el partit més votat. Però té difícil formar govern, de manera que finalment les pot perdre. El PP guanya amb un avantatge de més de sis punts sobre el PSOE, però la ruptura del bipartidisme el fa baixar de 186 a poc més de 120 diputats. És una caiguda forta, però el més greu és que queda molt lluny de la majoria absoluta de 176 diputats i no té aliats (tret d'una gairebé impossible gran coalició amb el PSOE) per arribar-hi ja que la coalició que la setmana passada semblava més segura, la del PP-Ciutadans, no és fàcil que superi els 160 escons. Rajoy ha guanyat, però la seva gestió de govern ha sigut bastant castigada perquè ha caigut del 46% al 28% i sembla haver perdut la capacitat d'articular una majoria per a la investidura. I si Rajoy, o un altre líder del PP, no aconsegueix aquesta majoria, el panorama polític s'obre i es complica. I poden emprendre's negociacions alambinades sota el fantasma de la ingovernabilitat.
¿Què ha passat? Al començar la campanya el CIS certificava que els que volien un canvi sumaven el 67%. Però aquest 67% es dividia entre tres forces a nivell de tot Espanya -PSOE, Podem i Ciutadans- i diversos partits nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia. La conseqüència és que el PP ha guanyat però per poc, una mica menys del 30% dels vots, mentre que els altres tres partits que volien el canvi sumen al voltant del 56%. I les forces de l'esquerra estan vorejant el 45% però també per sota de la majoria absoluta. El PP ha aguantat les previsions de les últimes enquestes però les seves possibilitats de governar han baixat perquè Ciutadans ha tingut un resultat inferior al que s'esperava. Segurament al final una certa part del vot útil conservador ha abandonat Ciutadans i ha tornat al PP, mentre que els simpatitzants més progressistes de la formació taronja poden haver temut un pacte PP-Rivera (ambRajoy o sense) i al final han anat al PSOE, que ha tingut resultats millors dels esperats, o fins i tot a Podem, que ha encarnat la protesta i ha remuntat.
El resum és que el PP ha guanyat les eleccions amb cert marge, però que queda molt lluny de la majoria absoluta i sense aliats visibles per arribar-hi. És segur, doncs, que l'aposta de Rajoy de governar sol, amb poc diàleg, buscant pocs pactes i en una crispació constant amb Catalunya (no únicament per culpa seva) no ha funcionat.
LA GRAN COALICIÓ
Ara el PP (segurament Rajoy) intentarà formar govern i pot ser que l'única possibilitat sigui la gran coalició amb els socialistes. Si no l'aconsegueix, seria lògic que ho intenti el líder de l'oposició, Pedro Sánchez, que surt reforçat. Tampoc ho tindrà fàcil perquè Podem està molt allunyat -almenys fins ara- d'una política homologable amb Europa. Aquí hi ha el fantasma de Syriza. I necessitaria almenys el suport d'un altre partit i l'abstenció d'un tercer.
Sigui Rajoy (complicat) o Sánchez (també difícil), qui aconsegueixi la investidura necessitarà molta capacitat de diàleg i de pacte. I no es pot descartar que al final no s'aconsegueixi articular una majoria per a la investidura i s'hagin de repetir les eleccions.
dissabte, 26 de desembre del 2015
NO TOT ÉS TAN BONIC COM A TIANA
Contenidors de residus especials a un supermercat francès. |
L’ex Teatre de Guerrilla Quim Mas ferrer ens ensenya a Tiana la cara més amable del reciclatge. Els xiquetes i xiquetes que van a l’escola, a l’hora del pati fan d’agents recicladors i rectifiquen a la resta d’escolars quan aquests dipositen els residus allà on no toca. També surten els més súper recicladors del poble explicant on va a cada cosa. És l’enèsima campanya que es fa per a fomentar el reciclatge i totes o quasi patrocinades per les associacions d’empresaris del sector: Ecoembes, Ecovidrio...
Els que sou bons recicladors, ja sabeu que es pot reciclar cartró i paper, vidre, envasos lleugers, oli de fregir, piles, medicaments caducats, etc. En alguns casos no hi ha problema, en canvi, en altres has d’anar allà on hi hagi punts de recollida (com per exemple en el cas de les piles i els medicaments) En altres casos són els propis professionals del sector qui se’n encarreguen de reciclar, com per exemple l’oli del motor del cotxe.
Ara bé, tot i que, qui vol reciclar ho té relativament fàcil, en alguns casos has d’acudir a la deixalleria com per exemple a portar els bombetes i els fluorescents o els aparells elèctrics d’ús domèstic.
Però sembla ser que no tot és tan bonic com a Tiana on ensenyen una espècie de paradís del reciclatge. Ara us explicaré una anècdota i opineu vosaltres mateixos.
E va explicar una parella de jubilats que havien comprar un tros de terra per a ocupar part del temps que disposaven. Resulta ser que a la finca hi havia un dipòsit trencat que van pretendre deixar-lo a la deixalleria.
-No, aquí no és. L’heu de portar a Baix-Mont o a Pellicé.
Aquestes dues empreses s’ocupen del reciclatge industrial pel que necessiten d’un permís del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Primer el van portar al de Baix-Mont i els hi van demanar 150€... Després al de Pellicé i allí els van dir que 70€... Evidentment a la deixalleria no els havien dit res que reciclar coses així tenia un preu... De cost!
Quan me’n assabento de coses com aquestes m’indigno. Recordo quan era menut (i no tan menut) que estaven els anomenats drapaires que es quedaven tota una sèrie de coses i et pagaven uns dinerets... Pocs, però que mai anava malament... També reciclaven les botigues. Potser el més conegut era el reciclatge d’envasos de llegiu pels quals et donaven plats i gots de vidre.
Més tard, allà on avui es troba Dacame a l’entrada de la Galera segons vens de Santa Bàrbara, hi va haver un robaveller (chatarrero) de Godall. Te comprava els diaris i una vegada li vaig portar una nevera i també em va donar uns diners...
En canvi, ara, qui són els que fan negoci. Des del consorci de Residus del Consell Comarcal, el darrer cop que vaig criticar l’actual sistema de reciclatge, se’m va fer una defensa aferrissada explicant-me les avantatges que tenia... Sembla ser que d'inconvenient, cap!
Com veieu segueixo pensant igual i cada vegada que me’n assabento de coses com la que us he explicat, el meu cabreig creix per moments!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)