El passat 7 de febrer una riuada de gent va omplir carrers i places
d’Amposta, sobre tot aquells llocs per on havia de passar la manifestació que
la Plataforma en Defensa de l’Ebre havia convocat per a rebutjar, un cop més,
la nova amenaça que plana sobre el riu, el delta i l’ecosistema que els
envolta. La xifra d’assistents que es va donar va ser la de 50.000 però ningú
pot saber amb certesa quants hi van anar... Van poder ser menys, sí, però per
la mateixa raó també més.
Novament havia de ser amb un govern del PP (i aquest cop en funcions, ja
que va ser després de les darreres eleccions generals) qui aprovés el nou pla
hidrològic amb el rebuig de 4 comunitats autònomes, entre elles Catalunya.
El nou pla hidrològic preveu fer 56 nous embassaments a les capçaleres dels
rius i que es puguin regar més de 400.000 noves hectàrees que sumades a les quasi
un milió que ara ja s’estan regant, deixarien pràcticament el riu sec quan,
precisament, arriba al lloc on més falta fa que hi hagi aigua per a preservar
la flora i la fauna del delta.
Sembla ser que tothom té més o menys clar que és necessari que baixi aigua
pel riu, molta més de la que preveu el cabal ecològic que sé li pretén
assignar. Però el que sembla que ja no està tan clar és el perquè de la
necessitat de que en baixi com més millor. L’explicació és molt senzilla: el
delta està en regressió constant per la manca d’aportació de sediments que van
mesclats amb l’aigua i que durant mil·lennis l’han anat conformant.
A tots ens ve el cap el color marró de l’aigua que porta un barranc després
d’una pluja torrencial. I tots sabem, perquè ho estudiàrem de menuts que
l’aigua és incolora. Per tant, d’on ve el color marró? De la terra (sediments)
que porta mesclada. Com més marró és l’aigua, més sediments, això és lògic.
Si us heu fixat amb el color de l’Ebre (o de qualsevol altre riu), l’aigua
és força transparent, com a molt verda per les algues i altres microorganismes
que conté. Per tant, l’aportació de sediments és pràcticament nul·la, perquè
queden retinguts, en la seva majoria, als embassaments (Mequinensa, Riba-roja
d’Ebre, Flix...) Si a sobre es volen construir 56 noves preses a la capçalera,
estem posant més barreres que retindran més sediments.
Algú pot pensar que el Delta de l’Ebre és un accident geogràfic que té
milers, potser milions d’anys de vida... Tot el contrari! Segons els estudis,
fa menys de 1.000 anys que es va començar a formar, la qual cosa no vol dir que
durant mil·lennis l’Híberus estigués aportant sediments que es
quedaven baix de l’aigua fins que la van sobrepassar i es va començar a
remodelar la superfície. Per tant, això ja ens pot donar una idea de la
fragilitat que té i igual com es va formar pot desaparèixer. Suposo que també
coneixeu l’estudi sobre els efectes del canvi climàtic que afirmen que el delta
pot desaparèixer abans de que acabi el segle. I ara sumeu les dues coses, la
manca d’aportació de sediments i el canvi climàtic i veureu el resultat...
Per tot això, s’esperava una gran afluència de manifestant a Amposta el dia
7, però com passa quasi sempre, la realitat va superar les previsions més
optimistes. Jo mateix havia pensat que podrien ser uns 30.000 (10.000 més dels
que havíem segut en altres convocatòries) L’Assemblea Nacional Catalana va fer
una crida arreu de Catalunya per a que acudís quanta més gent millor, ja que
consideraven la nova amenaça de transvasament com una agressió a Catalunya (una
més) Dies abans s’havia anunciat que arribarien a Amposta uns 50 autocars
vinguts de la majoria de les comarques catalanes i també del País Valencià.
Però finalment sembla que en van ser més de 100 que van transportar més de
5.000 manifestants. A part dels que van arribar amb cotxe i els propis
ciutadans d’Amposta que hi van acudir encoratjats per l’Ajuntament, un fet
sense precedents, ja que els anteriors ajuntaments s’havien negat sempre a
donar suport a la PDE. En definitiva, un riu de gent va envair Amposta per unes
hores, però el ressò del resultat perdurarà per molt de temps.
