PERU ERROTETA
De vegades, el dolent que té l'exercici del poder (per qui l'exerceix, clar) és que no hi ha més remei que retratar-se. Una mica d'això li va passar a la CUP quan va haver de decidir amb qui estava i és el que comença a passar-li a Oriol Junqueras amb la cosa del BCN World.
Com en els contes infantils, tot va començar quan era una vegada que Sheldon Adelson, el 16è individu més ric del món (amb una fortuna personal d'uns 28.000 milions de dòlars), ultraconservador i prominent figura del lobby sionista americà, va posar la vista a Europa per a l'expansió dels seus sucosos negocis del joc a Las Vegas i Macau. I no se li va ocórrer millor idea que subhastar-se entre Barcelona i Madrid. Malgrat queArtur Mas, conseqüent amb el seu perfil business friendly, li va posar la catifa vermella perquè Eurovegas es quedés a Catalunya, Adelson va acabar optant per Madrid, però les seves exigències van ser tantes i tan variades (des d'exempcions fiscals fins a sòl gratis, passant per la normativa antitabac), que la cosa va acabar com el conte de la lletera.
Mentrestant, Artur Mas, ofès, es va treure un altre conill del barret: BCN World. El mateix que el d'Adelson (casinos, hotels…), però "més nostre", no només pel nom (qüestionat per utilitzar impròpiament la sigla BCN), sinó perquè s'aixecaria en uns bonics terrenys, situats al costat de Port Aventura. Va néixer així Veremonte i així va morir, com el que era: un procés especulatiu d'alta volada i sense diners. Cosa que no va obstaculitzar un espaterrant espectacle mediàtic, en el qual Artur Mas seguia xuclant càmera, de vegades acompanyat d'algun company de viatge, com Pere Navarro.
Mentrestant, què feia Oriol Junqueras? Callar i atorgar, com en altres qüestions que remenaven Convergència i Mas. Oposar-se amb la boca petita, tan petita que ni tan sols se li veia. Ara, Oriol Junqueras parla de BCN World com si ell i el seu partit -que recolzaven al govern de Mas- no tinguessin res veure amb l'assumpte. I ara, a toro passat, considera que el projecte "no era realista". Per què? Pels sis casinos que incloïa? Perquè no hi havia els diners per fer-lo? Perquè es tractava d'una farolada de Mas? En qualsevol cas, Junqueras no qüestiona el fons de l'assumpte -col·locar a Catalunya en el mapa del joc i els negocis que hi van associats-, sinó tot el contrari. Considera que no és qüestió de deixar la iniciativa en un calaix, sinó repensar-la perquè s'aixequi un complex d'oci raonable, sostenible i familiar, en el qual "el joc no domini".
En què quedem? Si es planteja que "el joc no domini" vol dir que hi haurà joc. Llavors, on queda el complex familiar? Estarà pensant Junqueras en "casinos raonables"? Són compatibles, en fi, esplai familiar i ruleta? Potser caldria preguntar-ho a Hard Rock, un altre gegant global del joc que, atret pel meló que s'ha obert a Catalunya, ha vingut a oferir al president Carles Puigdemont 2.400 milions de dòlars per un negoci de joc -"una oportunitat (clar) que no es pot desaprofitar"-, en paraules del conseller de Territori, Josep Rull. Coincideixen els interessos deHard Rock amb la visió que expressa Oriol Junqueras? No serà, tal vegada, que del que es tracta és de pintar de rosa BCN World? Això i no una altra cosa és el que proposa Rull quan advoca per un pla urbanístic redimensionat, nous operadors i un doble consens "polític i territorial". És a dir, sí al joc.
En línia amb aquest nou estil (oportunisme disfressat de creativitat) i d'acord amb els temps que corren, s'aventura la idea de celebrar un referèndum, amb la intenció explícita de legitimar la venda de la moto a una ciutadania que últimament sembla estar una mica revolucionada. Per a Rull, naturalment, en els municipis de Salou i Vila-seca i, segons Junqueras, en tota Catalunya. I en aquest referèndum què demanaran Oriol Junqueras i ERC que es voti? Estaran a favor o en contra del joc o potser una mica a favor i una mica en contra? Això és el que té de dolent tractar de nedar i guardar la roba.
De vegades, el dolent que té l'exercici del poder (per qui l'exerceix, clar) és que no hi ha més remei que retratar-se. Una mica d'això li va passar a la CUP quan va haver de decidir amb qui estava i és el que comença a passar-li a Oriol Junqueras amb la cosa del BCN World.
Com en els contes infantils, tot va començar quan era una vegada que Sheldon Adelson, el 16è individu més ric del món (amb una fortuna personal d'uns 28.000 milions de dòlars), ultraconservador i prominent figura del lobby sionista americà, va posar la vista a Europa per a l'expansió dels seus sucosos negocis del joc a Las Vegas i Macau. I no se li va ocórrer millor idea que subhastar-se entre Barcelona i Madrid. Malgrat queArtur Mas, conseqüent amb el seu perfil business friendly, li va posar la catifa vermella perquè Eurovegas es quedés a Catalunya, Adelson va acabar optant per Madrid, però les seves exigències van ser tantes i tan variades (des d'exempcions fiscals fins a sòl gratis, passant per la normativa antitabac), que la cosa va acabar com el conte de la lletera.
Mentrestant, Artur Mas, ofès, es va treure un altre conill del barret: BCN World. El mateix que el d'Adelson (casinos, hotels…), però "més nostre", no només pel nom (qüestionat per utilitzar impròpiament la sigla BCN), sinó perquè s'aixecaria en uns bonics terrenys, situats al costat de Port Aventura. Va néixer així Veremonte i així va morir, com el que era: un procés especulatiu d'alta volada i sense diners. Cosa que no va obstaculitzar un espaterrant espectacle mediàtic, en el qual Artur Mas seguia xuclant càmera, de vegades acompanyat d'algun company de viatge, com Pere Navarro.
Mentrestant, què feia Oriol Junqueras? Callar i atorgar, com en altres qüestions que remenaven Convergència i Mas. Oposar-se amb la boca petita, tan petita que ni tan sols se li veia. Ara, Oriol Junqueras parla de BCN World com si ell i el seu partit -que recolzaven al govern de Mas- no tinguessin res veure amb l'assumpte. I ara, a toro passat, considera que el projecte "no era realista". Per què? Pels sis casinos que incloïa? Perquè no hi havia els diners per fer-lo? Perquè es tractava d'una farolada de Mas? En qualsevol cas, Junqueras no qüestiona el fons de l'assumpte -col·locar a Catalunya en el mapa del joc i els negocis que hi van associats-, sinó tot el contrari. Considera que no és qüestió de deixar la iniciativa en un calaix, sinó repensar-la perquè s'aixequi un complex d'oci raonable, sostenible i familiar, en el qual "el joc no domini".
En què quedem? Si es planteja que "el joc no domini" vol dir que hi haurà joc. Llavors, on queda el complex familiar? Estarà pensant Junqueras en "casinos raonables"? Són compatibles, en fi, esplai familiar i ruleta? Potser caldria preguntar-ho a Hard Rock, un altre gegant global del joc que, atret pel meló que s'ha obert a Catalunya, ha vingut a oferir al president Carles Puigdemont 2.400 milions de dòlars per un negoci de joc -"una oportunitat (clar) que no es pot desaprofitar"-, en paraules del conseller de Territori, Josep Rull. Coincideixen els interessos deHard Rock amb la visió que expressa Oriol Junqueras? No serà, tal vegada, que del que es tracta és de pintar de rosa BCN World? Això i no una altra cosa és el que proposa Rull quan advoca per un pla urbanístic redimensionat, nous operadors i un doble consens "polític i territorial". És a dir, sí al joc.
En línia amb aquest nou estil (oportunisme disfressat de creativitat) i d'acord amb els temps que corren, s'aventura la idea de celebrar un referèndum, amb la intenció explícita de legitimar la venda de la moto a una ciutadania que últimament sembla estar una mica revolucionada. Per a Rull, naturalment, en els municipis de Salou i Vila-seca i, segons Junqueras, en tota Catalunya. I en aquest referèndum què demanaran Oriol Junqueras i ERC que es voti? Estaran a favor o en contra del joc o potser una mica a favor i una mica en contra? Això és el que té de dolent tractar de nedar i guardar la roba.
