 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
La percepció que tinc és que el govern de la Generalitat no acaba d’arrancar. Fis ara només veig titubejos que no porten en lloc. Fins i tot l’actual President Puigdemont i l’anterior, Mas, discrepen en les formes...
Aquesta setmana el Parlament va fer un monogràfic sobre la pobresa a casa nostra. La coalició de govern (CDC+ERC) van supeditar l’aplicació de mesures pal·liatives a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per aquest any. Més que una petició, a mi em va sonar a xantatge, una manera de comportar-se molt pròpia dels convergents. I a sobre, Puigdemont ho va lligar tot amb la independència de Catalunya: Quan serem independents no hi haurà pobresa –va dir-. Com si la pobresa pogués desaparèixer del mapa en un tres i no res. La pobresa existirà mentre hi hagi injustícia al món i hi haurà injustícia mentre hi hagi capitalisme. I no considero a Convergència com un partit anticapitalista i tampoc a ERC.
Em sembla que és inqüestionable (encara que alguns puguin discrepar) que estem en una fase de marejar la perdiu. De fet elsindepenescèptics com jo mai ens hem cregut que amb CDC pel mig, Catalunya pugi arribar al port independentista.
Al començament us parlava de les discrepàncies sorgides entre Mas i Puidemont. Mentre el primer parla de 16 mesos de preparació, el segon, l’actual president, ho considera com a part del procés. Però els fets ho desmenteixen.
La hisenda pròpia no acaba d’arrancar. Per a poder-ho fer s’haurien de recaptar tots els tributs i ells mateixos diuen que mentre se segueixi tributant a Espanya i desaconsellen cap altra fórmula alternativa. Aquesta situació provoca que Catalunya continuï tenint problemes de tresoreria que només es poden solucionar amb aportacions fetes per l’Estat. I sinó hi ha diners, tampoc hi ha capacitat de gestió.
Mentre això passi, el govern català continuarà culpant a Espanya de tots els mals que pateix el nostre país. Ja ho va dir l’altre dia l’Ignasi Guardans: l’independentisme necessita de confrontació per alimentar-se.
I si aquests arguments no us han acabat de convèncer, mireu cap a Madrid. Ja sabeu que allí s’està buscant un acord que permeti formar govern i acabi amb aquesta situació d’interinitat. Ara per ara l’únic candidat és Pedro Sánchez que compta amb el suport de C’s. Mentre els grups d’ERC i Democràcia i Lliberta han dit que si s’accepta fer un referèndum a Catalunya sobre la independència, també votaran a favor, amb la qual cosa Sánchez tindria el suport necessari. Referèndum, he dit referèndum... Per tant, com podeu veure, les pretensions inicials s’haurien diluït considerablement.
El rum-rum també ha arribat al si del grup parlamentari de Junts pel Sí. Aquesta setmana el seu cap de llista per Tarragona Germà Bel va fer un conat de dimissió pel funcionament intern de la direcció del grup on, a part de diputats, sembla que també hi assisteixen altres polítics que no tenen escó al Parlament, la qual cosa seria considerada com una intromissió al funcionament del propi grup per part de Bel. Al final tot ha quedat en un no res, ja que s’ha reestructurat aquest equip sense admetre ningú que no sigui diputat.
I per acabar-ho d’arrodonir, a Girona hi haurà un govern sociovergent...
Algú en dóna més?
