 |
| Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. |
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones
olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc.
Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el
vi.
 |
| La Farga I de l'Arion (1.703 anys) |
En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic
Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de
les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del
mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament
estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per
un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
 |
| L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. |
Per tal de que la gent i sobre tot els
propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de
conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va
engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer
un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels
estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de
Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava
a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit
pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les
oliveres mil·lenàries.
 |
| L'olivera del Catxo a la Sénia. |
Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona
presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries
i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries
es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la
família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament
d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament
compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré
per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
 |
| Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. |
L’any 2006 se va crear un organisme que ha
estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres
mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels
dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i
Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater
durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la
Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres
mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses
àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona,
Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits
ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa
Nostra, part de diversos reconeixements més.
 |
| Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona. |
I mentrestant, què ha passat amb el parc
temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me
vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el
passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues.
-No era aquí on sé va fer un parc temàtic
sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-
Vaig buscar per Internet i efectivament va ser
a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està
tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.
Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre
les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una
excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que
tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha
de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades.
MÉS INFORMACIÓ:
