SIURANA DE PRADES 7

TV-3, la millor tele privada catalana

FERRAN MONEGAL

Amb la posada en marxa de Tot es mou per omplir àmpliament la franja de tarda, el disseny que ha ideat el director Vicent Sanchis sobre TV-3 comença a quedar ben perfilat. Malgrat els aparents problemes monetaris -segons el meu parer només puntuals, fins que JxCat i ERC investeixin algú- ha aconseguit redibuixar la cadena d'una manera molt efectiva i brillant.

Pràcticament tota la cadena funciona ara com un temple des del qual seguir conformant i impulsant la fe de gairebé dos milions d'afiliats. Tot el canal està sembrat d'habilíssims programes que fan com es feia en aquelles jornades d'exercicis espirituals d'abans: predicar el credo com a única veritat i condemnar els molts diables que hi ha entre nosaltres emboscats.

S'havien de veure a Tot es mou les entusiàstiques connexions amb Brussel·les. ¡Ah! La possibilitat de tenir honorables duplicats potser a algú li pot semblar un guió digne d'Alfred Jarry, l'inventor de la patafísica, però a Tot es mou ens transmetien entusiasme, ¡tot està en marxa, tot va endavant! Fa unes setmanes en el seu viatge a Trumplandia (Cuatro), Cuní ens va ensenyar una predicadora a la seva església de Laredo (Texas), denominada Church Miracle Center.

Exacte. Tota església necessita agitadors experts en propaganda. Potser per això a Pilar Rahola li han posat púlpit diari, perquè per a la bona salut del santuari, amb els seus sermons setmanals a Preguntes freqüents no n'hi havia prou. Pilar s'acosta a la perfecció en el seu apostolat. El seu poder d'inducció és insuperable. Molesta perquè als Goya no es va dir res dels que estan a la presó, va dir d'Isabel Coixet, i dels altres catalans que hi pogués haver a la gala: «És la progressia caviar, pijoprogre, i formen part de la pomada (...) Jo conec gent culta que quan parlen de Catalunya es tornen imbècils». ¡Ah! Hem disfrutat.

Les matemàtiques no fallen. Només que un de cada tres d'aquests dos milions de fidels sintonitzi cada dia TV-3, aconsegueixen gairebé 700.000 espectadors, i això significa una quota de pantalla fantàstica. La resta, el gruix dels quatre o cinc milions de catalans que queden, ja no els fan falta. Adeu a la Televisió Nacional de Catalunya. TV-3 s'ha transformat en el millor canal privat català, amb gairebé dos milions d'afiliats. Ara només falta arreglar el tema de qui paga el canal.

ELECTRA I BARQUETA

Bon dia! 

AMPOSTA: NOVA SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

Només fa uns dies que se va acabar amb l’asfaltat de part dels carrers Brasil, Bolívia, Amèrica, Murillo i Velázquez. Després va arribar l’hora de la senyalització horitzontal que, hem de tenir-ho ben present, forma part de la senyalització vertical i que, evidentment, s’hauria de respectar.

Els més ample dels carrers que he esmentat és l’Amèrica i per tant va ser allí on els pintors se van poder lluir més... Suposo que algun expert va ser qui va prendre les decisions i que els pintors només van fer allò que els hi van manar.

Així, el tram que va des del carrer Murillo al Sebastià Juan i Arbó, a la part esquerra segons el sentit de la marxa, els aparcament se van pintar en bateria de marxa enrere o espiga, segons la terminologia pròpia de la circulació. És el mateix tipus d’aparcament que ja existeix al tram del carrer Gran Capità del costat del parc municipal o al començament del Josep Tarradellas, al costat del parc dels Xiribecs.

Com tot a la vida, aquest tipus d’aparcament ´te les seves avantatges, però també algun inconvenient. La principal avantatja és que s’han guanyat places, sobre tot entre el carrer Velázquez i el Sebastià Juan i Arbó, tot i que també s’ha de dir que en aquella zona sempre se’n hi podien trobar. Segurament l’inconvenient més gran és la dificultat a l’hora d’aparcar, ja que és més difícil aparcar marxa enrere que marxa avant. Aquest fet pot produir cues, sobre tot en hores punta. He llegit un informe que he trobat per Internet i conclou que els sistema té moltes més avantatges que inconvenients. Un dels inconvenients (aquest és fàcil de comprovar) és que si s’aparca una furgoneta de les grans, a part d’envair part del carril de circulació, també pot arribar a ocupar part de la vorera i reduir la zona de pas dels vianants. Si teniu curiositat en llegir-lo, us enllaço la pàgina al final de l’escrit.

Una de les coses que ha comportat la nova senyalització és la delimitació de les places d’aparcament. Ara ´se pot veure perfectament on comença i acaba la zona. Però sempre hi haurà que ho respectarà i d’altres que no ho faran.

Al carrer Murillo s’ha perdut un pas de vianants, en canvi no s’ha guanyat cap nova plaça d’aparcament, ja que, en teoria, poden seguir aparcant els mateixos cotxes que abans. Això sí, d’una forma molt més adequada. De totes formes ja n’he vist que aparquen entre Pinto i Valdemoro, es a dir, mig dintre i mig fora. També n’he vist que en llos d’aparcar en espiga, aprofitant que hi havia aparcament suficient, estaven estacionat de la forma tradicional, o sigui, paral·lels a la vorera.

Aquest matí he vist que pintaven nous passos de vianants per a creuar els carrers perpendiculars al Sebastià Joan i Arbó pel costat dret segons se puja, ja que a l’altre costat ja estaven pintats. Potser no ho recordareu però fa mesos que vaig parlar de la necessitat de pintar aquests passos de vianants. Per pura lògica. Penseu que amb la posada en marxa de la nova estació d’autobusos entre l’avinguda de Santa Bàrbara i el mateix Sebastià Juan i Arbó, molts d’estudiants se dirigeixen cap els instituts ho fan precisament per aquesta part del carrer (d’altres ho fan per Velázquez) Tot i que l’existència o no de passos de vianants a una ciutat com Amposta pot semblar que sigui un tema menor, ni que sigui per seguretat (viària i jurídica si hi ha un atropellament) val més pecar per excés que per defecte.  

PER SI VOLEU SABER MÉS SOBRE ELS APARCAMENTS EN ESPIGA: 

https://ecomovilidad.net/global/aparcamiento-espiga-ventajas-e-inconvenientes/