|
De Faro a Diari de Tarragona. |
Tot i que després de les eleccions del passat
dia 10 segurament s’ha pogut parlar més d’altres formacions polítiques i fins i
tot d’algun dels seus líders, jo no hi perdré ni un segon en fer-ho...
A mi me ve de gust parlar-vos del PSOE i dels
seu líder Pedro Sánchez, el partit i
el líder que després de les eleccions del 28 d’abril tenien la responsabilitat
de formar govern i que actualment la segueixen tenint.
Ja sé que parlar a misses dites és molt fàcil, però és evident que Pedro Sánchez i els
seus van equivocar l’estratègia. Les eleccions de diumenge, en lloc de ser-los
favorables, van propiciar un gran avenç dels partits de la dreta i la ultra dreta.
En arribar a aquest punt voldria obrir
parèntesi i formular una pregunta: És el PSOE un partit d’esquerres? Segons Mireia Boia (CUP), no. I segons el meu
humil punt de vista tampoc. Hi ha una dita que diu: per les seves obres els coneixereu. I és evident que les polítiques
del PSOE, sobre tot les econòmiques, no són polítiques pròpies de l’esquerra,
com tampoc no ho l’actitud que demostren cap a Catalunya. Fins i tot per un
moment semblava que s’havien oblidat de la reivindicació federalista que promou
el PSC...
No van ser pocs els qui la nit electoral,
després de conèixer els resultats definitius, van girar la seva mirada cap a Iván Redondo.
Que qui és Iván Redondo? A part de ser el cap de gabinet de Pedro Sánchez, darrerament és l’estratega
de les polítiques del PSOE, sobre tot, qui va idear la moció de censura a Mariano Rajoy i també qui va preferir
anar a una repetició d’eleccions abans d’arribar a un pacte amb Podemos.
Si doneu un cop d’ull a la seva biografia no
us passarà desapercebut que, a part de ser llicenciat en Humanitats i
Comunicació per la universitat de Deusto i tenir altres estudis universitaris
fets a diferents universitats, abans d’assessorar a Pedro Sánchez, va fer el mateix amb Xavier Garcia Albiol (el godallenc)
i de José Antonio Monago, qui va ser
president de la Junta d’Extremadura entre 2011 i 2015. O sigui, és d’aquelles
persones que s’ofereix al millor postor o dit en altres paraules, un mercenari de la política. Però tant el
mercenaris com els assessors polítics no són infal·libles i és evident que Redondo, de tant en tant també s’equivoca.
|
De Napi a Diari de Tarragona. |
No cal ser un expert en política per a endevinar
que el tema més important que s’ha de resoldre en els propers 4 anys és el de
Catalunya. El PSOE, no pot seguir fent com si el problema no existís i
passar-hi de puntetes. Els catalans no podem estar-nos 4 anys més vivint en la
situació que ho estem fent els darrers anys. S’ha de desencallar el conflicte i
com abans se faci molt millor (el desllorigador
que ho desllorigui bon desllorigador serà...).
Però primer Sánchez haurà de seure’s a negociar amb el món independentista.
Fins i tot abans de la sessió de la seva investidura. És evident que no serà
investit president sinó obté el suport d’almenys una part de l’independentisme.,
ja que només amb el suport de Podemos i d’altres partits del centre-esquerra no
n’he tindrà prou.
Sánchez haurà de mostrar generositat no només
amb els independentistes catalans, sinó també amb el PNB, Més País, Més
Compromís i d’altres partits menuts.
Si finalment el PSOE aconsegueix governar a
ningú amb quatre dits de front sé li escapa que haurà de fer un gir a l’esquerra
per mirar d’atraure els ex votants socialistes desenganyats amb les seves
polítiques, així com també votants d’altres formacions complaguts per les
mesures socials, econòmiques i fiscals que s’haurien d’aplicar per aconseguir
el que sempre se diu però que mai s’acaba fent: modernitzar Espanya.
De no fer-se alguna cosa similar al que he
exposat anteriorment, tot i que no me considero un endeví per a predir el
futur, crec que amb una sola paraula puc expressar perfectament el que penso:
fracàs!
Fracàs i més desafecció (tal com va anunciar
el President Montilla ja fa molts
anys) del conjunt del poble de Catalunya d’una Espanya que ni escolta ni vol
escoltar.