Ara més que mai, després de les manifestacions de Duran i Lleida i les contramanifestacions de l’Arturo, la cosa pareix més un matrimoni de conveniència que mai.
En Pujol va crear CDC com a eina per a governar Catalunya. Però la cosa no va acabar aquí. Després va crear els consells comarcals per anar “col·locant” a la seva gent. Van controlar-ho quasi que tot: la Generalitat, la majoria de diputacions, consells comarcals i municipis, sobre tot els més petits que és on es pot arribar de forma més directa a la gent i guanyar la seva voluntat en forma de vot.
Ara que s’ha perdut molt d’aquest control, el matrimoni de conveniència se’n va en orris. Potser caldrà parlar dintre de poc de divorci? Esperem que no ens costi molts diners...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada