La Real Federación Española de Fútbol, senzillament, està pixant fora del test. Quan des de la societat catalana es reclama tenir seleccions pròpies, suposo que en són conscients de que com a més grans, més dificultats hi posaran. I la de futbol ho és. Però una cosa és posar tots els entrebancs per a que no puguin participar en competicions reconegudes internacionalment, cas de la de hoquei patins, a la que li va agafar un “iu iu” al veure que es guanyava un mundial b i que es podria competir pel mundial a. Y l’altra ben diferent es no deixar-te jugar un partit amistós que, diguem-ho clar, no deixar de ser un partit de costellada. Queda molt per fer i el que està clar és que des de la Castella profunda hi posaran tots els pals a les rodes que hi faci falta per tal de que tothom competeixi amb la samarreta vermella o del color que la porti l’esport nacional.
Països com la Gran Bretanya, tan ells, a les competicions internacionals hi participen les seleccions de Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Catalunya hauria d’assolir un acord similar al que van aconseguir aquestes nacions que, de ben segur, no tenen trets tan diferenciadors com els nostres: llengua, costums i tradicions que ens són pròpies.
Aquests dies està circulant per Internet una hipòtesi de que Cristòfol Colom era català i que potser Cervantes també ho era. I que Castella va canviar la història per tal de ser la primera potencia de l’estat davant d’Aragó amb un rei Ferrant permissiu amb la seva muller. Perquè us dic això? Perquè si tot plegat fos veritat, que no estan disposats aquesta gent per tal de seguir remenant les cireres al llarg dels anys!
Potser ja és l’hora de plantar-nos i se “políticament” valents i anar el govern català a Madrid i dir-los als del govern central que “ja n’hi ha prou d’aquest color!” Ep! I no parlo d’independència, parlo de tenir el grau màxim d’autonomia de l’estat espanyol dintre d’una Europa unida políticament parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada