Avui s’ha sabut la dada de l’atur del passat mes d’agost ha pujat el doble que l’any passat. Tothom coincideix en dir que ha estat la pitjor dels darrers anys. Evidentment amb matisacions. Mentre el govern l’estima com una cosa passatgera i li treu importància, l’oposició critica el govern la política econòmica i els sindicats la qualifiquen, simplement, de molt dolenta.
Hi ha que diu que estem entrant en un període de crisi. La pujada imparable, des de fa anys, del preu del cru, ja és de per sí, tot un símptoma. La darrera mostra és la crisi del sector immobiliari als Estats Units i la repercussió a Espanya i Europa. El que és evident és que cada dia que passa costa de vendre més els pisos, tant del mercat nou com el de segona ma. Ahir em dient que a l’Aldea ja hi ha un bloc sencer sense vendre. I alguns empresaris dels sector estan frenant l’eufòria constructora davant les perspectives poc optimistes. En els darreres anys, la importància de la construcció com a motor de la economia nacional ha estat notable i evident, fins el punt que ha assumit molta ma d’obra procedent de la immigració. Ara cal veure que passarà quan comencin els acomiadaments més o menys massius. Com s’absorbirà tanta ma d’obra? I què, a més a més, la majoria és sense qualificar, és a dir, sense especialitat determinada. Potser molts optaran per retornar al seu país, però, per als demés se’ls tindrà que reubicar en altres activitats. Així què, des de el meu punt de vista el govern que surti de les eleccions de març tindrà que jugar un paper molt important per resoldre el tema. Això sí, crisis més importants hi han hagut i s’han superats i és què, com diuen els economistes, els períodes econòmics son cíclics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada