Pa partir d’avui mateix podem començar a llegir les meves col·laboracions a Vinaròs News.
http://news.vinaros.net/v10/
El passat 11 de setembre, a Catalunya, hem celebrat la nostra diada nacional. Aquest any amb un record especial i amb sabor amargant a la boca. I és que aquest 2007 fa 300 anys (25 d’abril) de la batalla d’Almansa (província d’Albacete) Perdre aquella batalla va significar alguna cosa més que una derrota militar. Va ser el principi d’una derrota política sense pal·liatius per als Països Catalans amb la pèrdua de la majoria de les seves llibertats. Les tropes de Felip V (en aquells moments Felip d’Anjou) començaven amb la batalla d’Almansa la derrota militar de València primer i de Catalunya set anys més tard, amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre.
Encara avui no s’han assolit algunes de les llibertats arravatades per la força de les armes, que no per la força de la raó.
Segons diu la història, la unió de Castella i Aragó (Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears) era més fictícia que real, ja que Aragó conservava els seu propis furs i un grau d’autonomia considerable.
Però cal mirar sempre cap endavant, cap el futur i, aquest, passa per aconseguir una Espanya federal i que Catalunya assoleixi un grau d’autonomia que la faci equiparar-se al màxim a qualsevol estat dintre d’una Europa unida políticament.
Mentre, fins a que arribi aquest dia, s’ha de seguir lluitant contra les forces centralistes de l’estat espanyol i què, darrerament pareix que surtin de baix de les pedres: com la Real Federación Española de Fútbol que no permet jugar un partit amistós a Catalunya amb l’excusa ximple de que només se’n pot jugar un a l’any!
Avui, 300 anys desprès, un altra Almansa és possible, però a l’inrevés. S’ha de derrotar l’enemic que, en algun cas el tenim ficat dintre de casa (a València és força evident) Però Catalunya no és una terra de violència: la victòria ens la ha de donar la raó, no les armes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada