Ahir pel matí escoltava la cadena SER i parlaven de la retirada de 2 escuts franquistes de la seu de la capitania general de Burgos. Poca broma!
Burgos va ser peça clau a la Guerra Civil Espanyola. Mentre Madrid segui resistint al crit de “¡No pasarán!”, Burgos exercia de capital de la zona autoanomenada nacional. Franco va mantenir a la capital castellana durant molt de temps la seva residència. Però abans, fins i tot que comencés la guerra, l’altre general colpista Sanjurjo, ja havia establert també el seu centre de comandament a la capital castellana.
I aquesta mena de coses queden arrelades a la terra. És normal que allò que va representar durant molt de temps un símbol per als colpistes, es volgués mantenir fidel als seus principis i conservés de forma escrupolosa tota la simbologia.
I si s’ha tret, no ha estat per ganes, sinó per la Llei da la Memòria Històrica, aprovada ara ha fet dos anys i que obligava la retirada de tota aquesta parafernàlia dels edificis oficials, fins i tot els de caràcter militar.
Però per arribar a aquesta llei, abans es van tenir que adoptar tota una sèrie de mesures legals que reconeixien molts de drets als qui van combatre al costar del règim legalment establert a Espanya d’ençà de 1931: la II República.
Però el que hauria degut de ser una cosa normal, la retirada de tota la simbologia feixista després d’haver recuperat els drets civils, a la pràctica, a molts de llocs, encara seguien i segueixen existint escuts amb l’àguila, el jonc i les fletxes, etc. (A la foto un rètol que vaig trobar per la Rioja fa un parell d’anys) A Tortosa, per exemple, fins no fa gaires anys hi havia una vidriera a la seu de l’ajuntament amb l’escut de Franco i, el monument als “25 anys de pau”, no està exempt de controvèrsia i, mentre uns volen que es tiri a terra, els altres el defensen pel seu significat històric. A Amposta, com tot sabeu, encara hi queden carrers que porten el nom d’antics falangistes que van combatre al costat del dictador i un cartell (foto) a un bloc d’habitatges a la vora del riu amb la tradicional “aranya joseantoniana”.
Una altra llei de difícil compliment, és la Llei del Cinema en Català, aprovada pel govern de la Generalitat ahir mateix i que ara haurà de passar el seu tràmit parlamentari. La llei preveu el doblatge paritari de totes les pel•lícules que es tinguin que doblar al castellà. Només hi fica dues excepcions. Les pel•lícules que es passin amb versió original i aquelles de les que només se’n distribueixin menys de quinze còpies.
Tampoc és la primera vegada que s’intenta fer una llei d’aquest tipus, sense que hagi tingut, fins ara, l’èxit que caldria esperar.
Per una part les distribuïdores s’oposen pel cost que els suposaria i, per l’altre, hi ha dos partits al Parlament de Catalunya que ja han dit, d’entrada, que s’hi oposaran: El Partit Popular i Ciutadans Partit de la Ciutadania. És del tot al•lucinant, però és així! Resulta que aquest partits defensen el bilingüisme per a Catalunya però només quan consideren que el castellà “perd terreny” en referència al català. És la manera peculiar d’entendre els nostre país (Catalunya, evidentment) que tenen aquest dos partits dretans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada