Les festes majors d’Amposta de 2011 ja són historia. Arriba l’hora de fer balanç.
El primer que cal dir és que les retallades s’han notat força. A la baixa qualitat (en general) de les orquestres que han actuat, cal sumar-hi la supressió d’alguns dels actes tradicionals com eren la nit del teatre i el concurs de retalladors de vaquetes. La supressió de l’obra de teatre “tanca el cercle” d’una temporada sense gaudir-ne, ja que també s’havia suspès el cicle de teatre i dansa que es feia des de l’hivern fins a finals de la primavera. Una llàstima que l’Ajuntament d’Amposta tracti així a la cultura!
Curiosament, les festes ja van començar amb polèmica. La davallada de públic al ball, degut a dos factors importants (per una part la pèrdua successiva de qualitat de els orquestres –com ja he apuntat- i per l’altra la poca afluència de joves, relleu natural de la gent gran que sempre ha estat el públic més incondicional a aquest tipus d’espectacles) va fer que, aquest any, des de la Regidoria de Cultura i Festes es proposés un canvi d’ubicació del recinte: de la pista que hi ha al costat del pavelló de fires (on es venia fent des de fa aproximadament vint-i-cinc anys) es va traslladar al pàrquing de les antigues piscines, vora l’Ebre. El nou emplaçament és molt més reduït que l’anterior i, per tant, té l’avantatge de veure’s més ple amb la mateixa quantitat de gent. Una altra novetat respecte al ball és que l’entrada era gratuïta i només calia pagar l’abonament de la taula i les cadires. Per cert, dues propostes que el PSC feia anys que venia reclamant. Aquest canvi d’emplaçament, el fa fer servir el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) per a difondre el rumor de que el trasllat era degut a que l’Ajuntament havia cedit les instal·lacions firals als musulmans durant el mes del Ramadà. Com no podia ser d’una altra manera, aquest missatge va calar en la població i ràpidament va escampar-se com la pólvora. A part, el regidor que té aquest partit a Amposta, va repartir per la ciutat unes pamflets on no deia exactament això, però si que explicava “la cessió de les instal·lacions a la comunitat musulmana per a la pràctica del culte”. Tampoc els veïns de la zona veien amb bons ulls el nou emplaçament i ja parlaven de molèsties: des del moment de muntar els escenaris, passant pel moment de les actuacions, al de replegar tots els equips i, finalment la neteja del recinte per part del personal i màquines de la brigada municipal. Tot això suposava que la major part del dia tindrien sorolls i molèsties que repercutirien en el son de la gent de la zona.
La darrera vegada que es va canviar la ubicació des del camp de futbol al recinte firal, també es va traslladar “la fira” (tómboles, casetes de tir, cavallets, muntanyes russes, xiringuitos, etc.) des de la plaça de la Pau a un lloc proper al recinte de ball. En aquell temps, el canvi, tampoc va ser ben acceptat i els firaires van boicotejar les festes i, el primer any, només hi va haver una atracció. Poc a poc tot va anar recobrant la normalitat, encara que hi va haver atraccions que mai més van retornar a Amposta.
Ara, el trasllat del ball no ha implicat el trasllat de la fira, però és força lògic que les dues coses (que juntament amb d’altres activitats com les esportives que també es duen a terme per aquell indret) són complementàries durant els festes majors i és millor tenir-les totes concentrades a un determinat lloc i no en diversos llocs de la localitat. Certament, el canvi d’ubicació del ball, també ha acabat repercutint negativament amb “la fira” que, aquest any, s’ha vist reduïda considerablement respecte als anys anteriors.
Un dels actes més tradicionals del programa de festes és el concurs de vestits de paper. Diverses modistes ampostines, any rere any, competeixen amb d’altres de fora, en quatre categories: moda infantil, actual, d’època i fantasia. La desfilada de les maniquís (i també d’algun nen) té una duració prou llarga. Però la desfilada és només la part que veu el públic. Moltes hores abans, tots els participants, han hagut de fer tota mena de preparatius, alguns d’ells davant el membres del jurat per a verificar les estrictes normes de confecció dels vestits imposades per les bases el concurs. Les reduïdes instal·lacions d’aquest any, unit a les altes temperatures, són les causes més provables de que tres maniquís es desmaiessin, creant moments de nervis i confusió. A diferència d’altres anys on es podien utilitzar les naus del pavelló firal, aquest any només es van posar a disposició dels participants, modistes i jurat unes petites carpes sense cap tipus més de protecció contra la sufocant calor d’aquell dia.
Caldrà esperar fins l’any vinent per veure si el canvi d’emplaçament del recinte de festes ha estat positiu o bé cal retornar al lloc habitual dels darrers anys i reduir, simplement, l’espai destinat per al ball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada