Des de menuts ens han ensenyat que “ser” i “estar”, són pràcticament la mateixa cosa. On vull anar a para? Molt senzill, a l’entorn del Madrid, del Reial Madrid. Arriba un moment que el que menys importa és si socis i aficionats s’han contagiat de Mourinho o, aquest, aglutina el sentiment unànime de la “parròquia”. El que és segur és que hi ha feeling. Segurament serà per la impotència del Madrid en els darrers anys en veure que mentre el Barça no para de guanyar títols, el Madrid s’ha de conformar amb una copa del Rei que, a sobre, feia uns 20 anys que no guanyava. Aquest fet ha provocat en la seva massa social un sentiment de frustració que no fa tant tenia l’afició del Barça respecte al seu enemic més gran. Si abans hi havia madriditis ara hi ha barcelonitis. Normalment els esdeveniments mundials són cíclics i des de fa uns anys, qui va pel darrera és el Madrid. És Mourinho la solució? Evidentment no. Encara que ahir en el decurs del trofeu Santiago Bernabeu (per a quan alguna cosa que recordi als germans Padrós, els catalans que van fundar el club allà pel 1902?) la majoria dels assistents van recolzar l’actitud del seu entrenador, cada vegada hi ha veus més crítiques que estan en desacord amb la seva reiterada actitud basada en el victimisme endèmic. Mourinho (el meu amic Paco Túnez em reitera sovint que no hi ha que dir-li Mou, que l’únic i genuí Mou és el de la sèrie “els Simpson”) sap que té la darrera oportunitat de guanyar un títol important com seria la Lliga o la Champions (una copa del Rei no serviria) De no fer-ho el seu prestigi i la seva credibilitat quedarien en entredit. El Madrid (o el seu president, Florentino Pérez) ha posat a l’abast de l’entrenador portuguès tota l’artilleria pesant que aquest li ha demanat i que és, segurament, la millor que podia aconseguir al mercat (la resta està a can Barça)
Un company de treball aficionat al Madrid opinava aquest matí que “Mourinho no acabaria la temporada al Madrid”. Crec que és aviat per a dir-ho, però tot podria ser. Si ha finals d’hivern, el Madrid, acaba eliminat de la Champions o té escasses possibilitats de cara la lliga, tot pot arribar a passar... L’enrenou que es va produir a començaments de setmana on hi va haver el desmentit per part del portaveu de l’entrenador del Madrid de que aquest (Mourinho) volgués abandonar el Madrid, és, al meu entendre, una manera d’anar preparant el camí i sondejar la parròquia blanca.
En els darrers dies he estat criticant molt l’estat de brutícia i abandonament que es troba Amposta, sobre tot, durant els dies de la festa major. Per a que això passi han de confluir dos factors importants: l’incivisme d’alguns ciutadans i la passivitat del govern municipal. El Periódico del dia parla de que a Barcelona s’han incrementat les multes per incivisme. Serà degut a l’arribada d’un nou alcalde (Trias) o serà casualitat, no ho sé, però el fet és que s’ha posat fil a l’agulla per a resoldre un dels problemes més greus que pateixen molts de pobles d’aquest país. També Tortosa. No sé si serà que fa dies que no plou o que tampoc passa la brigada de neteja, però hi ha un tram del carrer Ulldecona on, a cada portal, s’hi poden veure pixerades de gos (mascle, ja que les femelles pixen d’una altra manera) i també alguna caguerada. Fins i jo que el sentit de l’olfacte el tinc poc desenvolupat, quan passo en sento la pudor.
I parlant de gossos una notícia que avui es repeteix pels diferents mitjans: el retrobament d’una família amb el seu gos “Brut”, que s’havia extraviat feia uns mesos. Només qui tenim gossos podem (potser) comprendre el que significa tenir un gos a casa. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada