ELS IMMIGRANTS POBRES I ELS IMPOSTOS DELS RICS

Ahir diumenge els meus dos diaris de referència profunditzaven en dos temes molt importants.

El Periódico de Catalunya titulava a primera plana: “Immigrants sota lupa”. Mentre que el tema del que parlava Público era sobre la tributació dels més rics.

Sembla que la Generalitat de Catalunya no tingui res millor que perseguir als més dèbils. Segurament, controlant altres sectors socials es podria treure un millor “rendiment”. Però és més fàcil perseguir a determinats col·lectius (un dia parlaré d’això) que a les persones amb grans fortunes i a les empreses que donen treball a molta gent i generen grans beneficis que, fins i tot en temps de crisi, també les hi ha.

Els qui cobren la “Renda Mínima d'Inserció”, solen ser els col·lectius més marginals, sobre tot immigrants sense qualificació, però també gen d’aquí sense estudis ni formació de cap tipus.

Fa només uns pocs anys (sembla mentida però sembla que ja ens hem oblidat), els immigrants havien de ser la salvació dels autòctons. Els índex de natalitat eren molt alts respecte als d’aquí i, això ens garantia les pensions del futur. Però a part d’això, feien la feina que no volien fer els d’aquí. Quan a la construcció es guanyaven molts diners, la majoria dels ciutadans d’aquest país que tampoc tenien cap tipus de qualificació, van abandonar els feines del camp per anar-se’n a la construcció a guanyar més. Llavors, els treballs agrícoles, van passar a ser quasi que exclusivament per als immigrants. Ara, els que treballaven a la construcció, volen retornar al camp i es troben amb la “competència” dels immigrants i, es clar, ara sobren!

Público explicava els tripijocs legals que fan els propietaris de les grans fortunes per tal d’estalviar-se els impostos (“Sólo para ricos”) Parlava de les SICAV, que fins fa uns anys, desconeixia, de les societats patrimonials (abolides des de fa uns anys), dels paradisos fiscals, etc.

Sembla ser que la instauració de l’Impost sobre el Patrimoni ja és un fet, encara que no agradi a aquells que els acabarà afectant. Botín per exemple ja es va mostrar disconforme. Una vegada més vull reiterar que encara no he escoltat a cap “gran fortuna” pronunciar-se a favor de pagar més impostos per evitar retallades als sectors sanitari i d’ensenyament (què són els sectors que més preocupen)    

Si no volen pagar l’Impost de Patrimoni, que es creïn més trams a la declaració de la renda i que els apugen aquest impost. Els rics només volen tenir totes les avantatges de la resta del humans i les menys obligacions possibles. Normalment porten als fills a les escoles privades i quan han d’anar al metge, ho fan als hospitals que estan fora de la Seguretat Social, en busca d’uns remeis que, normalment la sanitat pública no té perquè són massa cars.