Feia temps que no hi anava i ja començava a tenir-ne ganes. la Tinença de Benifassà és un lloc que m'encanta. Els paisatges, el poblets...
Així que ho necessitava i li vaig dir a la meva dona que "a la Tinença li faltava gent". Varem dinar a la Pobla, al restaurant del Forn. Em va sobtar molt que el "de la Morena" estigués tancat. La darrera vegada que hi vaig anar farà dos anys al mes de novembre. Llavors hi vaig anar amb Joaquin, un gran amic que, amb l'excusa de buscar rovellons, varem passar el dia junts parlant, sobre tot, de política. No ens poguérem barallar, ja que si jo sóc d'esquerres, ell encara ho és més. Aquell dia, "al de la Morena", menjarem quasi el que sempre havíem menjat: entremès, carn a la brasa (torrada li diuen alguns) i el postre de la casa. ametlles de crosta molla per poder-les trencar amb les mans, mel, coc i carquinyols. No feia falta més per a tenir l'èxit assegurat. Malgrat tot, els joves que el portaven t'oferien la possibilitat de triar d'altres plats. Per això em va estranya veure'l tancat. Al restaurant del Forn (es diu així perquè abans hi havia un antic for de pa del que encara queden les portes i les pales d'enfornar) fan una aproximació del menú que s'oferia "al de la Morena", però si volen tenir èxit s'haurien de mirar una mica més. No menges malament, però la gent que anat sempre a Pobla de Benifassà, hi arriba buscant alguna cosa més. Recordo que fa uns anys, quan l'amo de "la Morena" ja s'havia jubilat i l'ama estava a punt de fer-ho, una gent del poble ens van dir: "Ja no és el que era; ara on es menja bé és a l'alberg -la Font Lluny-". El cert és que no hi he estat mai. És, possiblement, una assignatura pendent que tinc.
Abans de dinar tinguérem temps per a fer una passejada pel poble i fer, com és habitual en mi, algunes fotos.
Així que ho necessitava i li vaig dir a la meva dona que "a la Tinença li faltava gent". Varem dinar a la Pobla, al restaurant del Forn. Em va sobtar molt que el "de la Morena" estigués tancat. La darrera vegada que hi vaig anar farà dos anys al mes de novembre. Llavors hi vaig anar amb Joaquin, un gran amic que, amb l'excusa de buscar rovellons, varem passar el dia junts parlant, sobre tot, de política. No ens poguérem barallar, ja que si jo sóc d'esquerres, ell encara ho és més. Aquell dia, "al de la Morena", menjarem quasi el que sempre havíem menjat: entremès, carn a la brasa (torrada li diuen alguns) i el postre de la casa. ametlles de crosta molla per poder-les trencar amb les mans, mel, coc i carquinyols. No feia falta més per a tenir l'èxit assegurat. Malgrat tot, els joves que el portaven t'oferien la possibilitat de triar d'altres plats. Per això em va estranya veure'l tancat. Al restaurant del Forn (es diu així perquè abans hi havia un antic for de pa del que encara queden les portes i les pales d'enfornar) fan una aproximació del menú que s'oferia "al de la Morena", però si volen tenir èxit s'haurien de mirar una mica més. No menges malament, però la gent que anat sempre a Pobla de Benifassà, hi arriba buscant alguna cosa més. Recordo que fa uns anys, quan l'amo de "la Morena" ja s'havia jubilat i l'ama estava a punt de fer-ho, una gent del poble ens van dir: "Ja no és el que era; ara on es menja bé és a l'alberg -la Font Lluny-". El cert és que no hi he estat mai. És, possiblement, una assignatura pendent que tinc.
Abans de dinar tinguérem temps per a fer una passejada pel poble i fer, com és habitual en mi, algunes fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada