ENSENYAMENT, TELEVISIÓ, CULTURA I INFORMACIÓ

No només d’economia s’ha de parlar amb tems de crisi. Aquests darrers dies també hi ha hagut notícies relacionades (directa o indirectament) amb els temes de l’encapçalament.
De tots, destaca el primer, l’ensenyament, amb la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística i totes les seves conseqüències: recurs del govern de la Generalitat, moció al Parlament de Catalunya d’ERC, etc. Però també de l’informe de l’OCDE sobre el fracàs escolar i d’altres temes relacionats, com per exemple les hores treballades pels mestres a cada país membre.
S’equivoquen els governs que a l’hora de retallar retallen, precisament, en ensenyament. Això és un fet verificable. Per aquest curs que tot just acaba de començar hi ha més alumnes i igual número de professors i s’ha suprimit la sisena hora de la gran majoria de centres , per la qual cosa els alumnes tindran menys hores lectives.  És fàcil de comprendre que si hi ha més alumnes, menys mestres i menys hores, la qualitat de l’ensenyament se’n ressentirà i el fracàs escolar anirà en augment i per tant, la generació “ni-ni”, en lloc de reduir-se, s’incrementarà i anirà en detriment del mercat laboral, ja que la qualificació professional dels nostres joves serà molt baixa i això, en temps de crisi, això significa més desocupació. Per tant, la inversió en ensenyament, a llarg termini dóna una rendibilitat extraordinària. La ignorància d’aquest fet diu molt poc a favor dels nostres governants.

Sobre la moció d’ERC i la immersió del català a les escoles, cal dir que si va ser aprovada va ser perquè el grup socialista del Congrés hi va votar a favor, la qual cosa ha desencadenat tota una campanya mediàtica per part dels sectors de la dreta més rància ja que, segons ells, va en detriment de la llengua “espanyola”.

Al Congrés del Diputats també va entrar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per poder veure les televisions autonòmiques fora dels territoris propis.  El concepte és “televisió sense fronteres”, però a la pràctica, el que es reivindica, és veure els canals de la Televisió de Catalunya al País Valencia.
Tots recordareu la polèmica que hi ha hagut sobre els tancaments dels repetidors de TV3 propietat de l’associació Acció Cultural del País Valencia presidida per Eliseu Climent i les multes milionàries que se’ls ha imposat per no atendre els requeriments de la “Cheneralitat”. Si el Congrés ho aprova, la polèmica cessarà d’immediat. Ara bé, com no hi ha temps material per a que sigui aprovat durant el que queda de legislatura, s’haurà de tractar a la pròxima amb majoria (previsiblement) del PP. Per tant, l’actual president autonòmic Alberto Fabra hi tindrà molt que dir. Si el president valencià incideix sobre el grup popular per a que aprovi la ILP, problema solucionat, ara bé, si fa el mateix que han fet els seus antecessors (Zaplana i Camps) i fa prevaldre els interessos del partit sobre l’interès general a ser informats, la situació no canviarà.
La televisió és cultura, però també informació i, normalment, els governs de dretes mai han estat sensibles a que els seus ciutadans les puguin rebre de forma veraç i objectiva