No sé si vareu veure diumenge a la nit el programa de Jordi Évole (potser més conegut com “el Follonero”) a la Sexta, “Salvados”. Jo si, en anunciar-lo vaig pensar que podria ser interessant i em vaig seure davant la televisió per no perdre’m ni un detall. El tema era prou suggerent. Anava sobre els petrodòlars que arriben al futbol i, concretament de la inversió que està fent Qatar Foundation al Futbol Club Barcelona (avui m’he posat més seriós)
Cal dir però que el programa em va decebre. Més que el programa potser hauria de dir Jordi Évole. Per a mi que es va equivocar en la forma que va enfocar l’entrevista del final del programa amb el vicepresident de la fundació catarí.
El Follonero va voler mostrar-nos la realitat del petit país del golf Pèrsic, sobre tot, en la gran diferència que hi ha entre els autòctons, els únics catarís de ple dret i els immigrants, normalment ma d’obra barata al servei del país. Quan Évole preguntava si Qatar era un règim autoritari, els ciutadans de Qatar ho rebutjaven i parlaven d’una monarquia absoluta. Per a mi són dos termes prou coincidents.
Mentre l’estat (o la monarquia) dóna a cada catarí uns 30.000 euros al l’any, els immigrants guanyen aproximadament entre 350 i 385 euros/mes, treballant entre 8 i 11 hores cada dia.
El programa va començar bé. Jordi Évole va trobar-se amb una periodista de la cadena televisiva Al Jazeera que responia al nom de Maria. No em va quedar clar si era espanyola, sud-americana o, simplement una dona àrab que dominava a la perfecció el castellà. Això sí, anava sense cap tipus de vel al cap i totalment desinhibida entre la població autòctona, fins i tot quan estava envoltada de dones tapades de cap a peus. Évole va demanar a maria de pujar a un lloc elevat per poder veure la dimensió real del país. Més que del país, del lloc on es trobaven i poder avaluar el creixement. Allí va fer com si s’emocionés al veure tantes grues i tants edificis en construcció. Va dir que li recordava Espanya de fa uns pocs anys, quan no havia crisi.
Llavors van visitar un centre comercial. Un fastuós centre comercial! Allí es concentraven totes les grans marques, fins i tot la catalana Mango i l’espanyola Zara. Em va sobtar veure a un dels aparadors un vestit roig de festa. Segurament els deuen usar a la intimitat familiar.
De entre les coses que van quedar clares del regne àrab és que allí no es respecten els drets humans. Primer ho va dir un taxista, tot passant per un gran complex dedicat, precisament, als drets humans i després pels immigrants, la majoria hindús.
El Follonero va trobar-se amb dos catalans a una gran terrassa de bar o restaurant on hi havia molts d’homes veient la final tornada de la súper copa d’Espanya entre el Barça i el Madrid. Molts eren del Madrid i afirmaven ser-ne seguidors des de ben petits. Un dels catalans era el president de la penya barcelonista de Qatar i portava un polo amb l’escut. Allí on originalment està la creu de Sant Jordi, hi havia la bandera de l’emirat.
La part final del programa Évole va anar a la seu de Qatar Foundation. Allí el va rebre el vicepresident 8la presidenta és la dona de l’emir) L’entrevista, des del meu punt de vista va ser força tensa. Va quedar palesa de que l’humor del àrabs no és com el nostre. Ja coneixeu el Follonero, de vegades diu coses amb doble sentit i, als àrabs no els feia gens de gràcia. Evidentment, a part del vicepresident de la fundació n’hi havia d’altres, a part del traductors i tècnics. N’hi havia un, que semblava un “comissari polític”, ja que si alguna cosa del que s’estava parlant (per exemple de política), no li semblava bé, demanava acabar l’entrevista. Un dels episodis més tensos va ser quan Évole va citar a un “eminent líder espiritual”, del qual, una càtedra de la fundació i un premi porten el seu nom. El Follonero va llegir algunes de les manifestacions que havia fet aquest personatge en contra de les dones i, també dels jueus. Finalment i després de molta tensió, va fer la darrera broma. Va treure una camiseta amb un “logo” del programa i un altre de Qatar Foundation i va demanar signar amb ells un contracte de patrocini que ja portava preparat. Més cares serioses i més tensió. Tampoc van entendre la ironia.
Davant d’això, crec que el dia 24, a l’assemblea de compromissaris del Barça, s’ha de votar més que mai si volen donar suport a una fundació que vol gastar-se molt milions només per a promocionar-se i donar bona imatge a la resta del món i el Barça n’és un bon aliat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada