Dilluns passat em cridà l’atenció un
titular del Periódico: Un ordinador burla per primer cop l’home.
I subtitula: La computadora supera el test Turing per detectar la intel·ligència
artificial.
Vaig pensar que el que fa uns anys era
qualificat com a ciència ficció, avui en dia ja és ciència i, automàticament
em va venir al cap la pel·lícula Blade Runner , una de les
primeres que va protagonitzar Harrisson Ford.
Recordo que vaig anar a veure la pel·lícula
al desaparegut cinema Montepio de Tortosa (Rambla Catalunya de Ferreries)
amb la meva ex. Al cap de poc de començar, com que ni li agradava, ens
en varem anar. Crec recordar que la vaig veure anys després per televisió.
Si algú no l’ha vist o, simplement,
vol refrescar la memòria, aquí teniu l’argument extret de la Viquipèdia.
(Comprovareu que l’any en que transcorren els fets ja està al voltar
el cantó...)
En un futur no gaire llunyà (2019),
els homes ja són capaços de crear robots físicament idèntics a les persones
però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix,
la seva gran similitud amb els humans pel que fa a la intel·ligència porta,
com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests "éssers"
arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema
pels seus creadors perquè l'objectiu és el de fer-los servir com a esclaus
en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars. Així
doncs, la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.
La història comença quan, tot i portar
aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len
perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que
algú determini la seva edat amb una data de caducitat; han començat a desenvolupar
sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els humans.
La pel·lícula explica que, antigament,
ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell
moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida
l'estada a la Terra. Va ser quan es van crear els "blade runners":
una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants
indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega
la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat
a la Terra.
Durant tota la pel·lícula, i a mesura
que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva
manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una
"replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a
ell que no és també un replicant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada