Cerimònia. Aprovada la llei que
regula l’abdicació del Rei per part del Congrés, el proper pas és la proclamació
del nou monarca el proper dijous 19 de juny en una cerimònia solemne però
austera (així l’han definit) on el futur Felip VI serà ascendit a general
del l’Exèrcit de Terra i lluirà l’uniforme corresponent. Tot aquest acte
es farà al Congrés en un acte conjunt de les dues càmeres, és a dir, del
Congrés dels Diputats i el Senat.
El Rei ha anunciat que no hi assistirà.
Oficialment perquè no vol treure gens de protagonisme al seu fill. Però
no serà l’única absència de la Casa Reial. La germana petita del nou monarca,
Cristina, l’esposa d’Iñaqui Urdangarin, tampoc hi assistirà, la qual
cosa fa pensar que el seu marit, tampoc hi assistirà.
Entre el populatxo, també hi haurà
absències destacades: tots els diputats que van votar en contra de la llei
d’abdicació. El portaveu d’Esquerra Plural Cayo Lara va dir que ningú
els trobaria a faltar i que si no assistia el Rei, tampoc passava res
de que no assistissin els diputats disconformes amb la Monarquia.
Status. Com que el Rei no ha mort,
simplement ha abdicat, ara sé li està buscant l’encaix dintre de l’organigrama
de la reialesa. Juntament amb la Reina consort, sembla ser que seguiran
sent Reis, però sense haver de fer res... Com sabeu, ara, entre les feines
que té el Rei, està la de sancionar les lleis, així com escoltar els líders
dels diferents grups parlamentaris a l’hora de forma govern i proposar
el que li sembla que té més suports.
També continuaran amb l’status d’aforat
i persona inviolable. Es a dir, a la pràctica es jubilarà amb totes les
prebendes que té ara. Espero que al menys se li disminueixi el sou i que
la pensió que li correspongui estigui en consonància amb la base reguladora
de la seva cotització a la Seguretat Social. Ah! No? Així que sé li seguirà
mantenint un sou elevat que no tindrà res que veure amb els 8.000 euros
que cobren per exemple mons pares?
I no hi ha cap plaça vacant més de Rei?
Diuen que allà on n’hi ha dos n’hi poden haver tres, no?
Sense candidat a la vista. Avui
fa dos dies que va dimitir Pere Navarro. A diferència del que va passar
al PSOE on ràpidament es va començar a apuntar noms per a succeir-lo, al
PSC, el tema va molt més espai. Sembla que ningú vol ara per ara la patata
calenta que significa la primera secretaria del partit. I és que el
nou líder socialista català tindrà una difícil tasca per davant. Mentre
els socialistes espanyols reconvertits en federalistes continuaran sent
monàrquics (per la G. De Déu), els catalans hauran de deixar anar molt
de llast. Per molt que vulgui acontentar tots els sectors, segurament l’ombra
de la ruptura seguirà planant per la seu del carrer Nicaragua de Barcelona.
Si el nou secretari general surt d’entre
els més sobiranistes del partit, el sector més espanyolista sé sentirà
incòmode i a hores d’ara no descartaria que poguessin crear una federació
catalana del PSOE. Però si és a l’inrevés, qui marxarà serà l’altre sector,
el que ja fa mesos que estaven planificant la sortida i la creació d’un
nou partit.
Per això es fa necessària una refundació
del PSC que passi per redefinir les línies mestres que haurà de tenir el
nou PSC i de les que mai se’n hauria d’haver apartat.
De moment, sembla que hi hauria una candidata
de consens: Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. De
moment ella encara no ha dit res. Caldrà esperar per veure si dóna el sí
o s’autodescarta. Personalment la seva opció em sembla bona a l’espera
de que en puguin sortir més.
És jove, se’n ha sortit bé a l’alcaldia
de Santa Coloma, té experiència i el que és més important: no està cremada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada