El Barça de bàsquet es va proclamar anit
campió de lliga en guanyar al Madrid al Palau per 83-81, posant així un
3-1 al marcador de la final.
Us vull confessar una cosa. Després de
perdre a la semifinal de la Final Four a Milà, precisament contra
el Madrid per 38 punts, no donava un duro pel Barça. Perdre per
38 punts és una derrota humiliant!
Durant tota la lliga (ahir mateix ho
reconeixia el seu entrenador Xavi Pascual), el Barça es solia desconnectar
del partit durant llarga estona y, normalment, l’avantatge que portava
s’anava reduït poc a poc fins, sovint, perdre el partit.
El Barça va acabar la fase regular de
la lligar tercer. Això demostra la irregularitat de l’equip blaugrana.
Fins i tot el València, equip al que va derrotar en semifinals, va acabar
davant. Ja sabeu que, normalment, la lliga espanyola de bàsquet sol ser
cosa de dos (Barça i Madrid), tret de fa uns anys on l’equip de Vitòria
solia ser el tercer en discòrdia i, si ens remuntem molts més enrere, la
Penya (el Joventut de Badalona), era el màxim rival del Madrid i llavors
el Barça solia fer de simple comparsa. Van ser els anys més gloriosos del
Madrid.
Aquest temporada 2013-2014, el Madrid
va començar molt fort. No va perdre el primer partir fins que no en portava
quasi 30 de guanyats (no recordo la xifra exacta) I al llarg de la temporada
havia perdut molts pocs partits. La meva modesta opinió és que el Madrid
ha arribat al final molt mancat de condicions físiques. I és que no es
pot mantenir un ritme alt de competició durant tant de temps. A la semifinal,
contra el Màlaga ja es va veure que no era el Madrid de principis de temporada.
El Màlaga li va plantar cara i fins i tot va estar a punt de donar la campanada
i ser els andalusos els qui passessin a la final.
El Barça no va estat molt millor. Va
guanyar al València per 3-2 amb la curiositat de que va vèncer els 3 partits
jugats a la Font de Sant Lluís (nom que rep el pavelló valencià) El 0-2
inicial feia preveure que tot seria bufar i fer ampolles per al
Barça. De guanyar un dels dos partits de casa, ja en tenia prou. Però el
València va guanyar els dos partits del Palau i va recuperar el factor
camp. Era quasi impensable que el Barça tornés a guanyar, ja que mai
cap equip, havia guanyat els 3 partits a la pista contrària.
En canvi l’eliminatòria contra el Madrid
va ser molt més plàcida. Encara que els dos partits a Madrid es val saldar
amb 1-1 (el primer el va guanyar el Barça i el segon el Madrid per un clar
marcador), els blaugranes un cop més recuperaven el factor pista,
però calia conservar-lo i no havia de tornar a passar com contra el València.
Al primer partit al Palau Blaugrana, el Barça va passar per sobre del Madrid amb una clara victòria. Aquell resultat va donar moltes esperances a l’afició blaugrana de que es podia guanyar la lliga, però ja sé sap que al bàsquet, cada partit és una història diferent...
I així va ser. Encara que durant el partit el Barça va distanciar-se en 14 punts, una nova pàjara (com les que li van agafar durant tota la temporada tantes i tantes vegades) va fer que s’arribés a un final molt ajustat, tal i com reflecteix el resultat final.
Diu la dita què bé està el que bé acaba. El Barça després de, con he dit, una temporada molt irregular i, per tant, poc brillant, va acabar conquerint el títol de lliga, que no és poca cosa...
Felicitats secció de bàsquet del Barça!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada