JUANCHO DUMALL
Director adjunt
Primera. El bipartidisme en surt viu però malferit. PP i PSOE van sumar en les municipals de fa quatre anys el 65% dels vots. Ahir en van obtenir el 52%. Encara són una majoria, però el declivi és evident.
Segona. La fragmentació és la norma general tant en els grans ajuntaments com en els nous parlaments autonòmics. ¿Serà viable un pacte general d’esquerres PSOE-Podem, a l’estil dels assolits perGuerra i Carrillo en les primeres municipals de la nostra democràcia (1979)? A la inversa, ¿hi haurà acord global entre PP i Ciutadans?
Tercera. Els anomenats bastions tradicionals han desaparegut o estan en vies de fer-ho. Una bona notícia per a la democràcia. Els feus en què la corrupció o el mal govern sortien gratis i on cristal·litzaven majories absolutes inamovibles comencen a formar part del passat.
Quarta. Barcelona és, en el rànquing de grans ciutats europees, la més esquerrana, cosa que pot sorprendre els que només veuen en la capital catalana una destinació turística global amb excel·lents museus, hotels i restaurants.
Cinquena. Una activista, Ada Colau, ha demostrat que es pot saltar amb èxit de la protesta a la política institucional.
Sisena. Podem i Ciutadans queden lluny de les expectatives aixecades per la trompeteria mediàtica.
Setena. Sobre Esperanza Aguirre, la gran protagonista de la campanya i no precisament per bé, penja la guillotina d’un pacte entre Ahora Madrid (Manuela Carmena) i el PSOE. Passaria a ser una de les grans derrotades del dia.
Vuitena. El Partit Popular guanya les eleccions, però el PSOE queda a molt poca distància i recuperarà algunes autonomies. Pedro Sánchez en surt viu per disputar a Mariano Rajoy la presidència del Govern.
Novena. La UPD de Rosa Díez va camí de la desaparició, i la vella Izquierda Unida ha de buscar una recol·locació.
Desena. El pols entre Convergència i Unió i Esquerra per liderar el catalanisme segueix a dalt de tot. Tots dos han sortit tocats de la jornada.
Onzena. Excepte a Barcelona, el 24-M no ha estat una ruptura. L’Ibex-35 respira.
Segona. La fragmentació és la norma general tant en els grans ajuntaments com en els nous parlaments autonòmics. ¿Serà viable un pacte general d’esquerres PSOE-Podem, a l’estil dels assolits perGuerra i Carrillo en les primeres municipals de la nostra democràcia (1979)? A la inversa, ¿hi haurà acord global entre PP i Ciutadans?
Tercera. Els anomenats bastions tradicionals han desaparegut o estan en vies de fer-ho. Una bona notícia per a la democràcia. Els feus en què la corrupció o el mal govern sortien gratis i on cristal·litzaven majories absolutes inamovibles comencen a formar part del passat.
Quarta. Barcelona és, en el rànquing de grans ciutats europees, la més esquerrana, cosa que pot sorprendre els que només veuen en la capital catalana una destinació turística global amb excel·lents museus, hotels i restaurants.
Cinquena. Una activista, Ada Colau, ha demostrat que es pot saltar amb èxit de la protesta a la política institucional.
Sisena. Podem i Ciutadans queden lluny de les expectatives aixecades per la trompeteria mediàtica.
Setena. Sobre Esperanza Aguirre, la gran protagonista de la campanya i no precisament per bé, penja la guillotina d’un pacte entre Ahora Madrid (Manuela Carmena) i el PSOE. Passaria a ser una de les grans derrotades del dia.
Vuitena. El Partit Popular guanya les eleccions, però el PSOE queda a molt poca distància i recuperarà algunes autonomies. Pedro Sánchez en surt viu per disputar a Mariano Rajoy la presidència del Govern.
Novena. La UPD de Rosa Díez va camí de la desaparició, i la vella Izquierda Unida ha de buscar una recol·locació.
Desena. El pols entre Convergència i Unió i Esquerra per liderar el catalanisme segueix a dalt de tot. Tots dos han sortit tocats de la jornada.
Onzena. Excepte a Barcelona, el 24-M no ha estat una ruptura. L’Ibex-35 respira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada